Conjugació en català del verb «encongir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encongir

Mode indicatiu

Present
jo encongeixo (cent.), encongesc (val., bal.), encongisc (val.)
tu encongeixes, encongixes (val.)
ell, ella, vostè encongeix, encongix (val.)
nosaltres encongim
vosaltres, vós encongiu
ells, elles, vostès encongeixen, encongixen (val.)
Perfet
jo he encongit
tu has encongit
ell, ella, vostè ha encongit
nosaltres hem encongit
vosaltres, vós heu encongit
ells, elles, vostès han encongit
Imperfet
jo encongia
tu encongies
ell, ella, vostè encongia
nosaltres encongíem
vosaltres, vós encongíeu
ells, elles, vostès encongien
Plusquamperfet
jo havia encongit
tu havies encongit
ell, ella, vostè havia encongit
nosaltres havíem encongit
vosaltres, vós havíeu encongit
ells, elles, vostès havien encongit
Passat simple
jo encongí
tu encongires
ell, ella, vostè encongí
nosaltres encongírem
vosaltres, vós encongíreu
ells, elles, vostès encongiren
Passat perifràstic
jo vaig encongir
tu vas (vares) encongir
ell, ella, vostè va encongir
nosaltres vam (vàrem) encongir
vosaltres, vós vau (vàreu) encongir
ells, elles, vostès van (varen) encongir
Passat anterior
jo haguí encongit
tu hagueres encongit
ell, ella, vostè hagué encongit
nosaltres haguérem encongit
vosaltres, vós haguéreu encongit
ells, elles, vostès hagueren encongit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encongit
tu vas haver encongit
ell, ella, vostè va haver encongit
nosaltres vam haver encongit
vosaltres, vós vau haver encongit
ells, elles, vostès van haver encongit
Futur
jo encongiré
tu encongiràs
ell, ella, vostè encongirà
nosaltres encongirem
vosaltres, vós encongireu
ells, elles, vostès encongiran
Futur perfet
jo hauré encongit
tu hauràs encongit
ell, ella, vostè haurà encongit
nosaltres haurem encongit
vosaltres, vós haureu encongit
ells, elles, vostès hauran encongit
Condicional
jo encongiria
tu encongiries
ell, ella, vostè encongiria
nosaltres encongiríem
vosaltres, vós encongiríeu
ells, elles, vostès encongirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encongit
tu hauries (hagueres) encongit
ell, ella, vostè hauria (haguera) encongit
nosaltres hauríem (haguérem) encongit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encongit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encongit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encongir

Mode subjuntiu

Present
jo encongeixi, encongesca / encongisca (val.), encongesqui (bal.)
tu encongeixis, encongesques / encongisques (val.), encongesquis (bal.)
ell, ella, vostè encongeixi, encongesca / encongisca (val.), encongesqui (bal.)
nosaltres encongim, encongiguem (bal.)
vosaltres, vós encongiu, encongigueu (bal.)
ells, elles, vostès encongeixin, encongesquen / encongisquen (val.), encongesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) encongit
tu hagis (hages) encongit
ell, ella, vostè hagi (haja) encongit
nosaltres hàgim (hàgem) encongit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encongit
ells, elles, vostès hagin (hagen) encongit
Imperfet
jo encongís, encongira (val.)
tu encongissis, encongires (val.), encongisses
ell, ella, vostè encongís, encongira (val.)
nosaltres encongíssim, encongírem (val.), encongíssem
vosaltres, vós encongíssiu, encongíreu (val.), encongísseu
ells, elles, vostès encongissin, encongiren (val.), encongissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encongit
tu haguessis (hagueres) encongit
ell, ella, vostè hagués (haguera) encongit
nosaltres haguéssim (haguérem) encongit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encongit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encongit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encongir

Mode imperatiu

Present
tu encongeix, encongix (val.)
ell, ella, vostè encongeixi, encongesca / encongisca (val.), encongesqui (bal.)
nosaltres encongim, encongiguem (bal.)
vosaltres, vós encongiu
ells, elles, vostès encongeixin, encongesquen / encongisquen (val.), encongesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encongir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encongir
Infinitiu compost haver encongit
Gerundi encongint
Gerundi compost havent encongit
Participi encongit, encongida, encongits, encongides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encongir

  1. Fer més curta l'extensió d'un objecte.
  2. Disminuir les proporcions en l'elaboració d'una cosa per tal d'acabar-la donant-li una forma d'acabament més petita.
  3. Sentir-se amb l'ànim baix.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.