Conjugació del verb «enfurir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfurir

Mode indicatiu

Present
jo enfureixo (cent.), enfuresc (val., bal.), enfurisc (val.)
tu enfureixes, enfurixes (val.)
ell, ella, vostè enfureix, enfurix (val.)
nosaltres enfurim
vosaltres, vós enfuriu
ells, elles, vostès enfureixen, enfurixen (val.)
Perfet
jo he enfurit
tu has enfurit
ell, ella, vostè ha enfurit
nosaltres hem enfurit
vosaltres, vós heu enfurit
ells, elles, vostès han enfurit
Imperfet
jo enfuria
tu enfuries
ell, ella, vostè enfuria
nosaltres enfuríem
vosaltres, vós enfuríeu
ells, elles, vostès enfurien
Plusquamperfet
jo havia enfurit
tu havies enfurit
ell, ella, vostè havia enfurit
nosaltres havíem enfurit
vosaltres, vós havíeu enfurit
ells, elles, vostès havien enfurit
Passat simple
jo enfurí
tu enfurires
ell, ella, vostè enfurí
nosaltres enfurírem
vosaltres, vós enfuríreu
ells, elles, vostès enfuriren
Passat perifràstic
jo vaig enfurir
tu vas (vares) enfurir
ell, ella, vostè va enfurir
nosaltres vam (vàrem) enfurir
vosaltres, vós vau (vàreu) enfurir
ells, elles, vostès van (varen) enfurir
Passat anterior
jo haguí enfurit
tu hagueres enfurit
ell, ella, vostè hagué enfurit
nosaltres haguérem enfurit
vosaltres, vós haguéreu enfurit
ells, elles, vostès hagueren enfurit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfurit
tu vas haver enfurit
ell, ella, vostè va haver enfurit
nosaltres vam haver enfurit
vosaltres, vós vau haver enfurit
ells, elles, vostès van haver enfurit
Futur
jo enfuriré
tu enfuriràs
ell, ella, vostè enfurirà
nosaltres enfurirem
vosaltres, vós enfurireu
ells, elles, vostès enfuriran
Futur perfet
jo hauré enfurit
tu hauràs enfurit
ell, ella, vostè haurà enfurit
nosaltres haurem enfurit
vosaltres, vós haureu enfurit
ells, elles, vostès hauran enfurit
Condicional
jo enfuriria
tu enfuriries
ell, ella, vostè enfuriria
nosaltres enfuriríem
vosaltres, vós enfuriríeu
ells, elles, vostès enfuririen
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfurit
tu hauries (hagueres) enfurit
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfurit
nosaltres hauríem (haguérem) enfurit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfurit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfurit

enfurir

Mode subjuntiu

Present
jo enfureixi, enfuresca / enfurisca (val.), enfuresqui (bal.)
tu enfureixis, enfuresques / enfurisques (val.), enfuresquis (bal.)
ell, ella, vostè enfureixi, enfuresca / enfurisca (val.), enfuresqui (bal.)
nosaltres enfurim, enfuriguem (bal.)
vosaltres, vós enfuriu, enfurigueu (bal.)
ells, elles, vostès enfureixin, enfuresquen / enfurisquen (val.), enfuresquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) enfurit
tu hagis (hages) enfurit
ell, ella, vostè hagi (haja) enfurit
nosaltres hàgim (hàgem) enfurit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfurit
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfurit
Imperfet
jo enfurís, enfurira (val.)
tu enfurissis, enfurires (val.), enfurisses
ell, ella, vostè enfurís, enfurira (val.)
nosaltres enfuríssim, enfurírem (val.), enfuríssem
vosaltres, vós enfuríssiu, enfuríreu (val.), enfurísseu
ells, elles, vostès enfurissin, enfuriren (val.), enfurissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfurit
tu haguessis (hagueres) enfurit
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfurit
nosaltres haguéssim (haguérem) enfurit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfurit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfurit

enfurir

Imperatiu

Present
tu enfureix, enfurix (val.)
ell, ella, vostè enfureixi, enfuresca / enfurisca (val.), enfuresqui (bal.)
nosaltres enfurim, enfuriguem (bal.)
vosaltres, vós enfuriu
ells, elles, vostès enfureixin, enfuresquen / enfurisquen (val.), enfuresquin (bal.)

enfurir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfurir
Infinitiu compost haver enfurit
Gerundi enfurint
Gerundi compost havent enfurit
Participi enfurit, enfurida, enfurits, enfurides