Conjugació en català del verb «ensordir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

ensordir

Mode indicatiu

Present
jo ensordeixo (cent.), ensordesc (val., bal.), ensordisc (val.)
tu ensordeixes, ensordixes (val.)
ell, ella, vostè ensordeix, ensordix (val.)
nosaltres ensordim
vosaltres, vós ensordiu
ells, elles, vostès ensordeixen, ensordixen (val.)
Perfet
jo he ensordit
tu has ensordit
ell, ella, vostè ha ensordit
nosaltres hem ensordit
vosaltres, vós heu ensordit
ells, elles, vostès han ensordit
Imperfet
jo ensordia
tu ensordies
ell, ella, vostè ensordia
nosaltres ensordíem
vosaltres, vós ensordíeu
ells, elles, vostès ensordien
Plusquamperfet
jo havia ensordit
tu havies ensordit
ell, ella, vostè havia ensordit
nosaltres havíem ensordit
vosaltres, vós havíeu ensordit
ells, elles, vostès havien ensordit
Passat simple
jo ensordí
tu ensordires
ell, ella, vostè ensordí
nosaltres ensordírem
vosaltres, vós ensordíreu
ells, elles, vostès ensordiren
Passat perifràstic
jo vaig ensordir
tu vas (vares) ensordir
ell, ella, vostè va ensordir
nosaltres vam (vàrem) ensordir
vosaltres, vós vau (vàreu) ensordir
ells, elles, vostès van (varen) ensordir
Passat anterior
jo haguí ensordit
tu hagueres ensordit
ell, ella, vostè hagué ensordit
nosaltres haguérem ensordit
vosaltres, vós haguéreu ensordit
ells, elles, vostès hagueren ensordit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver ensordit
tu vas haver ensordit
ell, ella, vostè va haver ensordit
nosaltres vam haver ensordit
vosaltres, vós vau haver ensordit
ells, elles, vostès van haver ensordit
Futur
jo ensordiré
tu ensordiràs
ell, ella, vostè ensordirà
nosaltres ensordirem
vosaltres, vós ensordireu
ells, elles, vostès ensordiran
Futur perfet
jo hauré ensordit
tu hauràs ensordit
ell, ella, vostè haurà ensordit
nosaltres haurem ensordit
vosaltres, vós haureu ensordit
ells, elles, vostès hauran ensordit
Condicional
jo ensordiria
tu ensordiries
ell, ella, vostè ensordiria
nosaltres ensordiríem
vosaltres, vós ensordiríeu
ells, elles, vostès ensordirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) ensordit
tu hauries (hagueres) ensordit
ell, ella, vostè hauria (haguera) ensordit
nosaltres hauríem (haguérem) ensordit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) ensordit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) ensordit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ensordir

Mode subjuntiu

Present
jo ensordeixi, ensordesca / ensordisca (val.), ensordesqui (bal.)
tu ensordeixis, ensordesques / ensordisques (val.), ensordesquis (bal.)
ell, ella, vostè ensordeixi, ensordesca / ensordisca (val.), ensordesqui (bal.)
nosaltres ensordim, ensordiguem (bal.)
vosaltres, vós ensordiu, ensordigueu (bal.)
ells, elles, vostès ensordeixin, ensordesquen / ensordisquen (val.), ensordesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) ensordit
tu hagis (hages) ensordit
ell, ella, vostè hagi (haja) ensordit
nosaltres hàgim (hàgem) ensordit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) ensordit
ells, elles, vostès hagin (hagen) ensordit
Imperfet
jo ensordís, ensordira (val.)
tu ensordissis, ensordires (val.), ensordisses
ell, ella, vostè ensordís, ensordira (val.)
nosaltres ensordíssim, ensordírem (val.), ensordíssem
vosaltres, vós ensordíssiu, ensordíreu (val.), ensordísseu
ells, elles, vostès ensordissin, ensordiren (val.), ensordissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) ensordit
tu haguessis (hagueres) ensordit
ell, ella, vostè hagués (haguera) ensordit
nosaltres haguéssim (haguérem) ensordit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) ensordit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) ensordit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ensordir

Mode imperatiu

Present
tu ensordeix, ensordix (val.)
ell, ella, vostè ensordeixi, ensordesca / ensordisca (val.), ensordesqui (bal.)
nosaltres ensordim, ensordiguem (bal.)
vosaltres, vós ensordiu
ells, elles, vostès ensordeixin, ensordesquen / ensordisquen (val.), ensordesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ensordir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu ensordir
Infinitiu compost haver ensordit
Gerundi ensordint
Gerundi compost havent ensordit
Participi ensordit, ensordida, ensordits, ensordides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.