Conjugació en català del verb «encomanar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encomanar

Mode indicatiu

Present
jo encomano (cent.), encomane (val.), encoman (bal.)
tu encomanes
ell, ella, vostè encomana
nosaltres encomanem, encomanam (bal.)
vosaltres, vós encomaneu, encomanau (bal.)
ells, elles, vostès encomanen
Perfet
jo he encomanat
tu has encomanat
ell, ella, vostè ha encomanat
nosaltres hem encomanat
vosaltres, vós heu encomanat
ells, elles, vostès han encomanat
Imperfet
jo encomanava
tu encomanaves
ell, ella, vostè encomanava
nosaltres encomanàvem
vosaltres, vós encomanàveu
ells, elles, vostès encomanaven
Plusquamperfet
jo havia encomanat
tu havies encomanat
ell, ella, vostè havia encomanat
nosaltres havíem encomanat
vosaltres, vós havíeu encomanat
ells, elles, vostès havien encomanat
Passat simple
jo encomaní
tu encomanares
ell, ella, vostè encomanà
nosaltres encomanàrem
vosaltres, vós encomanàreu
ells, elles, vostès encomanaren
Passat perifràstic
jo vaig encomanar
tu vas (vares) encomanar
ell, ella, vostè va encomanar
nosaltres vam (vàrem) encomanar
vosaltres, vós vau (vàreu) encomanar
ells, elles, vostès van (varen) encomanar
Passat anterior
jo haguí encomanat
tu hagueres encomanat
ell, ella, vostè hagué encomanat
nosaltres haguérem encomanat
vosaltres, vós haguéreu encomanat
ells, elles, vostès hagueren encomanat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encomanat
tu vas haver encomanat
ell, ella, vostè va haver encomanat
nosaltres vam haver encomanat
vosaltres, vós vau haver encomanat
ells, elles, vostès van haver encomanat
Futur
jo encomanaré
tu encomanaràs
ell, ella, vostè encomanarà
nosaltres encomanarem
vosaltres, vós encomanareu
ells, elles, vostès encomanaran
Futur perfet
jo hauré encomanat
tu hauràs encomanat
ell, ella, vostè haurà encomanat
nosaltres haurem encomanat
vosaltres, vós haureu encomanat
ells, elles, vostès hauran encomanat
Condicional
jo encomanaria
tu encomanaries
ell, ella, vostè encomanaria
nosaltres encomanaríem
vosaltres, vós encomanaríeu
ells, elles, vostès encomanarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encomanat
tu hauries (hagueres) encomanat
ell, ella, vostè hauria (haguera) encomanat
nosaltres hauríem (haguérem) encomanat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encomanat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encomanat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encomanar

Mode subjuntiu

Present
jo encomani, encomane (val.)
tu encomanis, encomanes (val.)
ell, ella, vostè encomani, encomane (val.)
nosaltres encomanem
vosaltres, vós encomaneu
ells, elles, vostès encomanin, encomanen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) encomanat
tu hagis (hages) encomanat
ell, ella, vostè hagi (haja) encomanat
nosaltres hàgim (hàgem) encomanat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encomanat
ells, elles, vostès hagin (hagen) encomanat
Imperfet
jo encomanés, encomanara (val.), encomanàs (val., bal.)
tu encomanessis, encomanares (val.), encomanassis (bal.), encomanesses, encomanasses (val., bal.)
ell, ella, vostè encomanés, encomanara (val.), encomanàs (val., bal.)
nosaltres encomanéssim, encomanàrem (val.), encomanàssim (bal.), encomanéssem, encomanàssem (val., bal.)
vosaltres, vós encomanéssiu, encomanàreu (val.), encomanàssiu (bal.), encomanésseu, encomanàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès encomanessin, encomanaren (val.), encomanassin (bal.), encomanessen, encomanassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encomanat
tu haguessis (hagueres) encomanat
ell, ella, vostè hagués (haguera) encomanat
nosaltres haguéssim (haguérem) encomanat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encomanat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encomanat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encomanar

Mode imperatiu

Present
tu encomana
ell, ella, vostè encomani, encomane (val.)
nosaltres encomanem
vosaltres, vós encomaneu, encomanau (bal.)
ells, elles, vostès encomanin, encomanen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encomanar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encomanar
Infinitiu compost haver encomanat
Gerundi encomanant
Gerundi compost havent encomanat
Participi encomanat, encomanada, encomanats, encomanades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encomanar

  1. Confiar una responsabilitat a algú.
    2. El pare m'ha encomanat que vagi a compar el pa.
  2. infectar
    3. El nen tenia la grip i ens l'ha encomanat.
  3. Posar-se sota la tutela d'algú.
    4. M'encomano a vostè perquè m'ajudi a solucionar aquest problema.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.