Conjugació en català del verb «efeminar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

efeminar

Mode indicatiu

Present
jo efemino (cent.), efemine (val.), efemín (bal.)
tu efemines
ell, ella, vostè efemina
nosaltres efeminem, efeminam (bal.)
vosaltres, vós efemineu, efeminau (bal.)
ells, elles, vostès efeminen
Perfet
jo he efeminat
tu has efeminat
ell, ella, vostè ha efeminat
nosaltres hem efeminat
vosaltres, vós heu efeminat
ells, elles, vostès han efeminat
Imperfet
jo efeminava
tu efeminaves
ell, ella, vostè efeminava
nosaltres efeminàvem
vosaltres, vós efeminàveu
ells, elles, vostès efeminaven
Plusquamperfet
jo havia efeminat
tu havies efeminat
ell, ella, vostè havia efeminat
nosaltres havíem efeminat
vosaltres, vós havíeu efeminat
ells, elles, vostès havien efeminat
Passat simple
jo efeminí
tu efeminares
ell, ella, vostè efeminà
nosaltres efeminàrem
vosaltres, vós efeminàreu
ells, elles, vostès efeminaren
Passat perifràstic
jo vaig efeminar
tu vas (vares) efeminar
ell, ella, vostè va efeminar
nosaltres vam (vàrem) efeminar
vosaltres, vós vau (vàreu) efeminar
ells, elles, vostès van (varen) efeminar
Passat anterior
jo haguí efeminat
tu hagueres efeminat
ell, ella, vostè hagué efeminat
nosaltres haguérem efeminat
vosaltres, vós haguéreu efeminat
ells, elles, vostès hagueren efeminat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver efeminat
tu vas haver efeminat
ell, ella, vostè va haver efeminat
nosaltres vam haver efeminat
vosaltres, vós vau haver efeminat
ells, elles, vostès van haver efeminat
Futur
jo efeminaré
tu efeminaràs
ell, ella, vostè efeminarà
nosaltres efeminarem
vosaltres, vós efeminareu
ells, elles, vostès efeminaran
Futur perfet
jo hauré efeminat
tu hauràs efeminat
ell, ella, vostè haurà efeminat
nosaltres haurem efeminat
vosaltres, vós haureu efeminat
ells, elles, vostès hauran efeminat
Condicional
jo efeminaria
tu efeminaries
ell, ella, vostè efeminaria
nosaltres efeminaríem
vosaltres, vós efeminaríeu
ells, elles, vostès efeminarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) efeminat
tu hauries (hagueres) efeminat
ell, ella, vostè hauria (haguera) efeminat
nosaltres hauríem (haguérem) efeminat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) efeminat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) efeminat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

efeminar

Mode subjuntiu

Present
jo efemini, efemine (val.)
tu efeminis, efemines (val.)
ell, ella, vostè efemini, efemine (val.)
nosaltres efeminem
vosaltres, vós efemineu
ells, elles, vostès efeminin, efeminen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) efeminat
tu hagis (hages) efeminat
ell, ella, vostè hagi (haja) efeminat
nosaltres hàgim (hàgem) efeminat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) efeminat
ells, elles, vostès hagin (hagen) efeminat
Imperfet
jo efeminés, efeminara (val.), efeminàs (val., bal.)
tu efeminessis, efeminares (val.), efeminassis (bal.), efeminesses, efeminasses (val., bal.)
ell, ella, vostè efeminés, efeminara (val.), efeminàs (val., bal.)
nosaltres efeminéssim, efeminàrem (val.), efeminàssim (bal.), efeminéssem, efeminàssem (val., bal.)
vosaltres, vós efeminéssiu, efeminàreu (val.), efeminàssiu (bal.), efeminésseu, efeminàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès efeminessin, efeminaren (val.), efeminassin (bal.), efeminessen, efeminassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) efeminat
tu haguessis (hagueres) efeminat
ell, ella, vostè hagués (haguera) efeminat
nosaltres haguéssim (haguérem) efeminat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) efeminat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) efeminat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

efeminar

Mode imperatiu

Present
tu efemina
ell, ella, vostè efemini, efemine (val.)
nosaltres efeminem
vosaltres, vós efemineu, efeminau (bal.)
ells, elles, vostès efeminin, efeminen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

efeminar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu efeminar
Infinitiu compost haver efeminat
Gerundi efeminant
Gerundi compost havent efeminat
Participi efeminat, efeminada, efeminats, efeminades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

efeminar

  1. debilitar, aflaquir o inclinar a algú al geni i accions propis de la dona.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.