enverar
Mode indicatiu
Present
| jo | envero (cent.), envere (val.), enver (bal.) |
|---|---|
| tu | enveres |
| ell, ella, vostè | envera |
| nosaltres | enverem, enveram (bal.) |
| vosaltres, vós | envereu, enverau (bal.) |
| ells, elles, vostès | enveren |
Perfet
| jo | he enverat |
|---|---|
| tu | has enverat |
| ell, ella, vostè | ha enverat |
| nosaltres | hem enverat |
| vosaltres, vós | heu enverat |
| ells, elles, vostès | han enverat |
Imperfet
| jo | enverava |
|---|---|
| tu | enveraves |
| ell, ella, vostè | enverava |
| nosaltres | enveràvem |
| vosaltres, vós | enveràveu |
| ells, elles, vostès | enveraven |
Plusquamperfet
| jo | havia enverat |
|---|---|
| tu | havies enverat |
| ell, ella, vostè | havia enverat |
| nosaltres | havíem enverat |
| vosaltres, vós | havíeu enverat |
| ells, elles, vostès | havien enverat |
Passat simple
| jo | enverí |
|---|---|
| tu | enverares |
| ell, ella, vostè | enverà |
| nosaltres | enveràrem |
| vosaltres, vós | enveràreu |
| ells, elles, vostès | enveraren |
Passat perifràstic
| jo | vaig enverar |
|---|---|
| tu | vas (vares) enverar |
| ell, ella, vostè | va enverar |
| nosaltres | vam (vàrem) enverar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) enverar |
| ells, elles, vostès | van (varen) enverar |
Passat anterior
| jo | haguí enverat |
|---|---|
| tu | hagueres enverat |
| ell, ella, vostè | hagué enverat |
| nosaltres | haguérem enverat |
| vosaltres, vós | haguéreu enverat |
| ells, elles, vostès | hagueren enverat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver enverat |
|---|---|
| tu | vas haver enverat |
| ell, ella, vostè | va haver enverat |
| nosaltres | vam haver enverat |
| vosaltres, vós | vau haver enverat |
| ells, elles, vostès | van haver enverat |
Futur
| jo | enveraré |
|---|---|
| tu | enveraràs |
| ell, ella, vostè | enverarà |
| nosaltres | enverarem |
| vosaltres, vós | enverareu |
| ells, elles, vostès | enveraran |
Futur perfet
| jo | hauré enverat |
|---|---|
| tu | hauràs enverat |
| ell, ella, vostè | haurà enverat |
| nosaltres | haurem enverat |
| vosaltres, vós | haureu enverat |
| ells, elles, vostès | hauran enverat |
Condicional
| jo | enveraria |
|---|---|
| tu | enveraries |
| ell, ella, vostè | enveraria |
| nosaltres | enveraríem |
| vosaltres, vós | enveraríeu |
| ells, elles, vostès | enverarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) enverat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) enverat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) enverat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) enverat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) enverat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) enverat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enverar
Mode subjuntiu
Present
| jo | enveri, envere (val.) |
|---|---|
| tu | enveris, enveres (val.) |
| ell, ella, vostè | enveri, envere (val.) |
| nosaltres | enverem |
| vosaltres, vós | envereu |
| ells, elles, vostès | enverin, enveren (val.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) enverat |
|---|---|
| tu | hagis (hages) enverat |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) enverat |
| nosaltres | hàgim (hàgem) enverat |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) enverat |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) enverat |
Imperfet
| jo | enverés, enverara (val.), enveràs (val., bal.) |
|---|---|
| tu | enveressis, enverares (val.), enverassis (bal.), enveresses, enverasses (val., bal.) |
| ell, ella, vostè | enverés, enverara (val.), enveràs (val., bal.) |
| nosaltres | enveréssim, enveràrem (val.), enveràssim (bal.), enveréssem, enveràssem (val., bal.) |
| vosaltres, vós | enveréssiu, enveràreu (val.), enveràssiu (bal.), enverésseu, enveràsseu (val., bal.) |
| ells, elles, vostès | enveressin, enveraren (val.), enverassin (bal.), enveressen, enverassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) enverat |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) enverat |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) enverat |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) enverat |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) enverat |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) enverat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enverar
Mode imperatiu
Present
| tu | envera |
|---|---|
| ell, ella, vostè | enveri, envere (val.) |
| nosaltres | enverem |
| vosaltres, vós | envereu, enverau (bal.) |
| ells, elles, vostès | enverin, enveren (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enverar
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | enverar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver enverat |
| Gerundi | enverant |
| Gerundi compost | havent enverat |
| Participi | enverat, enverada, enverats, enverades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enverar
- verolar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.