Conjugació en català del verb «encomiar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encomiar

Mode indicatiu

Present
jo encomio (cent.), encomie (val.), encomii (bal.)
tu encomies
ell, ella, vostè encomia
nosaltres encomiem, encomiam (bal.)
vosaltres, vós encomieu, encomiau (bal.)
ells, elles, vostès encomien
Perfet
jo he encomiat
tu has encomiat
ell, ella, vostè ha encomiat
nosaltres hem encomiat
vosaltres, vós heu encomiat
ells, elles, vostès han encomiat
Imperfet
jo encomiava
tu encomiaves
ell, ella, vostè encomiava
nosaltres encomiàvem
vosaltres, vós encomiàveu
ells, elles, vostès encomiaven
Plusquamperfet
jo havia encomiat
tu havies encomiat
ell, ella, vostè havia encomiat
nosaltres havíem encomiat
vosaltres, vós havíeu encomiat
ells, elles, vostès havien encomiat
Passat simple
jo encomií
tu encomiares
ell, ella, vostè encomià
nosaltres encomiàrem
vosaltres, vós encomiàreu
ells, elles, vostès encomiaren
Passat perifràstic
jo vaig encomiar
tu vas (vares) encomiar
ell, ella, vostè va encomiar
nosaltres vam (vàrem) encomiar
vosaltres, vós vau (vàreu) encomiar
ells, elles, vostès van (varen) encomiar
Passat anterior
jo haguí encomiat
tu hagueres encomiat
ell, ella, vostè hagué encomiat
nosaltres haguérem encomiat
vosaltres, vós haguéreu encomiat
ells, elles, vostès hagueren encomiat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encomiat
tu vas haver encomiat
ell, ella, vostè va haver encomiat
nosaltres vam haver encomiat
vosaltres, vós vau haver encomiat
ells, elles, vostès van haver encomiat
Futur
jo encomiaré
tu encomiaràs
ell, ella, vostè encomiarà
nosaltres encomiarem
vosaltres, vós encomiareu
ells, elles, vostès encomiaran
Futur perfet
jo hauré encomiat
tu hauràs encomiat
ell, ella, vostè haurà encomiat
nosaltres haurem encomiat
vosaltres, vós haureu encomiat
ells, elles, vostès hauran encomiat
Condicional
jo encomiaria
tu encomiaries
ell, ella, vostè encomiaria
nosaltres encomiaríem
vosaltres, vós encomiaríeu
ells, elles, vostès encomiarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encomiat
tu hauries (hagueres) encomiat
ell, ella, vostè hauria (haguera) encomiat
nosaltres hauríem (haguérem) encomiat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encomiat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encomiat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encomiar

Mode subjuntiu

Present
jo encomiï, encomie (val.)
tu encomiïs, encomies (val.)
ell, ella, vostè encomiï, encomie (val.)
nosaltres encomiem
vosaltres, vós encomieu
ells, elles, vostès encomiïn, encomien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) encomiat
tu hagis (hages) encomiat
ell, ella, vostè hagi (haja) encomiat
nosaltres hàgim (hàgem) encomiat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encomiat
ells, elles, vostès hagin (hagen) encomiat
Imperfet
jo encomiés, encomiara (val.), encomiàs (val., bal.)
tu encomiessis, encomiares (val.), encomiassis (bal.), encomiesses, encomiasses (val., bal.)
ell, ella, vostè encomiés, encomiara (val.), encomiàs (val., bal.)
nosaltres encomiéssim, encomiàrem (val.), encomiàssim (bal.), encomiéssem, encomiàssem (val., bal.)
vosaltres, vós encomiéssiu, encomiàreu (val.), encomiàssiu (bal.), encomiésseu, encomiàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès encomiessin, encomiaren (val.), encomiassin (bal.), encomiessen, encomiassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encomiat
tu haguessis (hagueres) encomiat
ell, ella, vostè hagués (haguera) encomiat
nosaltres haguéssim (haguérem) encomiat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encomiat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encomiat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encomiar

Mode imperatiu

Present
tu encomia
ell, ella, vostè encomiï, encomie (val.)
nosaltres encomiem
vosaltres, vós encomieu, encomiau (bal.)
ells, elles, vostès encomiïn, encomien (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encomiar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encomiar
Infinitiu compost haver encomiat
Gerundi encomiant
Gerundi compost havent encomiat
Participi encomiat, encomiada, encomiats, encomiades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.