Conjugació en català del verb «enfuriar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfuriar

Mode indicatiu

Present
jo enfurio (cent.), enfurie (val.), enfurii (bal.)
tu enfuries
ell, ella, vostè enfuria
nosaltres enfuriem, enfuriam (bal.)
vosaltres, vós enfurieu, enfuriau (bal.)
ells, elles, vostès enfurien
Perfet
jo he enfuriat
tu has enfuriat
ell, ella, vostè ha enfuriat
nosaltres hem enfuriat
vosaltres, vós heu enfuriat
ells, elles, vostès han enfuriat
Imperfet
jo enfuriava
tu enfuriaves
ell, ella, vostè enfuriava
nosaltres enfuriàvem
vosaltres, vós enfuriàveu
ells, elles, vostès enfuriaven
Plusquamperfet
jo havia enfuriat
tu havies enfuriat
ell, ella, vostè havia enfuriat
nosaltres havíem enfuriat
vosaltres, vós havíeu enfuriat
ells, elles, vostès havien enfuriat
Passat simple
jo enfurií
tu enfuriares
ell, ella, vostè enfurià
nosaltres enfuriàrem
vosaltres, vós enfuriàreu
ells, elles, vostès enfuriaren
Passat perifràstic
jo vaig enfuriar
tu vas (vares) enfuriar
ell, ella, vostè va enfuriar
nosaltres vam (vàrem) enfuriar
vosaltres, vós vau (vàreu) enfuriar
ells, elles, vostès van (varen) enfuriar
Passat anterior
jo haguí enfuriat
tu hagueres enfuriat
ell, ella, vostè hagué enfuriat
nosaltres haguérem enfuriat
vosaltres, vós haguéreu enfuriat
ells, elles, vostès hagueren enfuriat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfuriat
tu vas haver enfuriat
ell, ella, vostè va haver enfuriat
nosaltres vam haver enfuriat
vosaltres, vós vau haver enfuriat
ells, elles, vostès van haver enfuriat
Futur
jo enfuriaré
tu enfuriaràs
ell, ella, vostè enfuriarà
nosaltres enfuriarem
vosaltres, vós enfuriareu
ells, elles, vostès enfuriaran
Futur perfet
jo hauré enfuriat
tu hauràs enfuriat
ell, ella, vostè haurà enfuriat
nosaltres haurem enfuriat
vosaltres, vós haureu enfuriat
ells, elles, vostès hauran enfuriat
Condicional
jo enfuriaria
tu enfuriaries
ell, ella, vostè enfuriaria
nosaltres enfuriaríem
vosaltres, vós enfuriaríeu
ells, elles, vostès enfuriarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfuriat
tu hauries (hagueres) enfuriat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfuriat
nosaltres hauríem (haguérem) enfuriat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfuriat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfuriat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfuriar

Mode subjuntiu

Present
jo enfuriï, enfurie (val.)
tu enfuriïs, enfuries (val.)
ell, ella, vostè enfuriï, enfurie (val.)
nosaltres enfuriem
vosaltres, vós enfurieu
ells, elles, vostès enfuriïn, enfurien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enfuriat
tu hagis (hages) enfuriat
ell, ella, vostè hagi (haja) enfuriat
nosaltres hàgim (hàgem) enfuriat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfuriat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfuriat
Imperfet
jo enfuriés, enfuriara (val.), enfuriàs (val., bal.)
tu enfuriessis, enfuriares (val.), enfuriassis (bal.), enfuriesses, enfuriasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enfuriés, enfuriara (val.), enfuriàs (val., bal.)
nosaltres enfuriéssim, enfuriàrem (val.), enfuriàssim (bal.), enfuriéssem, enfuriàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enfuriéssiu, enfuriàreu (val.), enfuriàssiu (bal.), enfuriésseu, enfuriàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enfuriessin, enfuriaren (val.), enfuriassin (bal.), enfuriessen, enfuriassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfuriat
tu haguessis (hagueres) enfuriat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfuriat
nosaltres haguéssim (haguérem) enfuriat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfuriat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfuriat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfuriar

Mode imperatiu

Present
tu enfuria
ell, ella, vostè enfuriï, enfurie (val.)
nosaltres enfuriem
vosaltres, vós enfurieu, enfuriau (bal.)
ells, elles, vostès enfuriïn, enfurien (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfuriar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfuriar
Infinitiu compost haver enfuriat
Gerundi enfuriant
Gerundi compost havent enfuriat
Participi enfuriat, enfuriada, enfuriats, enfuriades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfuriar

  1. Provocar la fúria.
  2. Esdevenir furiós.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.