Conjugació en català del verb «empitimar-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

empitimar-se

Mode indicatiu

Present
jo empitimo (cent.), empitime (val.), empitim (bal.)
tu empitimes
ell, ella, vostè empitima
nosaltres empitimem, empitimam (bal.)
vosaltres, vós empitimeu, empitimau (bal.)
ells, elles, vostès empitimen
Perfet
jo he empitimat
tu has empitimat
ell, ella, vostè ha empitimat
nosaltres hem empitimat
vosaltres, vós heu empitimat
ells, elles, vostès han empitimat
Imperfet
jo empitimava
tu empitimaves
ell, ella, vostè empitimava
nosaltres empitimàvem
vosaltres, vós empitimàveu
ells, elles, vostès empitimaven
Plusquamperfet
jo havia empitimat
tu havies empitimat
ell, ella, vostè havia empitimat
nosaltres havíem empitimat
vosaltres, vós havíeu empitimat
ells, elles, vostès havien empitimat
Passat simple
jo empitimí
tu empitimares
ell, ella, vostè empitimà
nosaltres empitimàrem
vosaltres, vós empitimàreu
ells, elles, vostès empitimaren
Passat perifràstic
jo vaig empitimar
tu vas (vares) empitimar
ell, ella, vostè va empitimar
nosaltres vam (vàrem) empitimar
vosaltres, vós vau (vàreu) empitimar
ells, elles, vostès van (varen) empitimar
Passat anterior
jo haguí empitimat
tu hagueres empitimat
ell, ella, vostè hagué empitimat
nosaltres haguérem empitimat
vosaltres, vós haguéreu empitimat
ells, elles, vostès hagueren empitimat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver empitimat
tu vas haver empitimat
ell, ella, vostè va haver empitimat
nosaltres vam haver empitimat
vosaltres, vós vau haver empitimat
ells, elles, vostès van haver empitimat
Futur
jo empitimaré
tu empitimaràs
ell, ella, vostè empitimarà
nosaltres empitimarem
vosaltres, vós empitimareu
ells, elles, vostès empitimaran
Futur perfet
jo hauré empitimat
tu hauràs empitimat
ell, ella, vostè haurà empitimat
nosaltres haurem empitimat
vosaltres, vós haureu empitimat
ells, elles, vostès hauran empitimat
Condicional
jo empitimaria
tu empitimaries
ell, ella, vostè empitimaria
nosaltres empitimaríem
vosaltres, vós empitimaríeu
ells, elles, vostès empitimarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) empitimat
tu hauries (hagueres) empitimat
ell, ella, vostè hauria (haguera) empitimat
nosaltres hauríem (haguérem) empitimat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) empitimat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) empitimat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

empitimar-se

Mode subjuntiu

Present
jo empitimi, empitime (val.)
tu empitimis, empitimes (val.)
ell, ella, vostè empitimi, empitime (val.)
nosaltres empitimem
vosaltres, vós empitimeu
ells, elles, vostès empitimin, empitimen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) empitimat
tu hagis (hages) empitimat
ell, ella, vostè hagi (haja) empitimat
nosaltres hàgim (hàgem) empitimat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) empitimat
ells, elles, vostès hagin (hagen) empitimat
Imperfet
jo empitimés, empitimara (val.), empitimàs (val., bal.)
tu empitimessis, empitimares (val.), empitimassis (bal.), empitimesses, empitimasses (val., bal.)
ell, ella, vostè empitimés, empitimara (val.), empitimàs (val., bal.)
nosaltres empitiméssim, empitimàrem (val.), empitimàssim (bal.), empitiméssem, empitimàssem (val., bal.)
vosaltres, vós empitiméssiu, empitimàreu (val.), empitimàssiu (bal.), empitimésseu, empitimàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès empitimessin, empitimaren (val.), empitimassin (bal.), empitimessen, empitimassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) empitimat
tu haguessis (hagueres) empitimat
ell, ella, vostè hagués (haguera) empitimat
nosaltres haguéssim (haguérem) empitimat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) empitimat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) empitimat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

empitimar-se

Mode imperatiu

Present
tu empitima
ell, ella, vostè empitimi, empitime (val.)
nosaltres empitimem
vosaltres, vós empitimeu, empitimau (bal.)
ells, elles, vostès empitimin, empitimen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

empitimar-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu empitimar-se
Infinitiu compost haver empitimat
Gerundi empitimant
Gerundi compost havent empitimat
Participi empitimat, empitimada, empitimats, empitimades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.