Conjugació en català del verb «envellir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

envellir

Mode indicatiu

Present
jo envelleixo (cent.), envellesc (val., bal.), envellisc (val.)
tu envelleixes, envellixes (val.)
ell, ella, vostè envelleix, envellix (val.)
nosaltres envellim
vosaltres, vós envelliu
ells, elles, vostès envelleixen, envellixen (val.)
Perfet
jo he envellit
tu has envellit
ell, ella, vostè ha envellit
nosaltres hem envellit
vosaltres, vós heu envellit
ells, elles, vostès han envellit
Imperfet
jo envellia
tu envellies
ell, ella, vostè envellia
nosaltres envellíem
vosaltres, vós envellíeu
ells, elles, vostès envellien
Plusquamperfet
jo havia envellit
tu havies envellit
ell, ella, vostè havia envellit
nosaltres havíem envellit
vosaltres, vós havíeu envellit
ells, elles, vostès havien envellit
Passat simple
jo envellí
tu envellires
ell, ella, vostè envellí
nosaltres envellírem
vosaltres, vós envellíreu
ells, elles, vostès envelliren
Passat perifràstic
jo vaig envellir
tu vas (vares) envellir
ell, ella, vostè va envellir
nosaltres vam (vàrem) envellir
vosaltres, vós vau (vàreu) envellir
ells, elles, vostès van (varen) envellir
Passat anterior
jo haguí envellit
tu hagueres envellit
ell, ella, vostè hagué envellit
nosaltres haguérem envellit
vosaltres, vós haguéreu envellit
ells, elles, vostès hagueren envellit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver envellit
tu vas haver envellit
ell, ella, vostè va haver envellit
nosaltres vam haver envellit
vosaltres, vós vau haver envellit
ells, elles, vostès van haver envellit
Futur
jo envelliré
tu envelliràs
ell, ella, vostè envellirà
nosaltres envellirem
vosaltres, vós envellireu
ells, elles, vostès envelliran
Futur perfet
jo hauré envellit
tu hauràs envellit
ell, ella, vostè haurà envellit
nosaltres haurem envellit
vosaltres, vós haureu envellit
ells, elles, vostès hauran envellit
Condicional
jo envelliria
tu envelliries
ell, ella, vostè envelliria
nosaltres envelliríem
vosaltres, vós envelliríeu
ells, elles, vostès envellirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) envellit
tu hauries (hagueres) envellit
ell, ella, vostè hauria (haguera) envellit
nosaltres hauríem (haguérem) envellit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) envellit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) envellit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envellir

Mode subjuntiu

Present
jo envelleixi, envellesca / envellisca (val.), envellesqui (bal.)
tu envelleixis, envellesques / envellisques (val.), envellesquis (bal.)
ell, ella, vostè envelleixi, envellesca / envellisca (val.), envellesqui (bal.)
nosaltres envellim, envelliguem (bal.)
vosaltres, vós envelliu, envelligueu (bal.)
ells, elles, vostès envelleixin, envellesquen / envellisquen (val.), envellesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) envellit
tu hagis (hages) envellit
ell, ella, vostè hagi (haja) envellit
nosaltres hàgim (hàgem) envellit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) envellit
ells, elles, vostès hagin (hagen) envellit
Imperfet
jo envellís, envellira (val.)
tu envellissis, envellires (val.), envellisses
ell, ella, vostè envellís, envellira (val.)
nosaltres envellíssim, envellírem (val.), envellíssem
vosaltres, vós envellíssiu, envellíreu (val.), envellísseu
ells, elles, vostès envellissin, envelliren (val.), envellissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) envellit
tu haguessis (hagueres) envellit
ell, ella, vostè hagués (haguera) envellit
nosaltres haguéssim (haguérem) envellit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) envellit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) envellit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envellir

Mode imperatiu

Present
tu envelleix, envellix (val.)
ell, ella, vostè envelleixi, envellesca / envellisca (val.), envellesqui (bal.)
nosaltres envellim, envelliguem (bal.)
vosaltres, vós envelliu
ells, elles, vostès envelleixin, envellesquen / envellisquen (val.), envellesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envellir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu envellir
Infinitiu compost haver envellit
Gerundi envellint
Gerundi compost havent envellit
Participi envellit, envellida, envellits, envellides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

envellir

  1. Fer tornar més vell en aparença, pels temps, l’ús o factors negatius.
  2. Fer-se vell, arribar a una edat avançada.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.