Conjugació en català del verb «enrocar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enrocar

Mode indicatiu

Present
jo enroco (cent.), enroque (val.), enroc (bal.)
tu enroques
ell, ella, vostè enroca
nosaltres enroquem, enrocam (bal.)
vosaltres, vós enroqueu, enrocau (bal.)
ells, elles, vostès enroquen
Perfet
jo he enrocat
tu has enrocat
ell, ella, vostè ha enrocat
nosaltres hem enrocat
vosaltres, vós heu enrocat
ells, elles, vostès han enrocat
Imperfet
jo enrocava
tu enrocaves
ell, ella, vostè enrocava
nosaltres enrocàvem
vosaltres, vós enrocàveu
ells, elles, vostès enrocaven
Plusquamperfet
jo havia enrocat
tu havies enrocat
ell, ella, vostè havia enrocat
nosaltres havíem enrocat
vosaltres, vós havíeu enrocat
ells, elles, vostès havien enrocat
Passat simple
jo enroquí
tu enrocares
ell, ella, vostè enrocà
nosaltres enrocàrem
vosaltres, vós enrocàreu
ells, elles, vostès enrocaren
Passat perifràstic
jo vaig enrocar
tu vas (vares) enrocar
ell, ella, vostè va enrocar
nosaltres vam (vàrem) enrocar
vosaltres, vós vau (vàreu) enrocar
ells, elles, vostès van (varen) enrocar
Passat anterior
jo haguí enrocat
tu hagueres enrocat
ell, ella, vostè hagué enrocat
nosaltres haguérem enrocat
vosaltres, vós haguéreu enrocat
ells, elles, vostès hagueren enrocat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enrocat
tu vas haver enrocat
ell, ella, vostè va haver enrocat
nosaltres vam haver enrocat
vosaltres, vós vau haver enrocat
ells, elles, vostès van haver enrocat
Futur
jo enrocaré
tu enrocaràs
ell, ella, vostè enrocarà
nosaltres enrocarem
vosaltres, vós enrocareu
ells, elles, vostès enrocaran
Futur perfet
jo hauré enrocat
tu hauràs enrocat
ell, ella, vostè haurà enrocat
nosaltres haurem enrocat
vosaltres, vós haureu enrocat
ells, elles, vostès hauran enrocat
Condicional
jo enrocaria
tu enrocaries
ell, ella, vostè enrocaria
nosaltres enrocaríem
vosaltres, vós enrocaríeu
ells, elles, vostès enrocarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enrocat
tu hauries (hagueres) enrocat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enrocat
nosaltres hauríem (haguérem) enrocat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enrocat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enrocat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enrocar

Mode subjuntiu

Present
jo enroqui, enroque (val.)
tu enroquis, enroques (val.)
ell, ella, vostè enroqui, enroque (val.)
nosaltres enroquem
vosaltres, vós enroqueu
ells, elles, vostès enroquin, enroquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enrocat
tu hagis (hages) enrocat
ell, ella, vostè hagi (haja) enrocat
nosaltres hàgim (hàgem) enrocat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enrocat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enrocat
Imperfet
jo enroqués, enrocara (val.), enrocàs (val., bal.)
tu enroquessis, enrocares (val.), enrocassis (bal.), enroquesses, enrocasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enroqués, enrocara (val.), enrocàs (val., bal.)
nosaltres enroquéssim, enrocàrem (val.), enrocàssim (bal.), enroquéssem, enrocàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enroquéssiu, enrocàreu (val.), enrocàssiu (bal.), enroquésseu, enrocàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enroquessin, enrocaren (val.), enrocassin (bal.), enroquessen, enrocassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enrocat
tu haguessis (hagueres) enrocat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enrocat
nosaltres haguéssim (haguérem) enrocat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enrocat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enrocat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enrocar

Mode imperatiu

Present
tu enroca
ell, ella, vostè enroqui, enroque (val.)
nosaltres enroquem
vosaltres, vós enroqueu, enrocau (bal.)
ells, elles, vostès enroquin, enroquen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enrocar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enrocar
Infinitiu compost haver enrocat
Gerundi enrocant
Gerundi compost havent enrocat
Participi enrocat, enrocada, enrocats, enrocades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enrocar

  1. Enganxar un ormeig de pesca en el fons rocós.
  2. Enfilar-se per les roques.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.