Conjugació en català del verb «enfolcar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfolcar

Mode indicatiu

Present
jo enfolco (cent.), enfolque (val.), enfolc (bal.)
tu enfolques
ell, ella, vostè enfolca
nosaltres enfolquem, enfolcam (bal.)
vosaltres, vós enfolqueu, enfolcau (bal.)
ells, elles, vostès enfolquen
Perfet
jo he enfolcat
tu has enfolcat
ell, ella, vostè ha enfolcat
nosaltres hem enfolcat
vosaltres, vós heu enfolcat
ells, elles, vostès han enfolcat
Imperfet
jo enfolcava
tu enfolcaves
ell, ella, vostè enfolcava
nosaltres enfolcàvem
vosaltres, vós enfolcàveu
ells, elles, vostès enfolcaven
Plusquamperfet
jo havia enfolcat
tu havies enfolcat
ell, ella, vostè havia enfolcat
nosaltres havíem enfolcat
vosaltres, vós havíeu enfolcat
ells, elles, vostès havien enfolcat
Passat simple
jo enfolquí
tu enfolcares
ell, ella, vostè enfolcà
nosaltres enfolcàrem
vosaltres, vós enfolcàreu
ells, elles, vostès enfolcaren
Passat perifràstic
jo vaig enfolcar
tu vas (vares) enfolcar
ell, ella, vostè va enfolcar
nosaltres vam (vàrem) enfolcar
vosaltres, vós vau (vàreu) enfolcar
ells, elles, vostès van (varen) enfolcar
Passat anterior
jo haguí enfolcat
tu hagueres enfolcat
ell, ella, vostè hagué enfolcat
nosaltres haguérem enfolcat
vosaltres, vós haguéreu enfolcat
ells, elles, vostès hagueren enfolcat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfolcat
tu vas haver enfolcat
ell, ella, vostè va haver enfolcat
nosaltres vam haver enfolcat
vosaltres, vós vau haver enfolcat
ells, elles, vostès van haver enfolcat
Futur
jo enfolcaré
tu enfolcaràs
ell, ella, vostè enfolcarà
nosaltres enfolcarem
vosaltres, vós enfolcareu
ells, elles, vostès enfolcaran
Futur perfet
jo hauré enfolcat
tu hauràs enfolcat
ell, ella, vostè haurà enfolcat
nosaltres haurem enfolcat
vosaltres, vós haureu enfolcat
ells, elles, vostès hauran enfolcat
Condicional
jo enfolcaria
tu enfolcaries
ell, ella, vostè enfolcaria
nosaltres enfolcaríem
vosaltres, vós enfolcaríeu
ells, elles, vostès enfolcarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfolcat
tu hauries (hagueres) enfolcat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfolcat
nosaltres hauríem (haguérem) enfolcat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfolcat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfolcat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfolcar

Mode subjuntiu

Present
jo enfolqui, enfolque (val.)
tu enfolquis, enfolques (val.)
ell, ella, vostè enfolqui, enfolque (val.)
nosaltres enfolquem
vosaltres, vós enfolqueu
ells, elles, vostès enfolquin, enfolquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enfolcat
tu hagis (hages) enfolcat
ell, ella, vostè hagi (haja) enfolcat
nosaltres hàgim (hàgem) enfolcat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfolcat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfolcat
Imperfet
jo enfolqués, enfolcara (val.), enfolcàs (val., bal.)
tu enfolquessis, enfolcares (val.), enfolcassis (bal.), enfolquesses, enfolcasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enfolqués, enfolcara (val.), enfolcàs (val., bal.)
nosaltres enfolquéssim, enfolcàrem (val.), enfolcàssim (bal.), enfolquéssem, enfolcàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enfolquéssiu, enfolcàreu (val.), enfolcàssiu (bal.), enfolquésseu, enfolcàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enfolquessin, enfolcaren (val.), enfolcassin (bal.), enfolquessen, enfolcassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfolcat
tu haguessis (hagueres) enfolcat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfolcat
nosaltres haguéssim (haguérem) enfolcat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfolcat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfolcat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfolcar

Mode imperatiu

Present
tu enfolca
ell, ella, vostè enfolqui, enfolque (val.)
nosaltres enfolquem
vosaltres, vós enfolqueu, enfolcau (bal.)
ells, elles, vostès enfolquin, enfolquen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfolcar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfolcar
Infinitiu compost haver enfolcat
Gerundi enfolcant
Gerundi compost havent enfolcat
Participi enfolcat, enfolcada, enfolcats, enfolcades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.