Conjugació en català del verb «envilanir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

envilanir

Mode indicatiu

Present
jo envilaneixo (cent.), envilanesc (val., bal.), envilanisc (val.)
tu envilaneixes, envilanixes (val.)
ell, ella, vostè envilaneix, envilanix (val.)
nosaltres envilanim
vosaltres, vós envilaniu
ells, elles, vostès envilaneixen, envilanixen (val.)
Perfet
jo he envilanit
tu has envilanit
ell, ella, vostè ha envilanit
nosaltres hem envilanit
vosaltres, vós heu envilanit
ells, elles, vostès han envilanit
Imperfet
jo envilania
tu envilanies
ell, ella, vostè envilania
nosaltres envilaníem
vosaltres, vós envilaníeu
ells, elles, vostès envilanien
Plusquamperfet
jo havia envilanit
tu havies envilanit
ell, ella, vostè havia envilanit
nosaltres havíem envilanit
vosaltres, vós havíeu envilanit
ells, elles, vostès havien envilanit
Passat simple
jo envilaní
tu envilanires
ell, ella, vostè envilaní
nosaltres envilanírem
vosaltres, vós envilaníreu
ells, elles, vostès envilaniren
Passat perifràstic
jo vaig envilanir
tu vas (vares) envilanir
ell, ella, vostè va envilanir
nosaltres vam (vàrem) envilanir
vosaltres, vós vau (vàreu) envilanir
ells, elles, vostès van (varen) envilanir
Passat anterior
jo haguí envilanit
tu hagueres envilanit
ell, ella, vostè hagué envilanit
nosaltres haguérem envilanit
vosaltres, vós haguéreu envilanit
ells, elles, vostès hagueren envilanit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver envilanit
tu vas haver envilanit
ell, ella, vostè va haver envilanit
nosaltres vam haver envilanit
vosaltres, vós vau haver envilanit
ells, elles, vostès van haver envilanit
Futur
jo envilaniré
tu envilaniràs
ell, ella, vostè envilanirà
nosaltres envilanirem
vosaltres, vós envilanireu
ells, elles, vostès envilaniran
Futur perfet
jo hauré envilanit
tu hauràs envilanit
ell, ella, vostè haurà envilanit
nosaltres haurem envilanit
vosaltres, vós haureu envilanit
ells, elles, vostès hauran envilanit
Condicional
jo envilaniria
tu envilaniries
ell, ella, vostè envilaniria
nosaltres envilaniríem
vosaltres, vós envilaniríeu
ells, elles, vostès envilanirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) envilanit
tu hauries (hagueres) envilanit
ell, ella, vostè hauria (haguera) envilanit
nosaltres hauríem (haguérem) envilanit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) envilanit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) envilanit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envilanir

Mode subjuntiu

Present
jo envilaneixi, envilanesca / envilanisca (val.), envilanesqui (bal.)
tu envilaneixis, envilanesques / envilanisques (val.), envilanesquis (bal.)
ell, ella, vostè envilaneixi, envilanesca / envilanisca (val.), envilanesqui (bal.)
nosaltres envilanim, envilaniguem (bal.)
vosaltres, vós envilaniu, envilanigueu (bal.)
ells, elles, vostès envilaneixin, envilanesquen / envilanisquen (val.), envilanesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) envilanit
tu hagis (hages) envilanit
ell, ella, vostè hagi (haja) envilanit
nosaltres hàgim (hàgem) envilanit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) envilanit
ells, elles, vostès hagin (hagen) envilanit
Imperfet
jo envilanís, envilanira (val.)
tu envilanissis, envilanires (val.), envilanisses
ell, ella, vostè envilanís, envilanira (val.)
nosaltres envilaníssim, envilanírem (val.), envilaníssem
vosaltres, vós envilaníssiu, envilaníreu (val.), envilanísseu
ells, elles, vostès envilanissin, envilaniren (val.), envilanissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) envilanit
tu haguessis (hagueres) envilanit
ell, ella, vostè hagués (haguera) envilanit
nosaltres haguéssim (haguérem) envilanit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) envilanit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) envilanit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envilanir

Mode imperatiu

Present
tu envilaneix, envilanix (val.)
ell, ella, vostè envilaneixi, envilanesca / envilanisca (val.), envilanesqui (bal.)
nosaltres envilanim, envilaniguem (bal.)
vosaltres, vós envilaniu
ells, elles, vostès envilaneixin, envilanesquen / envilanisquen (val.), envilanesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envilanir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu envilanir
Infinitiu compost haver envilanit
Gerundi envilanint
Gerundi compost havent envilanit
Participi envilanit, envilanida, envilanits, envilanides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.