Conjugació en català del verb «enfrontar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfrontar

Mode indicatiu

Present
jo enfronto (cent.), enfronte (val.), enfront (bal.)
tu enfrontes
ell, ella, vostè enfronta
nosaltres enfrontem, enfrontam (bal.)
vosaltres, vós enfronteu, enfrontau (bal.)
ells, elles, vostès enfronten
Perfet
jo he enfrontat
tu has enfrontat
ell, ella, vostè ha enfrontat
nosaltres hem enfrontat
vosaltres, vós heu enfrontat
ells, elles, vostès han enfrontat
Imperfet
jo enfrontava
tu enfrontaves
ell, ella, vostè enfrontava
nosaltres enfrontàvem
vosaltres, vós enfrontàveu
ells, elles, vostès enfrontaven
Plusquamperfet
jo havia enfrontat
tu havies enfrontat
ell, ella, vostè havia enfrontat
nosaltres havíem enfrontat
vosaltres, vós havíeu enfrontat
ells, elles, vostès havien enfrontat
Passat simple
jo enfrontí
tu enfrontares
ell, ella, vostè enfrontà
nosaltres enfrontàrem
vosaltres, vós enfrontàreu
ells, elles, vostès enfrontaren
Passat perifràstic
jo vaig enfrontar
tu vas (vares) enfrontar
ell, ella, vostè va enfrontar
nosaltres vam (vàrem) enfrontar
vosaltres, vós vau (vàreu) enfrontar
ells, elles, vostès van (varen) enfrontar
Passat anterior
jo haguí enfrontat
tu hagueres enfrontat
ell, ella, vostè hagué enfrontat
nosaltres haguérem enfrontat
vosaltres, vós haguéreu enfrontat
ells, elles, vostès hagueren enfrontat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfrontat
tu vas haver enfrontat
ell, ella, vostè va haver enfrontat
nosaltres vam haver enfrontat
vosaltres, vós vau haver enfrontat
ells, elles, vostès van haver enfrontat
Futur
jo enfrontaré
tu enfrontaràs
ell, ella, vostè enfrontarà
nosaltres enfrontarem
vosaltres, vós enfrontareu
ells, elles, vostès enfrontaran
Futur perfet
jo hauré enfrontat
tu hauràs enfrontat
ell, ella, vostè haurà enfrontat
nosaltres haurem enfrontat
vosaltres, vós haureu enfrontat
ells, elles, vostès hauran enfrontat
Condicional
jo enfrontaria
tu enfrontaries
ell, ella, vostè enfrontaria
nosaltres enfrontaríem
vosaltres, vós enfrontaríeu
ells, elles, vostès enfrontarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfrontat
tu hauries (hagueres) enfrontat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfrontat
nosaltres hauríem (haguérem) enfrontat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfrontat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfrontat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfrontar

Mode subjuntiu

Present
jo enfronti, enfronte (val.)
tu enfrontis, enfrontes (val.)
ell, ella, vostè enfronti, enfronte (val.)
nosaltres enfrontem
vosaltres, vós enfronteu
ells, elles, vostès enfrontin, enfronten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enfrontat
tu hagis (hages) enfrontat
ell, ella, vostè hagi (haja) enfrontat
nosaltres hàgim (hàgem) enfrontat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfrontat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfrontat
Imperfet
jo enfrontés, enfrontara (val.), enfrontàs (val., bal.)
tu enfrontessis, enfrontares (val.), enfrontassis (bal.), enfrontesses, enfrontasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enfrontés, enfrontara (val.), enfrontàs (val., bal.)
nosaltres enfrontéssim, enfrontàrem (val.), enfrontàssim (bal.), enfrontéssem, enfrontàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enfrontéssiu, enfrontàreu (val.), enfrontàssiu (bal.), enfrontésseu, enfrontàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enfrontessin, enfrontaren (val.), enfrontassin (bal.), enfrontessen, enfrontassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfrontat
tu haguessis (hagueres) enfrontat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfrontat
nosaltres haguéssim (haguérem) enfrontat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfrontat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfrontat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfrontar

Mode imperatiu

Present
tu enfronta
ell, ella, vostè enfronti, enfronte (val.)
nosaltres enfrontem
vosaltres, vós enfronteu, enfrontau (bal.)
ells, elles, vostès enfrontin, enfronten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfrontar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfrontar
Infinitiu compost haver enfrontat
Gerundi enfrontant
Gerundi compost havent enfrontat
Participi enfrontat, enfrontada, enfrontats, enfrontades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfrontar

  1. Posar coses, persones o animals de manera que els fronts s'estiguin mirant mútuament.
  2. Predisposar a persones perquè lluitin, discuteixin o competeixin entre elles.
  3. Fer que dues persones o grups de persones contrastin opinions diferents.
  4. Donar la cara als problemes (posar-hi el front).

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.