desolar
Mode indicatiu
Present
| jo | desolo (cent.), desole (val.), desol (bal.) |
|---|---|
| tu | desoles |
| ell, ella, vostè | desola |
| nosaltres | desolem, desolam (bal.) |
| vosaltres, vós | desoleu, desolau (bal.) |
| ells, elles, vostès | desolen |
Perfet
| jo | he desolat |
|---|---|
| tu | has desolat |
| ell, ella, vostè | ha desolat |
| nosaltres | hem desolat |
| vosaltres, vós | heu desolat |
| ells, elles, vostès | han desolat |
Imperfet
| jo | desolava |
|---|---|
| tu | desolaves |
| ell, ella, vostè | desolava |
| nosaltres | desolàvem |
| vosaltres, vós | desolàveu |
| ells, elles, vostès | desolaven |
Plusquamperfet
| jo | havia desolat |
|---|---|
| tu | havies desolat |
| ell, ella, vostè | havia desolat |
| nosaltres | havíem desolat |
| vosaltres, vós | havíeu desolat |
| ells, elles, vostès | havien desolat |
Passat simple
| jo | desolí |
|---|---|
| tu | desolares |
| ell, ella, vostè | desolà |
| nosaltres | desolàrem |
| vosaltres, vós | desolàreu |
| ells, elles, vostès | desolaren |
Passat perifràstic
| jo | vaig desolar |
|---|---|
| tu | vas (vares) desolar |
| ell, ella, vostè | va desolar |
| nosaltres | vam (vàrem) desolar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) desolar |
| ells, elles, vostès | van (varen) desolar |
Passat anterior
| jo | haguí desolat |
|---|---|
| tu | hagueres desolat |
| ell, ella, vostè | hagué desolat |
| nosaltres | haguérem desolat |
| vosaltres, vós | haguéreu desolat |
| ells, elles, vostès | hagueren desolat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver desolat |
|---|---|
| tu | vas haver desolat |
| ell, ella, vostè | va haver desolat |
| nosaltres | vam haver desolat |
| vosaltres, vós | vau haver desolat |
| ells, elles, vostès | van haver desolat |
Futur
| jo | desolaré |
|---|---|
| tu | desolaràs |
| ell, ella, vostè | desolarà |
| nosaltres | desolarem |
| vosaltres, vós | desolareu |
| ells, elles, vostès | desolaran |
Futur perfet
| jo | hauré desolat |
|---|---|
| tu | hauràs desolat |
| ell, ella, vostè | haurà desolat |
| nosaltres | haurem desolat |
| vosaltres, vós | haureu desolat |
| ells, elles, vostès | hauran desolat |
Condicional
| jo | desolaria |
|---|---|
| tu | desolaries |
| ell, ella, vostè | desolaria |
| nosaltres | desolaríem |
| vosaltres, vós | desolaríeu |
| ells, elles, vostès | desolarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) desolat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) desolat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) desolat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) desolat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) desolat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) desolat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desolar
Mode subjuntiu
Present
| jo | desoli, desole (val.) |
|---|---|
| tu | desolis, desoles (val.) |
| ell, ella, vostè | desoli, desole (val.) |
| nosaltres | desolem |
| vosaltres, vós | desoleu |
| ells, elles, vostès | desolin, desolen (val.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) desolat |
|---|---|
| tu | hagis (hages) desolat |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) desolat |
| nosaltres | hàgim (hàgem) desolat |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) desolat |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) desolat |
Imperfet
| jo | desolés, desolara (val.), desolàs (val., bal.) |
|---|---|
| tu | desolessis, desolares (val.), desolassis (bal.), desolesses, desolasses (val., bal.) |
| ell, ella, vostè | desolés, desolara (val.), desolàs (val., bal.) |
| nosaltres | desoléssim, desolàrem (val.), desolàssim (bal.), desoléssem, desolàssem (val., bal.) |
| vosaltres, vós | desoléssiu, desolàreu (val.), desolàssiu (bal.), desolésseu, desolàsseu (val., bal.) |
| ells, elles, vostès | desolessin, desolaren (val.), desolassin (bal.), desolessen, desolassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) desolat |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) desolat |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) desolat |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) desolat |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) desolat |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) desolat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desolar
Mode imperatiu
Present
| tu | desola |
|---|---|
| ell, ella, vostè | desoli, desole (val.) |
| nosaltres | desolem |
| vosaltres, vós | desoleu, desolau (bal.) |
| ells, elles, vostès | desolin, desolen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desolar
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desolar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desolat |
| Gerundi | desolant |
| Gerundi compost | havent desolat |
| Participi | desolat , desolada , desolats , desolades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desolar
- Quedar un lloc solitari, desèrtic o aïllat.
- Sentir-se emocionalment molt afectat per una pena i sense consol possible.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.