Conjugació en català del verb «enfutimar-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfutimar-se

Mode indicatiu

Present
jo enfutimo (cent.), enfutime (val.), enfutim (bal.)
tu enfutimes
ell, ella, vostè enfutima
nosaltres enfutimem, enfutimam (bal.)
vosaltres, vós enfutimeu, enfutimau (bal.)
ells, elles, vostès enfutimen
Perfet
jo he enfutimat
tu has enfutimat
ell, ella, vostè ha enfutimat
nosaltres hem enfutimat
vosaltres, vós heu enfutimat
ells, elles, vostès han enfutimat
Imperfet
jo enfutimava
tu enfutimaves
ell, ella, vostè enfutimava
nosaltres enfutimàvem
vosaltres, vós enfutimàveu
ells, elles, vostès enfutimaven
Plusquamperfet
jo havia enfutimat
tu havies enfutimat
ell, ella, vostè havia enfutimat
nosaltres havíem enfutimat
vosaltres, vós havíeu enfutimat
ells, elles, vostès havien enfutimat
Passat simple
jo enfutimí
tu enfutimares
ell, ella, vostè enfutimà
nosaltres enfutimàrem
vosaltres, vós enfutimàreu
ells, elles, vostès enfutimaren
Passat perifràstic
jo vaig enfutimar
tu vas (vares) enfutimar
ell, ella, vostè va enfutimar
nosaltres vam (vàrem) enfutimar
vosaltres, vós vau (vàreu) enfutimar
ells, elles, vostès van (varen) enfutimar
Passat anterior
jo haguí enfutimat
tu hagueres enfutimat
ell, ella, vostè hagué enfutimat
nosaltres haguérem enfutimat
vosaltres, vós haguéreu enfutimat
ells, elles, vostès hagueren enfutimat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfutimat
tu vas haver enfutimat
ell, ella, vostè va haver enfutimat
nosaltres vam haver enfutimat
vosaltres, vós vau haver enfutimat
ells, elles, vostès van haver enfutimat
Futur
jo enfutimaré
tu enfutimaràs
ell, ella, vostè enfutimarà
nosaltres enfutimarem
vosaltres, vós enfutimareu
ells, elles, vostès enfutimaran
Futur perfet
jo hauré enfutimat
tu hauràs enfutimat
ell, ella, vostè haurà enfutimat
nosaltres haurem enfutimat
vosaltres, vós haureu enfutimat
ells, elles, vostès hauran enfutimat
Condicional
jo enfutimaria
tu enfutimaries
ell, ella, vostè enfutimaria
nosaltres enfutimaríem
vosaltres, vós enfutimaríeu
ells, elles, vostès enfutimarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfutimat
tu hauries (hagueres) enfutimat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfutimat
nosaltres hauríem (haguérem) enfutimat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfutimat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfutimat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfutimar-se

Mode subjuntiu

Present
jo enfutimi, enfutime (val.)
tu enfutimis, enfutimes (val.)
ell, ella, vostè enfutimi, enfutime (val.)
nosaltres enfutimem
vosaltres, vós enfutimeu
ells, elles, vostès enfutimin, enfutimen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enfutimat
tu hagis (hages) enfutimat
ell, ella, vostè hagi (haja) enfutimat
nosaltres hàgim (hàgem) enfutimat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfutimat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfutimat
Imperfet
jo enfutimés, enfutimara (val.), enfutimàs (val., bal.)
tu enfutimessis, enfutimares (val.), enfutimassis (bal.), enfutimesses, enfutimasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enfutimés, enfutimara (val.), enfutimàs (val., bal.)
nosaltres enfutiméssim, enfutimàrem (val.), enfutimàssim (bal.), enfutiméssem, enfutimàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enfutiméssiu, enfutimàreu (val.), enfutimàssiu (bal.), enfutimésseu, enfutimàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enfutimessin, enfutimaren (val.), enfutimassin (bal.), enfutimessen, enfutimassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfutimat
tu haguessis (hagueres) enfutimat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfutimat
nosaltres haguéssim (haguérem) enfutimat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfutimat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfutimat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfutimar-se

Mode imperatiu

Present
tu enfutima
ell, ella, vostè enfutimi, enfutime (val.)
nosaltres enfutimem
vosaltres, vós enfutimeu, enfutimau (bal.)
ells, elles, vostès enfutimin, enfutimen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfutimar-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfutimar-se
Infinitiu compost haver enfutimat
Gerundi enfutimant
Gerundi compost havent enfutimat
Participi enfutimat, enfutimada, enfutimats, enfutimades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.