Conjugació en català del verb «empegueir-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

empegueir-se

Mode indicatiu

Present
jo empegueeixo (cent.), empegueesc (val., bal.), empegueïsc (val.)
tu empegueeixes, empegueïxes (val.)
ell, ella, vostè empegueeix, empegueïx (val.)
nosaltres empegueïm
vosaltres, vós empegueïu
ells, elles, vostès empegueeixen, empegueïxen (val.)
Perfet
jo he empegueït
tu has empegueït
ell, ella, vostè ha empegueït
nosaltres hem empegueït
vosaltres, vós heu empegueït
ells, elles, vostès han empegueït
Imperfet
jo empegueïa
tu empegueïes
ell, ella, vostè empegueïa
nosaltres empegueíem
vosaltres, vós empegueíeu
ells, elles, vostès empegueïen
Plusquamperfet
jo havia empegueït
tu havies empegueït
ell, ella, vostè havia empegueït
nosaltres havíem empegueït
vosaltres, vós havíeu empegueït
ells, elles, vostès havien empegueït
Passat simple
jo empegueí
tu empegueïres
ell, ella, vostè empegueí
nosaltres empegueírem
vosaltres, vós empegueíreu
ells, elles, vostès empegueïren
Passat perifràstic
jo vaig empegueir
tu vas (vares) empegueir
ell, ella, vostè va empegueir
nosaltres vam (vàrem) empegueir
vosaltres, vós vau (vàreu) empegueir
ells, elles, vostès van (varen) empegueir
Passat anterior
jo haguí empegueït
tu hagueres empegueït
ell, ella, vostè hagué empegueït
nosaltres haguérem empegueït
vosaltres, vós haguéreu empegueït
ells, elles, vostès hagueren empegueït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver empegueït
tu vas haver empegueït
ell, ella, vostè va haver empegueït
nosaltres vam haver empegueït
vosaltres, vós vau haver empegueït
ells, elles, vostès van haver empegueït
Futur
jo empegueiré
tu empegueiràs
ell, ella, vostè empegueirà
nosaltres empegueirem
vosaltres, vós empegueireu
ells, elles, vostès empegueiran
Futur perfet
jo hauré empegueït
tu hauràs empegueït
ell, ella, vostè haurà empegueït
nosaltres haurem empegueït
vosaltres, vós haureu empegueït
ells, elles, vostès hauran empegueït
Condicional
jo empegueiria
tu empegueiries
ell, ella, vostè empegueiria
nosaltres empegueiríem
vosaltres, vós empegueiríeu
ells, elles, vostès empegueirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) empegueït
tu hauries (hagueres) empegueït
ell, ella, vostè hauria (haguera) empegueït
nosaltres hauríem (haguérem) empegueït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) empegueït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) empegueït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

empegueir-se

Mode subjuntiu

Present
jo empegueeixi, empegueesca / empegueïsca (val.), empegueesqui (bal.)
tu empegueeixis, empegueesques / empegueïsques (val.), empegueesquis (bal.)
ell, ella, vostè empegueeixi, empegueesca / empegueïsca (val.), empegueesqui (bal.)
nosaltres empegueïm, empegueïguem (bal.)
vosaltres, vós empegueïu, empegueïgueu (bal.)
ells, elles, vostès empegueeixin, empegueesquen / empegueïsquen (val.), empegueesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) empegueït
tu hagis (hages) empegueït
ell, ella, vostè hagi (haja) empegueït
nosaltres hàgim (hàgem) empegueït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) empegueït
ells, elles, vostès hagin (hagen) empegueït
Imperfet
jo empegueís, empegueïra (val.)
tu empegueïssis, empegueïres (val.), empegueïsses
ell, ella, vostè empegueís, empegueïra (val.)
nosaltres empegueíssim, empegueírem (val.), empegueíssem
vosaltres, vós empegueíssiu, empegueíreu (val.), empegueísseu
ells, elles, vostès empegueïssin, empegueïren (val.), empegueïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) empegueït
tu haguessis (hagueres) empegueït
ell, ella, vostè hagués (haguera) empegueït
nosaltres haguéssim (haguérem) empegueït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) empegueït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) empegueït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

empegueir-se

Mode imperatiu

Present
tu empegueeix, empegueïx (val.)
ell, ella, vostè empegueeixi, empegueesca / empegueïsca (val.), empegueesqui (bal.)
nosaltres empegueïm, empegueïguem (bal.)
vosaltres, vós empegueïu
ells, elles, vostès empegueeixin, empegueesquen / empegueïsquen (val.), empegueesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

empegueir-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu empegueir-se
Infinitiu compost haver empegueït
Gerundi empegueint
Gerundi compost havent empegueït
Participi empegueït, empegueïda, empegueïts, empegueïdes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

empegueir-se

  1. torbar-se
  2. avergonyir-se

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.