Conjugació en català del verb «emmarar-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

emmarar-se

Mode indicatiu

Present
jo emmaro (cent.), emmare (val.), emmar (bal.)
tu emmares
ell, ella, vostè emmara
nosaltres emmarem, emmaram (bal.)
vosaltres, vós emmareu, emmarau (bal.)
ells, elles, vostès emmaren
Perfet
jo he emmarat
tu has emmarat
ell, ella, vostè ha emmarat
nosaltres hem emmarat
vosaltres, vós heu emmarat
ells, elles, vostès han emmarat
Imperfet
jo emmarava
tu emmaraves
ell, ella, vostè emmarava
nosaltres emmaràvem
vosaltres, vós emmaràveu
ells, elles, vostès emmaraven
Plusquamperfet
jo havia emmarat
tu havies emmarat
ell, ella, vostè havia emmarat
nosaltres havíem emmarat
vosaltres, vós havíeu emmarat
ells, elles, vostès havien emmarat
Passat simple
jo emmarí
tu emmarares
ell, ella, vostè emmarà
nosaltres emmaràrem
vosaltres, vós emmaràreu
ells, elles, vostès emmararen
Passat perifràstic
jo vaig emmarar
tu vas (vares) emmarar
ell, ella, vostè va emmarar
nosaltres vam (vàrem) emmarar
vosaltres, vós vau (vàreu) emmarar
ells, elles, vostès van (varen) emmarar
Passat anterior
jo haguí emmarat
tu hagueres emmarat
ell, ella, vostè hagué emmarat
nosaltres haguérem emmarat
vosaltres, vós haguéreu emmarat
ells, elles, vostès hagueren emmarat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver emmarat
tu vas haver emmarat
ell, ella, vostè va haver emmarat
nosaltres vam haver emmarat
vosaltres, vós vau haver emmarat
ells, elles, vostès van haver emmarat
Futur
jo emmararé
tu emmararàs
ell, ella, vostè emmararà
nosaltres emmararem
vosaltres, vós emmarareu
ells, elles, vostès emmararan
Futur perfet
jo hauré emmarat
tu hauràs emmarat
ell, ella, vostè haurà emmarat
nosaltres haurem emmarat
vosaltres, vós haureu emmarat
ells, elles, vostès hauran emmarat
Condicional
jo emmararia
tu emmararies
ell, ella, vostè emmararia
nosaltres emmararíem
vosaltres, vós emmararíeu
ells, elles, vostès emmararien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) emmarat
tu hauries (hagueres) emmarat
ell, ella, vostè hauria (haguera) emmarat
nosaltres hauríem (haguérem) emmarat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) emmarat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) emmarat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

emmarar-se

Mode subjuntiu

Present
jo emmari, emmare (val.)
tu emmaris, emmares (val.)
ell, ella, vostè emmari, emmare (val.)
nosaltres emmarem
vosaltres, vós emmareu
ells, elles, vostès emmarin, emmaren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) emmarat
tu hagis (hages) emmarat
ell, ella, vostè hagi (haja) emmarat
nosaltres hàgim (hàgem) emmarat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) emmarat
ells, elles, vostès hagin (hagen) emmarat
Imperfet
jo emmarés, emmarara (val.), emmaràs (val., bal.)
tu emmaressis, emmarares (val.), emmarassis (bal.), emmaresses, emmarasses (val., bal.)
ell, ella, vostè emmarés, emmarara (val.), emmaràs (val., bal.)
nosaltres emmaréssim, emmaràrem (val.), emmaràssim (bal.), emmaréssem, emmaràssem (val., bal.)
vosaltres, vós emmaréssiu, emmaràreu (val.), emmaràssiu (bal.), emmarésseu, emmaràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès emmaressin, emmararen (val.), emmarassin (bal.), emmaressen, emmarassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) emmarat
tu haguessis (hagueres) emmarat
ell, ella, vostè hagués (haguera) emmarat
nosaltres haguéssim (haguérem) emmarat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) emmarat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) emmarat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

emmarar-se

Mode imperatiu

Present
tu emmara
ell, ella, vostè emmari, emmare (val.)
nosaltres emmarem
vosaltres, vós emmareu, emmarau (bal.)
ells, elles, vostès emmarin, emmaren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

emmarar-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu emmarar-se
Infinitiu compost haver emmarat
Gerundi emmarant
Gerundi compost havent emmarat
Participi emmarat, emmarada, emmarats, emmarades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

emmarar-se

  1. Una embarcació anar a alta mar.
  2. Tenir molta afecció per la mare.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.