Conjugació en català del verb «ensamarrar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

ensamarrar

Mode indicatiu

Present
jo ensamarro (cent.), ensamarre (val.), ensamarr (bal.)
tu ensamarres
ell, ella, vostè ensamarra
nosaltres ensamarrem, ensamarram (bal.)
vosaltres, vós ensamarreu, ensamarrau (bal.)
ells, elles, vostès ensamarren
Perfet
jo he ensamarrat
tu has ensamarrat
ell, ella, vostè ha ensamarrat
nosaltres hem ensamarrat
vosaltres, vós heu ensamarrat
ells, elles, vostès han ensamarrat
Imperfet
jo ensamarrava
tu ensamarraves
ell, ella, vostè ensamarrava
nosaltres ensamarràvem
vosaltres, vós ensamarràveu
ells, elles, vostès ensamarraven
Plusquamperfet
jo havia ensamarrat
tu havies ensamarrat
ell, ella, vostè havia ensamarrat
nosaltres havíem ensamarrat
vosaltres, vós havíeu ensamarrat
ells, elles, vostès havien ensamarrat
Passat simple
jo ensamarrí
tu ensamarrares
ell, ella, vostè ensamarrà
nosaltres ensamarràrem
vosaltres, vós ensamarràreu
ells, elles, vostès ensamarraren
Passat perifràstic
jo vaig ensamarrar
tu vas (vares) ensamarrar
ell, ella, vostè va ensamarrar
nosaltres vam (vàrem) ensamarrar
vosaltres, vós vau (vàreu) ensamarrar
ells, elles, vostès van (varen) ensamarrar
Passat anterior
jo haguí ensamarrat
tu hagueres ensamarrat
ell, ella, vostè hagué ensamarrat
nosaltres haguérem ensamarrat
vosaltres, vós haguéreu ensamarrat
ells, elles, vostès hagueren ensamarrat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver ensamarrat
tu vas haver ensamarrat
ell, ella, vostè va haver ensamarrat
nosaltres vam haver ensamarrat
vosaltres, vós vau haver ensamarrat
ells, elles, vostès van haver ensamarrat
Futur
jo ensamarraré
tu ensamarraràs
ell, ella, vostè ensamarrarà
nosaltres ensamarrarem
vosaltres, vós ensamarrareu
ells, elles, vostès ensamarraran
Futur perfet
jo hauré ensamarrat
tu hauràs ensamarrat
ell, ella, vostè haurà ensamarrat
nosaltres haurem ensamarrat
vosaltres, vós haureu ensamarrat
ells, elles, vostès hauran ensamarrat
Condicional
jo ensamarraria
tu ensamarraries
ell, ella, vostè ensamarraria
nosaltres ensamarraríem
vosaltres, vós ensamarraríeu
ells, elles, vostès ensamarrarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) ensamarrat
tu hauries (hagueres) ensamarrat
ell, ella, vostè hauria (haguera) ensamarrat
nosaltres hauríem (haguérem) ensamarrat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) ensamarrat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) ensamarrat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ensamarrar

Mode subjuntiu

Present
jo ensamarri, ensamarre (val.)
tu ensamarris, ensamarres (val.)
ell, ella, vostè ensamarri, ensamarre (val.)
nosaltres ensamarrem
vosaltres, vós ensamarreu
ells, elles, vostès ensamarrin, ensamarren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) ensamarrat
tu hagis (hages) ensamarrat
ell, ella, vostè hagi (haja) ensamarrat
nosaltres hàgim (hàgem) ensamarrat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) ensamarrat
ells, elles, vostès hagin (hagen) ensamarrat
Imperfet
jo ensamarrés, ensamarrara (val.), ensamarràs (val., bal.)
tu ensamarressis, ensamarrares (val.), ensamarrassis (bal.), ensamarresses, ensamarrasses (val., bal.)
ell, ella, vostè ensamarrés, ensamarrara (val.), ensamarràs (val., bal.)
nosaltres ensamarréssim, ensamarràrem (val.), ensamarràssim (bal.), ensamarréssem, ensamarràssem (val., bal.)
vosaltres, vós ensamarréssiu, ensamarràreu (val.), ensamarràssiu (bal.), ensamarrésseu, ensamarràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès ensamarressin, ensamarraren (val.), ensamarrassin (bal.), ensamarressen, ensamarrassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) ensamarrat
tu haguessis (hagueres) ensamarrat
ell, ella, vostè hagués (haguera) ensamarrat
nosaltres haguéssim (haguérem) ensamarrat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) ensamarrat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) ensamarrat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ensamarrar

Mode imperatiu

Present
tu ensamarra
ell, ella, vostè ensamarri, ensamarre (val.)
nosaltres ensamarrem
vosaltres, vós ensamarreu, ensamarrau (bal.)
ells, elles, vostès ensamarrin, ensamarren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ensamarrar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu ensamarrar
Infinitiu compost haver ensamarrat
Gerundi ensamarrant
Gerundi compost havent ensamarrat
Participi ensamarrat, ensamarrada, ensamarrats, ensamarrades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.