Conjugació en català del verb «envinagrar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

envinagrar

Mode indicatiu

Present
jo envinagro (cent.), envinagre (val.), envinagr (bal.)
tu envinagres
ell, ella, vostè envinagra
nosaltres envinagrem, envinagram (bal.)
vosaltres, vós envinagreu, envinagrau (bal.)
ells, elles, vostès envinagren
Perfet
jo he envinagrat
tu has envinagrat
ell, ella, vostè ha envinagrat
nosaltres hem envinagrat
vosaltres, vós heu envinagrat
ells, elles, vostès han envinagrat
Imperfet
jo envinagrava
tu envinagraves
ell, ella, vostè envinagrava
nosaltres envinagràvem
vosaltres, vós envinagràveu
ells, elles, vostès envinagraven
Plusquamperfet
jo havia envinagrat
tu havies envinagrat
ell, ella, vostè havia envinagrat
nosaltres havíem envinagrat
vosaltres, vós havíeu envinagrat
ells, elles, vostès havien envinagrat
Passat simple
jo envinagrí
tu envinagrares
ell, ella, vostè envinagrà
nosaltres envinagràrem
vosaltres, vós envinagràreu
ells, elles, vostès envinagraren
Passat perifràstic
jo vaig envinagrar
tu vas (vares) envinagrar
ell, ella, vostè va envinagrar
nosaltres vam (vàrem) envinagrar
vosaltres, vós vau (vàreu) envinagrar
ells, elles, vostès van (varen) envinagrar
Passat anterior
jo haguí envinagrat
tu hagueres envinagrat
ell, ella, vostè hagué envinagrat
nosaltres haguérem envinagrat
vosaltres, vós haguéreu envinagrat
ells, elles, vostès hagueren envinagrat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver envinagrat
tu vas haver envinagrat
ell, ella, vostè va haver envinagrat
nosaltres vam haver envinagrat
vosaltres, vós vau haver envinagrat
ells, elles, vostès van haver envinagrat
Futur
jo envinagraré
tu envinagraràs
ell, ella, vostè envinagrarà
nosaltres envinagrarem
vosaltres, vós envinagrareu
ells, elles, vostès envinagraran
Futur perfet
jo hauré envinagrat
tu hauràs envinagrat
ell, ella, vostè haurà envinagrat
nosaltres haurem envinagrat
vosaltres, vós haureu envinagrat
ells, elles, vostès hauran envinagrat
Condicional
jo envinagraria
tu envinagraries
ell, ella, vostè envinagraria
nosaltres envinagraríem
vosaltres, vós envinagraríeu
ells, elles, vostès envinagrarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) envinagrat
tu hauries (hagueres) envinagrat
ell, ella, vostè hauria (haguera) envinagrat
nosaltres hauríem (haguérem) envinagrat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) envinagrat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) envinagrat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envinagrar

Mode subjuntiu

Present
jo envinagri, envinagre (val.)
tu envinagris, envinagres (val.)
ell, ella, vostè envinagri, envinagre (val.)
nosaltres envinagrem
vosaltres, vós envinagreu
ells, elles, vostès envinagrin, envinagren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) envinagrat
tu hagis (hages) envinagrat
ell, ella, vostè hagi (haja) envinagrat
nosaltres hàgim (hàgem) envinagrat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) envinagrat
ells, elles, vostès hagin (hagen) envinagrat
Imperfet
jo envinagrés, envinagrara (val.), envinagràs (val., bal.)
tu envinagressis, envinagrares (val.), envinagrassis (bal.), envinagresses, envinagrasses (val., bal.)
ell, ella, vostè envinagrés, envinagrara (val.), envinagràs (val., bal.)
nosaltres envinagréssim, envinagràrem (val.), envinagràssim (bal.), envinagréssem, envinagràssem (val., bal.)
vosaltres, vós envinagréssiu, envinagràreu (val.), envinagràssiu (bal.), envinagrésseu, envinagràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès envinagressin, envinagraren (val.), envinagrassin (bal.), envinagressen, envinagrassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) envinagrat
tu haguessis (hagueres) envinagrat
ell, ella, vostè hagués (haguera) envinagrat
nosaltres haguéssim (haguérem) envinagrat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) envinagrat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) envinagrat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envinagrar

Mode imperatiu

Present
tu envinagra
ell, ella, vostè envinagri, envinagre (val.)
nosaltres envinagrem
vosaltres, vós envinagreu, envinagrau (bal.)
ells, elles, vostès envinagrin, envinagren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envinagrar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu envinagrar
Infinitiu compost haver envinagrat
Gerundi envinagrant
Gerundi compost havent envinagrat
Participi envinagrat, envinagrada, envinagrats, envinagrades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.