Conjugació en català del verb «ensolcar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

ensolcar

Mode indicatiu

Present
jo ensolco (cent.), ensolque (val.), ensolc (bal.)
tu ensolques
ell, ella, vostè ensolca
nosaltres ensolquem, ensolcam (bal.)
vosaltres, vós ensolqueu, ensolcau (bal.)
ells, elles, vostès ensolquen
Perfet
jo he ensolcat
tu has ensolcat
ell, ella, vostè ha ensolcat
nosaltres hem ensolcat
vosaltres, vós heu ensolcat
ells, elles, vostès han ensolcat
Imperfet
jo ensolcava
tu ensolcaves
ell, ella, vostè ensolcava
nosaltres ensolcàvem
vosaltres, vós ensolcàveu
ells, elles, vostès ensolcaven
Plusquamperfet
jo havia ensolcat
tu havies ensolcat
ell, ella, vostè havia ensolcat
nosaltres havíem ensolcat
vosaltres, vós havíeu ensolcat
ells, elles, vostès havien ensolcat
Passat simple
jo ensolquí
tu ensolcares
ell, ella, vostè ensolcà
nosaltres ensolcàrem
vosaltres, vós ensolcàreu
ells, elles, vostès ensolcaren
Passat perifràstic
jo vaig ensolcar
tu vas (vares) ensolcar
ell, ella, vostè va ensolcar
nosaltres vam (vàrem) ensolcar
vosaltres, vós vau (vàreu) ensolcar
ells, elles, vostès van (varen) ensolcar
Passat anterior
jo haguí ensolcat
tu hagueres ensolcat
ell, ella, vostè hagué ensolcat
nosaltres haguérem ensolcat
vosaltres, vós haguéreu ensolcat
ells, elles, vostès hagueren ensolcat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver ensolcat
tu vas haver ensolcat
ell, ella, vostè va haver ensolcat
nosaltres vam haver ensolcat
vosaltres, vós vau haver ensolcat
ells, elles, vostès van haver ensolcat
Futur
jo ensolcaré
tu ensolcaràs
ell, ella, vostè ensolcarà
nosaltres ensolcarem
vosaltres, vós ensolcareu
ells, elles, vostès ensolcaran
Futur perfet
jo hauré ensolcat
tu hauràs ensolcat
ell, ella, vostè haurà ensolcat
nosaltres haurem ensolcat
vosaltres, vós haureu ensolcat
ells, elles, vostès hauran ensolcat
Condicional
jo ensolcaria
tu ensolcaries
ell, ella, vostè ensolcaria
nosaltres ensolcaríem
vosaltres, vós ensolcaríeu
ells, elles, vostès ensolcarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) ensolcat
tu hauries (hagueres) ensolcat
ell, ella, vostè hauria (haguera) ensolcat
nosaltres hauríem (haguérem) ensolcat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) ensolcat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) ensolcat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ensolcar

Mode subjuntiu

Present
jo ensolqui, ensolque (val.)
tu ensolquis, ensolques (val.)
ell, ella, vostè ensolqui, ensolque (val.)
nosaltres ensolquem
vosaltres, vós ensolqueu
ells, elles, vostès ensolquin, ensolquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) ensolcat
tu hagis (hages) ensolcat
ell, ella, vostè hagi (haja) ensolcat
nosaltres hàgim (hàgem) ensolcat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) ensolcat
ells, elles, vostès hagin (hagen) ensolcat
Imperfet
jo ensolqués, ensolcara (val.), ensolcàs (val., bal.)
tu ensolquessis, ensolcares (val.), ensolcassis (bal.), ensolquesses, ensolcasses (val., bal.)
ell, ella, vostè ensolqués, ensolcara (val.), ensolcàs (val., bal.)
nosaltres ensolquéssim, ensolcàrem (val.), ensolcàssim (bal.), ensolquéssem, ensolcàssem (val., bal.)
vosaltres, vós ensolquéssiu, ensolcàreu (val.), ensolcàssiu (bal.), ensolquésseu, ensolcàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès ensolquessin, ensolcaren (val.), ensolcassin (bal.), ensolquessen, ensolcassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) ensolcat
tu haguessis (hagueres) ensolcat
ell, ella, vostè hagués (haguera) ensolcat
nosaltres haguéssim (haguérem) ensolcat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) ensolcat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) ensolcat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ensolcar

Mode imperatiu

Present
tu ensolca
ell, ella, vostè ensolqui, ensolque (val.)
nosaltres ensolquem
vosaltres, vós ensolqueu, ensolcau (bal.)
ells, elles, vostès ensolquin, ensolquen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ensolcar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu ensolcar
Infinitiu compost haver ensolcat
Gerundi ensolcant
Gerundi compost havent ensolcat
Participi ensolcat, ensolcada, ensolcats, ensolcades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ensolcar

  1. Posar dins d’un solc.
  2. encarrilar

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.