Conjugació en català del verb «discórrer»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

discórrer

Mode indicatiu

Present
jo discorro (cent.), discórrec (val.), discorr (bal.)
tu discorres, discorrs (bal.)
ell, ella, vostè discorre, discorr (bal.)
nosaltres discorrem
vosaltres, vós discorreu
ells, elles, vostès discorren
Perfet
jo he discorregut
tu has discorregut
ell, ella, vostè ha discorregut
nosaltres hem discorregut
vosaltres, vós heu discorregut
ells, elles, vostès han discorregut
Imperfet
jo discorria
tu discorries
ell, ella, vostè discorria
nosaltres discorríem
vosaltres, vós discorríeu
ells, elles, vostès discorrien
Plusquamperfet
jo havia discorregut
tu havies discorregut
ell, ella, vostè havia discorregut
nosaltres havíem discorregut
vosaltres, vós havíeu discorregut
ells, elles, vostès havien discorregut
Passat simple
jo discorreguí
tu discorregueres
ell, ella, vostè discorregué
nosaltres discorreguérem
vosaltres, vós discorreguéreu
ells, elles, vostès discorregueren
Passat perifràstic
jo vaig discórrer
tu vas (vares) discórrer
ell, ella, vostè va discórrer
nosaltres vam (vàrem) discórrer
vosaltres, vós vau (vàreu) discórrer
ells, elles, vostès van (varen) discórrer
Passat anterior
jo haguí discorregut
tu hagueres discorregut
ell, ella, vostè hagué discorregut
nosaltres haguérem discorregut
vosaltres, vós haguéreu discorregut
ells, elles, vostès hagueren discorregut
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver discorregut
tu vas haver discorregut
ell, ella, vostè va haver discorregut
nosaltres vam haver discorregut
vosaltres, vós vau haver discorregut
ells, elles, vostès van haver discorregut
Futur
jo discorreré
tu discorreràs
ell, ella, vostè discorrerà
nosaltres discorrerem
vosaltres, vós discorrereu
ells, elles, vostès discorreran
Futur perfet
jo hauré discorregut
tu hauràs discorregut
ell, ella, vostè haurà discorregut
nosaltres haurem discorregut
vosaltres, vós haureu discorregut
ells, elles, vostès hauran discorregut
Condicional
jo discorreria
tu discorreries
ell, ella, vostè discorreria
nosaltres discorreríem
vosaltres, vós discorreríeu
ells, elles, vostès discorrerien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) discorregut
tu hauries (hagueres) discorregut
ell, ella, vostè hauria (haguera) discorregut
nosaltres hauríem (haguérem) discorregut
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) discorregut
ells, elles, vostès haurien (hagueren) discorregut
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

discórrer

Mode subjuntiu

Present
jo discorri, discórrega (val.)
tu discorris, discórregues (val.)
ell, ella, vostè discorri, discórrega (val.)
nosaltres discorreguem / discorrem
vosaltres, vós discorregueu / discorreu
ells, elles, vostès discorrin, discórreguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) discorregut
tu hagis (hages) discorregut
ell, ella, vostè hagi (haja) discorregut
nosaltres hàgim (hàgem) discorregut
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) discorregut
ells, elles, vostès hagin (hagen) discorregut
Imperfet
jo discorregués, discorreguera (val.)
tu discorreguessis, discorregueres (val.), discorreguesses
ell, ella, vostè discorregués, discorreguera (val.)
nosaltres discorreguéssim, discorreguérem (val.), discorreguéssem
vosaltres, vós discorreguéssiu, discorreguéreu (val.), discorreguésseu
ells, elles, vostès discorreguessin, discorregueren (val.), discorreguessen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) discorregut
tu haguessis (hagueres) discorregut
ell, ella, vostè hagués (haguera) discorregut
nosaltres haguéssim (haguérem) discorregut
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) discorregut
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) discorregut
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

discórrer

Mode imperatiu

Present
tu discorre, discorr (bal.)
ell, ella, vostè discorri, discórrega (val.)
nosaltres discorreguem / discorrem
vosaltres, vós discorreu
ells, elles, vostès discorrin, discórreguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

discórrer

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu discórrer
Infinitiu compost haver discorregut
Gerundi discorrent
Gerundi compost havent discorregut
Participi discorregut , discorreguda , discorreguts , discorregudes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

discórrer

  1. Raonar amb mètode i extensivament una sèrie d’idees.
  2. Idear desprès de reflexionar.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.