Conjugació en català del verb «enfutismar-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfutismar-se

Mode indicatiu

Present
jo enfutismo (cent.), enfutisme (val.), enfutism (bal.)
tu enfutismes
ell, ella, vostè enfutisma
nosaltres enfutismem, enfutismam (bal.)
vosaltres, vós enfutismeu, enfutismau (bal.)
ells, elles, vostès enfutismen
Perfet
jo he enfutismat
tu has enfutismat
ell, ella, vostè ha enfutismat
nosaltres hem enfutismat
vosaltres, vós heu enfutismat
ells, elles, vostès han enfutismat
Imperfet
jo enfutismava
tu enfutismaves
ell, ella, vostè enfutismava
nosaltres enfutismàvem
vosaltres, vós enfutismàveu
ells, elles, vostès enfutismaven
Plusquamperfet
jo havia enfutismat
tu havies enfutismat
ell, ella, vostè havia enfutismat
nosaltres havíem enfutismat
vosaltres, vós havíeu enfutismat
ells, elles, vostès havien enfutismat
Passat simple
jo enfutismí
tu enfutismares
ell, ella, vostè enfutismà
nosaltres enfutismàrem
vosaltres, vós enfutismàreu
ells, elles, vostès enfutismaren
Passat perifràstic
jo vaig enfutismar
tu vas (vares) enfutismar
ell, ella, vostè va enfutismar
nosaltres vam (vàrem) enfutismar
vosaltres, vós vau (vàreu) enfutismar
ells, elles, vostès van (varen) enfutismar
Passat anterior
jo haguí enfutismat
tu hagueres enfutismat
ell, ella, vostè hagué enfutismat
nosaltres haguérem enfutismat
vosaltres, vós haguéreu enfutismat
ells, elles, vostès hagueren enfutismat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfutismat
tu vas haver enfutismat
ell, ella, vostè va haver enfutismat
nosaltres vam haver enfutismat
vosaltres, vós vau haver enfutismat
ells, elles, vostès van haver enfutismat
Futur
jo enfutismaré
tu enfutismaràs
ell, ella, vostè enfutismarà
nosaltres enfutismarem
vosaltres, vós enfutismareu
ells, elles, vostès enfutismaran
Futur perfet
jo hauré enfutismat
tu hauràs enfutismat
ell, ella, vostè haurà enfutismat
nosaltres haurem enfutismat
vosaltres, vós haureu enfutismat
ells, elles, vostès hauran enfutismat
Condicional
jo enfutismaria
tu enfutismaries
ell, ella, vostè enfutismaria
nosaltres enfutismaríem
vosaltres, vós enfutismaríeu
ells, elles, vostès enfutismarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfutismat
tu hauries (hagueres) enfutismat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfutismat
nosaltres hauríem (haguérem) enfutismat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfutismat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfutismat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfutismar-se

Mode subjuntiu

Present
jo enfutismi, enfutisme (val.)
tu enfutismis, enfutismes (val.)
ell, ella, vostè enfutismi, enfutisme (val.)
nosaltres enfutismem
vosaltres, vós enfutismeu
ells, elles, vostès enfutismin, enfutismen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enfutismat
tu hagis (hages) enfutismat
ell, ella, vostè hagi (haja) enfutismat
nosaltres hàgim (hàgem) enfutismat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfutismat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfutismat
Imperfet
jo enfutismés, enfutismara (val.), enfutismàs (val., bal.)
tu enfutismessis, enfutismares (val.), enfutismassis (bal.), enfutismesses, enfutismasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enfutismés, enfutismara (val.), enfutismàs (val., bal.)
nosaltres enfutisméssim, enfutismàrem (val.), enfutismàssim (bal.), enfutisméssem, enfutismàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enfutisméssiu, enfutismàreu (val.), enfutismàssiu (bal.), enfutismésseu, enfutismàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enfutismessin, enfutismaren (val.), enfutismassin (bal.), enfutismessen, enfutismassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfutismat
tu haguessis (hagueres) enfutismat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfutismat
nosaltres haguéssim (haguérem) enfutismat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfutismat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfutismat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfutismar-se

Mode imperatiu

Present
tu enfutisma
ell, ella, vostè enfutismi, enfutisme (val.)
nosaltres enfutismem
vosaltres, vós enfutismeu, enfutismau (bal.)
ells, elles, vostès enfutismin, enfutismen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfutismar-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfutismar-se
Infinitiu compost haver enfutismat
Gerundi enfutismant
Gerundi compost havent enfutismat
Participi enfutismat, enfutismada, enfutismats, enfutismades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.