Conjugació en català del verb «encarrerar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encarrerar

Mode indicatiu

Present
jo encarrero (cent.), encarrere (val.), encarrer (bal.)
tu encarreres
ell, ella, vostè encarrera
nosaltres encarrerem, encarreram (bal.)
vosaltres, vós encarrereu, encarrerau (bal.)
ells, elles, vostès encarreren
Perfet
jo he encarrerat
tu has encarrerat
ell, ella, vostè ha encarrerat
nosaltres hem encarrerat
vosaltres, vós heu encarrerat
ells, elles, vostès han encarrerat
Imperfet
jo encarrerava
tu encarreraves
ell, ella, vostè encarrerava
nosaltres encarreràvem
vosaltres, vós encarreràveu
ells, elles, vostès encarreraven
Plusquamperfet
jo havia encarrerat
tu havies encarrerat
ell, ella, vostè havia encarrerat
nosaltres havíem encarrerat
vosaltres, vós havíeu encarrerat
ells, elles, vostès havien encarrerat
Passat simple
jo encarrerí
tu encarrerares
ell, ella, vostè encarrerà
nosaltres encarreràrem
vosaltres, vós encarreràreu
ells, elles, vostès encarreraren
Passat perifràstic
jo vaig encarrerar
tu vas (vares) encarrerar
ell, ella, vostè va encarrerar
nosaltres vam (vàrem) encarrerar
vosaltres, vós vau (vàreu) encarrerar
ells, elles, vostès van (varen) encarrerar
Passat anterior
jo haguí encarrerat
tu hagueres encarrerat
ell, ella, vostè hagué encarrerat
nosaltres haguérem encarrerat
vosaltres, vós haguéreu encarrerat
ells, elles, vostès hagueren encarrerat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encarrerat
tu vas haver encarrerat
ell, ella, vostè va haver encarrerat
nosaltres vam haver encarrerat
vosaltres, vós vau haver encarrerat
ells, elles, vostès van haver encarrerat
Futur
jo encarreraré
tu encarreraràs
ell, ella, vostè encarrerarà
nosaltres encarrerarem
vosaltres, vós encarrerareu
ells, elles, vostès encarreraran
Futur perfet
jo hauré encarrerat
tu hauràs encarrerat
ell, ella, vostè haurà encarrerat
nosaltres haurem encarrerat
vosaltres, vós haureu encarrerat
ells, elles, vostès hauran encarrerat
Condicional
jo encarreraria
tu encarreraries
ell, ella, vostè encarreraria
nosaltres encarreraríem
vosaltres, vós encarreraríeu
ells, elles, vostès encarrerarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encarrerat
tu hauries (hagueres) encarrerat
ell, ella, vostè hauria (haguera) encarrerat
nosaltres hauríem (haguérem) encarrerat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encarrerat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encarrerat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encarrerar

Mode subjuntiu

Present
jo encarreri, encarrere (val.)
tu encarreris, encarreres (val.)
ell, ella, vostè encarreri, encarrere (val.)
nosaltres encarrerem
vosaltres, vós encarrereu
ells, elles, vostès encarrerin, encarreren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) encarrerat
tu hagis (hages) encarrerat
ell, ella, vostè hagi (haja) encarrerat
nosaltres hàgim (hàgem) encarrerat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encarrerat
ells, elles, vostès hagin (hagen) encarrerat
Imperfet
jo encarrerés, encarrerara (val.), encarreràs (val., bal.)
tu encarreressis, encarrerares (val.), encarrerassis (bal.), encarreresses, encarrerasses (val., bal.)
ell, ella, vostè encarrerés, encarrerara (val.), encarreràs (val., bal.)
nosaltres encarreréssim, encarreràrem (val.), encarreràssim (bal.), encarreréssem, encarreràssem (val., bal.)
vosaltres, vós encarreréssiu, encarreràreu (val.), encarreràssiu (bal.), encarrerésseu, encarreràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès encarreressin, encarreraren (val.), encarrerassin (bal.), encarreressen, encarrerassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encarrerat
tu haguessis (hagueres) encarrerat
ell, ella, vostè hagués (haguera) encarrerat
nosaltres haguéssim (haguérem) encarrerat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encarrerat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encarrerat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encarrerar

Mode imperatiu

Present
tu encarrera
ell, ella, vostè encarreri, encarrere (val.)
nosaltres encarrerem
vosaltres, vós encarrereu, encarrerau (bal.)
ells, elles, vostès encarrerin, encarreren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encarrerar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encarrerar
Infinitiu compost haver encarrerat
Gerundi encarrerant
Gerundi compost havent encarrerat
Participi encarrerat, encarrerada, encarrerats, encarrerades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encarrerar

  1. encarrilar

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.