Conjugació en català del verb «encarcarar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encarcarar

Mode indicatiu

Present
jo encarcaro (cent.), encarcare (val.), encarcar (bal.)
tu encarcares
ell, ella, vostè encarcara
nosaltres encarcarem, encarcaram (bal.)
vosaltres, vós encarcareu, encarcarau (bal.)
ells, elles, vostès encarcaren
Perfet
jo he encarcarat
tu has encarcarat
ell, ella, vostè ha encarcarat
nosaltres hem encarcarat
vosaltres, vós heu encarcarat
ells, elles, vostès han encarcarat
Imperfet
jo encarcarava
tu encarcaraves
ell, ella, vostè encarcarava
nosaltres encarcaràvem
vosaltres, vós encarcaràveu
ells, elles, vostès encarcaraven
Plusquamperfet
jo havia encarcarat
tu havies encarcarat
ell, ella, vostè havia encarcarat
nosaltres havíem encarcarat
vosaltres, vós havíeu encarcarat
ells, elles, vostès havien encarcarat
Passat simple
jo encarcarí
tu encarcarares
ell, ella, vostè encarcarà
nosaltres encarcaràrem
vosaltres, vós encarcaràreu
ells, elles, vostès encarcararen
Passat perifràstic
jo vaig encarcarar
tu vas (vares) encarcarar
ell, ella, vostè va encarcarar
nosaltres vam (vàrem) encarcarar
vosaltres, vós vau (vàreu) encarcarar
ells, elles, vostès van (varen) encarcarar
Passat anterior
jo haguí encarcarat
tu hagueres encarcarat
ell, ella, vostè hagué encarcarat
nosaltres haguérem encarcarat
vosaltres, vós haguéreu encarcarat
ells, elles, vostès hagueren encarcarat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encarcarat
tu vas haver encarcarat
ell, ella, vostè va haver encarcarat
nosaltres vam haver encarcarat
vosaltres, vós vau haver encarcarat
ells, elles, vostès van haver encarcarat
Futur
jo encarcararé
tu encarcararàs
ell, ella, vostè encarcararà
nosaltres encarcararem
vosaltres, vós encarcarareu
ells, elles, vostès encarcararan
Futur perfet
jo hauré encarcarat
tu hauràs encarcarat
ell, ella, vostè haurà encarcarat
nosaltres haurem encarcarat
vosaltres, vós haureu encarcarat
ells, elles, vostès hauran encarcarat
Condicional
jo encarcararia
tu encarcararies
ell, ella, vostè encarcararia
nosaltres encarcararíem
vosaltres, vós encarcararíeu
ells, elles, vostès encarcararien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encarcarat
tu hauries (hagueres) encarcarat
ell, ella, vostè hauria (haguera) encarcarat
nosaltres hauríem (haguérem) encarcarat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encarcarat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encarcarat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encarcarar

Mode subjuntiu

Present
jo encarcari, encarcare (val.)
tu encarcaris, encarcares (val.)
ell, ella, vostè encarcari, encarcare (val.)
nosaltres encarcarem
vosaltres, vós encarcareu
ells, elles, vostès encarcarin, encarcaren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) encarcarat
tu hagis (hages) encarcarat
ell, ella, vostè hagi (haja) encarcarat
nosaltres hàgim (hàgem) encarcarat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encarcarat
ells, elles, vostès hagin (hagen) encarcarat
Imperfet
jo encarcarés, encarcarara (val.), encarcaràs (val., bal.)
tu encarcaressis, encarcarares (val.), encarcarassis (bal.), encarcaresses, encarcarasses (val., bal.)
ell, ella, vostè encarcarés, encarcarara (val.), encarcaràs (val., bal.)
nosaltres encarcaréssim, encarcaràrem (val.), encarcaràssim (bal.), encarcaréssem, encarcaràssem (val., bal.)
vosaltres, vós encarcaréssiu, encarcaràreu (val.), encarcaràssiu (bal.), encarcarésseu, encarcaràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès encarcaressin, encarcararen (val.), encarcarassin (bal.), encarcaressen, encarcarassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encarcarat
tu haguessis (hagueres) encarcarat
ell, ella, vostè hagués (haguera) encarcarat
nosaltres haguéssim (haguérem) encarcarat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encarcarat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encarcarat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encarcarar

Mode imperatiu

Present
tu encarcara
ell, ella, vostè encarcari, encarcare (val.)
nosaltres encarcarem
vosaltres, vós encarcareu, encarcarau (bal.)
ells, elles, vostès encarcarin, encarcaren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encarcarar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encarcarar
Infinitiu compost haver encarcarat
Gerundi encarcarant
Gerundi compost havent encarcarat
Participi encarcarat, encarcarada, encarcarats, encarcarades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.