Conjugació en català del verb «emmandrir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

emmandrir

Mode indicatiu

Present
jo emmandreixo (cent.), emmandresc (val., bal.), emmandrisc (val.)
tu emmandreixes, emmandrixes (val.)
ell, ella, vostè emmandreix, emmandrix (val.)
nosaltres emmandrim
vosaltres, vós emmandriu
ells, elles, vostès emmandreixen, emmandrixen (val.)
Perfet
jo he emmandrit
tu has emmandrit
ell, ella, vostè ha emmandrit
nosaltres hem emmandrit
vosaltres, vós heu emmandrit
ells, elles, vostès han emmandrit
Imperfet
jo emmandria
tu emmandries
ell, ella, vostè emmandria
nosaltres emmandríem
vosaltres, vós emmandríeu
ells, elles, vostès emmandrien
Plusquamperfet
jo havia emmandrit
tu havies emmandrit
ell, ella, vostè havia emmandrit
nosaltres havíem emmandrit
vosaltres, vós havíeu emmandrit
ells, elles, vostès havien emmandrit
Passat simple
jo emmandrí
tu emmandrires
ell, ella, vostè emmandrí
nosaltres emmandrírem
vosaltres, vós emmandríreu
ells, elles, vostès emmandriren
Passat perifràstic
jo vaig emmandrir
tu vas (vares) emmandrir
ell, ella, vostè va emmandrir
nosaltres vam (vàrem) emmandrir
vosaltres, vós vau (vàreu) emmandrir
ells, elles, vostès van (varen) emmandrir
Passat anterior
jo haguí emmandrit
tu hagueres emmandrit
ell, ella, vostè hagué emmandrit
nosaltres haguérem emmandrit
vosaltres, vós haguéreu emmandrit
ells, elles, vostès hagueren emmandrit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver emmandrit
tu vas haver emmandrit
ell, ella, vostè va haver emmandrit
nosaltres vam haver emmandrit
vosaltres, vós vau haver emmandrit
ells, elles, vostès van haver emmandrit
Futur
jo emmandriré
tu emmandriràs
ell, ella, vostè emmandrirà
nosaltres emmandrirem
vosaltres, vós emmandrireu
ells, elles, vostès emmandriran
Futur perfet
jo hauré emmandrit
tu hauràs emmandrit
ell, ella, vostè haurà emmandrit
nosaltres haurem emmandrit
vosaltres, vós haureu emmandrit
ells, elles, vostès hauran emmandrit
Condicional
jo emmandriria
tu emmandriries
ell, ella, vostè emmandriria
nosaltres emmandriríem
vosaltres, vós emmandriríeu
ells, elles, vostès emmandririen
Condicional perfet
jo hauria (haguera) emmandrit
tu hauries (hagueres) emmandrit
ell, ella, vostè hauria (haguera) emmandrit
nosaltres hauríem (haguérem) emmandrit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) emmandrit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) emmandrit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

emmandrir

Mode subjuntiu

Present
jo emmandreixi, emmandresca / emmandrisca (val.), emmandresqui (bal.)
tu emmandreixis, emmandresques / emmandrisques (val.), emmandresquis (bal.)
ell, ella, vostè emmandreixi, emmandresca / emmandrisca (val.), emmandresqui (bal.)
nosaltres emmandrim, emmandriguem (bal.)
vosaltres, vós emmandriu, emmandrigueu (bal.)
ells, elles, vostès emmandreixin, emmandresquen / emmandrisquen (val.), emmandresquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) emmandrit
tu hagis (hages) emmandrit
ell, ella, vostè hagi (haja) emmandrit
nosaltres hàgim (hàgem) emmandrit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) emmandrit
ells, elles, vostès hagin (hagen) emmandrit
Imperfet
jo emmandrís, emmandrira (val.)
tu emmandrissis, emmandrires (val.), emmandrisses
ell, ella, vostè emmandrís, emmandrira (val.)
nosaltres emmandríssim, emmandrírem (val.), emmandríssem
vosaltres, vós emmandríssiu, emmandríreu (val.), emmandrísseu
ells, elles, vostès emmandrissin, emmandriren (val.), emmandrissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) emmandrit
tu haguessis (hagueres) emmandrit
ell, ella, vostè hagués (haguera) emmandrit
nosaltres haguéssim (haguérem) emmandrit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) emmandrit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) emmandrit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

emmandrir

Mode imperatiu

Present
tu emmandreix, emmandrix (val.)
ell, ella, vostè emmandreixi, emmandresca / emmandrisca (val.), emmandresqui (bal.)
nosaltres emmandrim, emmandriguem (bal.)
vosaltres, vós emmandriu
ells, elles, vostès emmandreixin, emmandresquen / emmandrisquen (val.), emmandresquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

emmandrir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu emmandrir
Infinitiu compost haver emmandrit
Gerundi emmandrint
Gerundi compost havent emmandrit
Participi emmandrit, emmandrida, emmandrits, emmandrides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

emmandrir

  1. Deixar-se emportar per les poques ganes de fer coses.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.