Conjugació en català del verb «encallir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encallir

Mode indicatiu

Present
jo encalleixo (cent.), encallesc (val., bal.), encallisc (val.)
tu encalleixes, encallixes (val.)
ell, ella, vostè encalleix, encallix (val.)
nosaltres encallim
vosaltres, vós encalliu
ells, elles, vostès encalleixen, encallixen (val.)
Perfet
jo he encallit
tu has encallit
ell, ella, vostè ha encallit
nosaltres hem encallit
vosaltres, vós heu encallit
ells, elles, vostès han encallit
Imperfet
jo encallia
tu encallies
ell, ella, vostè encallia
nosaltres encallíem
vosaltres, vós encallíeu
ells, elles, vostès encallien
Plusquamperfet
jo havia encallit
tu havies encallit
ell, ella, vostè havia encallit
nosaltres havíem encallit
vosaltres, vós havíeu encallit
ells, elles, vostès havien encallit
Passat simple
jo encallí
tu encallires
ell, ella, vostè encallí
nosaltres encallírem
vosaltres, vós encallíreu
ells, elles, vostès encalliren
Passat perifràstic
jo vaig encallir
tu vas (vares) encallir
ell, ella, vostè va encallir
nosaltres vam (vàrem) encallir
vosaltres, vós vau (vàreu) encallir
ells, elles, vostès van (varen) encallir
Passat anterior
jo haguí encallit
tu hagueres encallit
ell, ella, vostè hagué encallit
nosaltres haguérem encallit
vosaltres, vós haguéreu encallit
ells, elles, vostès hagueren encallit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encallit
tu vas haver encallit
ell, ella, vostè va haver encallit
nosaltres vam haver encallit
vosaltres, vós vau haver encallit
ells, elles, vostès van haver encallit
Futur
jo encalliré
tu encalliràs
ell, ella, vostè encallirà
nosaltres encallirem
vosaltres, vós encallireu
ells, elles, vostès encalliran
Futur perfet
jo hauré encallit
tu hauràs encallit
ell, ella, vostè haurà encallit
nosaltres haurem encallit
vosaltres, vós haureu encallit
ells, elles, vostès hauran encallit
Condicional
jo encalliria
tu encalliries
ell, ella, vostè encalliria
nosaltres encalliríem
vosaltres, vós encalliríeu
ells, elles, vostès encallirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encallit
tu hauries (hagueres) encallit
ell, ella, vostè hauria (haguera) encallit
nosaltres hauríem (haguérem) encallit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encallit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encallit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encallir

Mode subjuntiu

Present
jo encalleixi, encallesca / encallisca (val.), encallesqui (bal.)
tu encalleixis, encallesques / encallisques (val.), encallesquis (bal.)
ell, ella, vostè encalleixi, encallesca / encallisca (val.), encallesqui (bal.)
nosaltres encallim, encalliguem (bal.)
vosaltres, vós encalliu, encalligueu (bal.)
ells, elles, vostès encalleixin, encallesquen / encallisquen (val.), encallesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) encallit
tu hagis (hages) encallit
ell, ella, vostè hagi (haja) encallit
nosaltres hàgim (hàgem) encallit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encallit
ells, elles, vostès hagin (hagen) encallit
Imperfet
jo encallís, encallira (val.)
tu encallissis, encallires (val.), encallisses
ell, ella, vostè encallís, encallira (val.)
nosaltres encallíssim, encallírem (val.), encallíssem
vosaltres, vós encallíssiu, encallíreu (val.), encallísseu
ells, elles, vostès encallissin, encalliren (val.), encallissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encallit
tu haguessis (hagueres) encallit
ell, ella, vostè hagués (haguera) encallit
nosaltres haguéssim (haguérem) encallit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encallit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encallit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encallir

Mode imperatiu

Present
tu encalleix, encallix (val.)
ell, ella, vostè encalleixi, encallesca / encallisca (val.), encallesqui (bal.)
nosaltres encallim, encalliguem (bal.)
vosaltres, vós encalliu
ells, elles, vostès encalleixin, encallesquen / encallisquen (val.), encallesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

encallir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encallir
Infinitiu compost haver encallit
Gerundi encallint
Gerundi compost havent encallit
Participi encallit, encallida, encallits, encallides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.