Conjugació en català del verb «envinar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

envinar

Mode indicatiu

Present
jo envino (cent.), envine (val.), envín (bal.)
tu envines
ell, ella, vostè envina
nosaltres envinem, envinam (bal.)
vosaltres, vós envineu, envinau (bal.)
ells, elles, vostès envinen
Perfet
jo he envinat
tu has envinat
ell, ella, vostè ha envinat
nosaltres hem envinat
vosaltres, vós heu envinat
ells, elles, vostès han envinat
Imperfet
jo envinava
tu envinaves
ell, ella, vostè envinava
nosaltres envinàvem
vosaltres, vós envinàveu
ells, elles, vostès envinaven
Plusquamperfet
jo havia envinat
tu havies envinat
ell, ella, vostè havia envinat
nosaltres havíem envinat
vosaltres, vós havíeu envinat
ells, elles, vostès havien envinat
Passat simple
jo enviní
tu envinares
ell, ella, vostè envinà
nosaltres envinàrem
vosaltres, vós envinàreu
ells, elles, vostès envinaren
Passat perifràstic
jo vaig envinar
tu vas (vares) envinar
ell, ella, vostè va envinar
nosaltres vam (vàrem) envinar
vosaltres, vós vau (vàreu) envinar
ells, elles, vostès van (varen) envinar
Passat anterior
jo haguí envinat
tu hagueres envinat
ell, ella, vostè hagué envinat
nosaltres haguérem envinat
vosaltres, vós haguéreu envinat
ells, elles, vostès hagueren envinat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver envinat
tu vas haver envinat
ell, ella, vostè va haver envinat
nosaltres vam haver envinat
vosaltres, vós vau haver envinat
ells, elles, vostès van haver envinat
Futur
jo envinaré
tu envinaràs
ell, ella, vostè envinarà
nosaltres envinarem
vosaltres, vós envinareu
ells, elles, vostès envinaran
Futur perfet
jo hauré envinat
tu hauràs envinat
ell, ella, vostè haurà envinat
nosaltres haurem envinat
vosaltres, vós haureu envinat
ells, elles, vostès hauran envinat
Condicional
jo envinaria
tu envinaries
ell, ella, vostè envinaria
nosaltres envinaríem
vosaltres, vós envinaríeu
ells, elles, vostès envinarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) envinat
tu hauries (hagueres) envinat
ell, ella, vostè hauria (haguera) envinat
nosaltres hauríem (haguérem) envinat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) envinat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) envinat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envinar

Mode subjuntiu

Present
jo envini, envine (val.)
tu envinis, envines (val.)
ell, ella, vostè envini, envine (val.)
nosaltres envinem
vosaltres, vós envineu
ells, elles, vostès envinin, envinen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) envinat
tu hagis (hages) envinat
ell, ella, vostè hagi (haja) envinat
nosaltres hàgim (hàgem) envinat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) envinat
ells, elles, vostès hagin (hagen) envinat
Imperfet
jo envinés, envinara (val.), envinàs (val., bal.)
tu envinessis, envinares (val.), envinassis (bal.), envinesses, envinasses (val., bal.)
ell, ella, vostè envinés, envinara (val.), envinàs (val., bal.)
nosaltres envinéssim, envinàrem (val.), envinàssim (bal.), envinéssem, envinàssem (val., bal.)
vosaltres, vós envinéssiu, envinàreu (val.), envinàssiu (bal.), envinésseu, envinàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès envinessin, envinaren (val.), envinassin (bal.), envinessen, envinassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) envinat
tu haguessis (hagueres) envinat
ell, ella, vostè hagués (haguera) envinat
nosaltres haguéssim (haguérem) envinat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) envinat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) envinat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envinar

Mode imperatiu

Present
tu envina
ell, ella, vostè envini, envine (val.)
nosaltres envinem
vosaltres, vós envineu, envinau (bal.)
ells, elles, vostès envinin, envinen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envinar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu envinar
Infinitiu compost haver envinat
Gerundi envinant
Gerundi compost havent envinat
Participi envinat, envinada, envinats, envinades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envinar

  1. Mesclar amb vi.
  2. embriagar-se

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.