Conjugació en català del verb «enfadeir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfadeir

Mode indicatiu

Present
jo enfadeeixo (cent.), enfadeesc (val., bal.), enfadeïsc (val.)
tu enfadeeixes, enfadeïxes (val.)
ell, ella, vostè enfadeeix, enfadeïx (val.)
nosaltres enfadeïm
vosaltres, vós enfadeïu
ells, elles, vostès enfadeeixen, enfadeïxen (val.)
Perfet
jo he enfadeït
tu has enfadeït
ell, ella, vostè ha enfadeït
nosaltres hem enfadeït
vosaltres, vós heu enfadeït
ells, elles, vostès han enfadeït
Imperfet
jo enfadeïa
tu enfadeïes
ell, ella, vostè enfadeïa
nosaltres enfadeíem
vosaltres, vós enfadeíeu
ells, elles, vostès enfadeïen
Plusquamperfet
jo havia enfadeït
tu havies enfadeït
ell, ella, vostè havia enfadeït
nosaltres havíem enfadeït
vosaltres, vós havíeu enfadeït
ells, elles, vostès havien enfadeït
Passat simple
jo enfadeí
tu enfadeïres
ell, ella, vostè enfadeí
nosaltres enfadeírem
vosaltres, vós enfadeíreu
ells, elles, vostès enfadeïren
Passat perifràstic
jo vaig enfadeir
tu vas (vares) enfadeir
ell, ella, vostè va enfadeir
nosaltres vam (vàrem) enfadeir
vosaltres, vós vau (vàreu) enfadeir
ells, elles, vostès van (varen) enfadeir
Passat anterior
jo haguí enfadeït
tu hagueres enfadeït
ell, ella, vostè hagué enfadeït
nosaltres haguérem enfadeït
vosaltres, vós haguéreu enfadeït
ells, elles, vostès hagueren enfadeït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfadeït
tu vas haver enfadeït
ell, ella, vostè va haver enfadeït
nosaltres vam haver enfadeït
vosaltres, vós vau haver enfadeït
ells, elles, vostès van haver enfadeït
Futur
jo enfadeiré
tu enfadeiràs
ell, ella, vostè enfadeirà
nosaltres enfadeirem
vosaltres, vós enfadeireu
ells, elles, vostès enfadeiran
Futur perfet
jo hauré enfadeït
tu hauràs enfadeït
ell, ella, vostè haurà enfadeït
nosaltres haurem enfadeït
vosaltres, vós haureu enfadeït
ells, elles, vostès hauran enfadeït
Condicional
jo enfadeiria
tu enfadeiries
ell, ella, vostè enfadeiria
nosaltres enfadeiríem
vosaltres, vós enfadeiríeu
ells, elles, vostès enfadeirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfadeït
tu hauries (hagueres) enfadeït
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfadeït
nosaltres hauríem (haguérem) enfadeït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfadeït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfadeït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfadeir

Mode subjuntiu

Present
jo enfadeeixi, enfadeesca / enfadeïsca (val.), enfadeesqui (bal.)
tu enfadeeixis, enfadeesques / enfadeïsques (val.), enfadeesquis (bal.)
ell, ella, vostè enfadeeixi, enfadeesca / enfadeïsca (val.), enfadeesqui (bal.)
nosaltres enfadeïm, enfadeïguem (bal.)
vosaltres, vós enfadeïu, enfadeïgueu (bal.)
ells, elles, vostès enfadeeixin, enfadeesquen / enfadeïsquen (val.), enfadeesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) enfadeït
tu hagis (hages) enfadeït
ell, ella, vostè hagi (haja) enfadeït
nosaltres hàgim (hàgem) enfadeït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfadeït
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfadeït
Imperfet
jo enfadeís, enfadeïra (val.)
tu enfadeïssis, enfadeïres (val.), enfadeïsses
ell, ella, vostè enfadeís, enfadeïra (val.)
nosaltres enfadeíssim, enfadeírem (val.), enfadeíssem
vosaltres, vós enfadeíssiu, enfadeíreu (val.), enfadeísseu
ells, elles, vostès enfadeïssin, enfadeïren (val.), enfadeïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfadeït
tu haguessis (hagueres) enfadeït
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfadeït
nosaltres haguéssim (haguérem) enfadeït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfadeït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfadeït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfadeir

Mode imperatiu

Present
tu enfadeeix, enfadeïx (val.)
ell, ella, vostè enfadeeixi, enfadeesca / enfadeïsca (val.), enfadeesqui (bal.)
nosaltres enfadeïm, enfadeïguem (bal.)
vosaltres, vós enfadeïu
ells, elles, vostès enfadeeixin, enfadeesquen / enfadeïsquen (val.), enfadeesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enfadeir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfadeir
Infinitiu compost haver enfadeït
Gerundi enfadeint
Gerundi compost havent enfadeït
Participi enfadeït, enfadeïda, enfadeïts, enfadeïdes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.