Conjugació en català del verb «encertir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encertir

Mode indicatiu

Present
jo encerteixo (cent.), encertesc (val., bal.), encertisc (val.)
tu encerteixes, encertixes (val.)
ell, ella, vostè encerteix, encertix (val.)
nosaltres encertim
vosaltres, vós encertiu
ells, elles, vostès encerteixen, encertixen (val.)
Perfet
jo he encertit
tu has encertit
ell, ella, vostè ha encertit
nosaltres hem encertit
vosaltres, vós heu encertit
ells, elles, vostès han encertit
Imperfet
jo encertia
tu encerties
ell, ella, vostè encertia
nosaltres encertíem
vosaltres, vós encertíeu
ells, elles, vostès encertien
Plusquamperfet
jo havia encertit
tu havies encertit
ell, ella, vostè havia encertit
nosaltres havíem encertit
vosaltres, vós havíeu encertit
ells, elles, vostès havien encertit
Passat simple
jo encertí
tu encertires
ell, ella, vostè encertí
nosaltres encertírem
vosaltres, vós encertíreu
ells, elles, vostès encertiren
Passat perifràstic
jo vaig encertir
tu vas (vares) encertir
ell, ella, vostè va encertir
nosaltres vam (vàrem) encertir
vosaltres, vós vau (vàreu) encertir
ells, elles, vostès van (varen) encertir
Passat anterior
jo haguí encertit
tu hagueres encertit
ell, ella, vostè hagué encertit
nosaltres haguérem encertit
vosaltres, vós haguéreu encertit
ells, elles, vostès hagueren encertit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encertit
tu vas haver encertit
ell, ella, vostè va haver encertit
nosaltres vam haver encertit
vosaltres, vós vau haver encertit
ells, elles, vostès van haver encertit
Futur
jo encertiré
tu encertiràs
ell, ella, vostè encertirà
nosaltres encertirem
vosaltres, vós encertireu
ells, elles, vostès encertiran
Futur perfet
jo hauré encertit
tu hauràs encertit
ell, ella, vostè haurà encertit
nosaltres haurem encertit
vosaltres, vós haureu encertit
ells, elles, vostès hauran encertit
Condicional
jo encertiria
tu encertiries
ell, ella, vostè encertiria
nosaltres encertiríem
vosaltres, vós encertiríeu
ells, elles, vostès encertirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encertit
tu hauries (hagueres) encertit
ell, ella, vostè hauria (haguera) encertit
nosaltres hauríem (haguérem) encertit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encertit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encertit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encertir

Mode subjuntiu

Present
jo encerteixi, encertesca / encertisca (val.), encertesqui (bal.)
tu encerteixis, encertesques / encertisques (val.), encertesquis (bal.)
ell, ella, vostè encerteixi, encertesca / encertisca (val.), encertesqui (bal.)
nosaltres encertim, encertiguem (bal.)
vosaltres, vós encertiu, encertigueu (bal.)
ells, elles, vostès encerteixin, encertesquen / encertisquen (val.), encertesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) encertit
tu hagis (hages) encertit
ell, ella, vostè hagi (haja) encertit
nosaltres hàgim (hàgem) encertit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encertit
ells, elles, vostès hagin (hagen) encertit
Imperfet
jo encertís, encertira (val.)
tu encertissis, encertires (val.), encertisses
ell, ella, vostè encertís, encertira (val.)
nosaltres encertíssim, encertírem (val.), encertíssem
vosaltres, vós encertíssiu, encertíreu (val.), encertísseu
ells, elles, vostès encertissin, encertiren (val.), encertissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encertit
tu haguessis (hagueres) encertit
ell, ella, vostè hagués (haguera) encertit
nosaltres haguéssim (haguérem) encertit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encertit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encertit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encertir

Mode imperatiu

Present
tu encerteix, encertix (val.)
ell, ella, vostè encerteixi, encertesca / encertisca (val.), encertesqui (bal.)
nosaltres encertim, encertiguem (bal.)
vosaltres, vós encertiu
ells, elles, vostès encerteixin, encertesquen / encertisquen (val.), encertesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encertir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encertir
Infinitiu compost haver encertit
Gerundi encertint
Gerundi compost havent encertit
Participi encertit, encertida, encertits, encertides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.