Conjugació en català del verb «enfollir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfollir

Mode indicatiu

Present
jo enfolleixo (cent.), enfollesc (val., bal.), enfollisc (val.)
tu enfolleixes, enfollixes (val.)
ell, ella, vostè enfolleix, enfollix (val.)
nosaltres enfollim
vosaltres, vós enfolliu
ells, elles, vostès enfolleixen, enfollixen (val.)
Perfet
jo he enfollit
tu has enfollit
ell, ella, vostè ha enfollit
nosaltres hem enfollit
vosaltres, vós heu enfollit
ells, elles, vostès han enfollit
Imperfet
jo enfollia
tu enfollies
ell, ella, vostè enfollia
nosaltres enfollíem
vosaltres, vós enfollíeu
ells, elles, vostès enfollien
Plusquamperfet
jo havia enfollit
tu havies enfollit
ell, ella, vostè havia enfollit
nosaltres havíem enfollit
vosaltres, vós havíeu enfollit
ells, elles, vostès havien enfollit
Passat simple
jo enfollí
tu enfollires
ell, ella, vostè enfollí
nosaltres enfollírem
vosaltres, vós enfollíreu
ells, elles, vostès enfolliren
Passat perifràstic
jo vaig enfollir
tu vas (vares) enfollir
ell, ella, vostè va enfollir
nosaltres vam (vàrem) enfollir
vosaltres, vós vau (vàreu) enfollir
ells, elles, vostès van (varen) enfollir
Passat anterior
jo haguí enfollit
tu hagueres enfollit
ell, ella, vostè hagué enfollit
nosaltres haguérem enfollit
vosaltres, vós haguéreu enfollit
ells, elles, vostès hagueren enfollit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfollit
tu vas haver enfollit
ell, ella, vostè va haver enfollit
nosaltres vam haver enfollit
vosaltres, vós vau haver enfollit
ells, elles, vostès van haver enfollit
Futur
jo enfolliré
tu enfolliràs
ell, ella, vostè enfollirà
nosaltres enfollirem
vosaltres, vós enfollireu
ells, elles, vostès enfolliran
Futur perfet
jo hauré enfollit
tu hauràs enfollit
ell, ella, vostè haurà enfollit
nosaltres haurem enfollit
vosaltres, vós haureu enfollit
ells, elles, vostès hauran enfollit
Condicional
jo enfolliria
tu enfolliries
ell, ella, vostè enfolliria
nosaltres enfolliríem
vosaltres, vós enfolliríeu
ells, elles, vostès enfollirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfollit
tu hauries (hagueres) enfollit
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfollit
nosaltres hauríem (haguérem) enfollit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfollit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfollit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfollir

Mode subjuntiu

Present
jo enfolleixi, enfollesca / enfollisca (val.), enfollesqui (bal.)
tu enfolleixis, enfollesques / enfollisques (val.), enfollesquis (bal.)
ell, ella, vostè enfolleixi, enfollesca / enfollisca (val.), enfollesqui (bal.)
nosaltres enfollim, enfolliguem (bal.)
vosaltres, vós enfolliu, enfolligueu (bal.)
ells, elles, vostès enfolleixin, enfollesquen / enfollisquen (val.), enfollesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) enfollit
tu hagis (hages) enfollit
ell, ella, vostè hagi (haja) enfollit
nosaltres hàgim (hàgem) enfollit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfollit
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfollit
Imperfet
jo enfollís, enfollira (val.)
tu enfollissis, enfollires (val.), enfollisses
ell, ella, vostè enfollís, enfollira (val.)
nosaltres enfollíssim, enfollírem (val.), enfollíssem
vosaltres, vós enfollíssiu, enfollíreu (val.), enfollísseu
ells, elles, vostès enfollissin, enfolliren (val.), enfollissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfollit
tu haguessis (hagueres) enfollit
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfollit
nosaltres haguéssim (haguérem) enfollit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfollit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfollit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfollir

Mode imperatiu

Present
tu enfolleix, enfollix (val.)
ell, ella, vostè enfolleixi, enfollesca / enfollisca (val.), enfollesqui (bal.)
nosaltres enfollim, enfolliguem (bal.)
vosaltres, vós enfolliu
ells, elles, vostès enfolleixin, enfollesquen / enfollisquen (val.), enfollesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfollir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfollir
Infinitiu compost haver enfollit
Gerundi enfollint
Gerundi compost havent enfollit
Participi enfollit, enfollida, enfollits, enfollides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.