Conjugació en català del verb «desenfrenar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desenfrenar

Mode indicatiu

Present
jo desenfreno (cent.), desenfrene (val.), desenfrèn (bal.)
tu desenfrenes
ell, ella, vostè desenfrena
nosaltres desenfrenem, desenfrenam (bal.)
vosaltres, vós desenfreneu, desenfrenau (bal.)
ells, elles, vostès desenfrenen
Perfet
jo he desenfrenat
tu has desenfrenat
ell, ella, vostè ha desenfrenat
nosaltres hem desenfrenat
vosaltres, vós heu desenfrenat
ells, elles, vostès han desenfrenat
Imperfet
jo desenfrenava
tu desenfrenaves
ell, ella, vostè desenfrenava
nosaltres desenfrenàvem
vosaltres, vós desenfrenàveu
ells, elles, vostès desenfrenaven
Plusquamperfet
jo havia desenfrenat
tu havies desenfrenat
ell, ella, vostè havia desenfrenat
nosaltres havíem desenfrenat
vosaltres, vós havíeu desenfrenat
ells, elles, vostès havien desenfrenat
Passat simple
jo desenfrení
tu desenfrenares
ell, ella, vostè desenfrenà
nosaltres desenfrenàrem
vosaltres, vós desenfrenàreu
ells, elles, vostès desenfrenaren
Passat perifràstic
jo vaig desenfrenar
tu vas (vares) desenfrenar
ell, ella, vostè va desenfrenar
nosaltres vam (vàrem) desenfrenar
vosaltres, vós vau (vàreu) desenfrenar
ells, elles, vostès van (varen) desenfrenar
Passat anterior
jo haguí desenfrenat
tu hagueres desenfrenat
ell, ella, vostè hagué desenfrenat
nosaltres haguérem desenfrenat
vosaltres, vós haguéreu desenfrenat
ells, elles, vostès hagueren desenfrenat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desenfrenat
tu vas haver desenfrenat
ell, ella, vostè va haver desenfrenat
nosaltres vam haver desenfrenat
vosaltres, vós vau haver desenfrenat
ells, elles, vostès van haver desenfrenat
Futur
jo desenfrenaré
tu desenfrenaràs
ell, ella, vostè desenfrenarà
nosaltres desenfrenarem
vosaltres, vós desenfrenareu
ells, elles, vostès desenfrenaran
Futur perfet
jo hauré desenfrenat
tu hauràs desenfrenat
ell, ella, vostè haurà desenfrenat
nosaltres haurem desenfrenat
vosaltres, vós haureu desenfrenat
ells, elles, vostès hauran desenfrenat
Condicional
jo desenfrenaria
tu desenfrenaries
ell, ella, vostè desenfrenaria
nosaltres desenfrenaríem
vosaltres, vós desenfrenaríeu
ells, elles, vostès desenfrenarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desenfrenat
tu hauries (hagueres) desenfrenat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desenfrenat
nosaltres hauríem (haguérem) desenfrenat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desenfrenat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desenfrenat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfrenar

Mode subjuntiu

Present
jo desenfreni, desenfrene (val.)
tu desenfrenis, desenfrenes (val.)
ell, ella, vostè desenfreni, desenfrene (val.)
nosaltres desenfrenem
vosaltres, vós desenfreneu
ells, elles, vostès desenfrenin, desenfrenen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desenfrenat
tu hagis (hages) desenfrenat
ell, ella, vostè hagi (haja) desenfrenat
nosaltres hàgim (hàgem) desenfrenat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desenfrenat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desenfrenat
Imperfet
jo desenfrenés, desenfrenara (val.), desenfrenàs (val., bal.)
tu desenfrenessis, desenfrenares (val.), desenfrenassis (bal.), desenfrenesses, desenfrenasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desenfrenés, desenfrenara (val.), desenfrenàs (val., bal.)
nosaltres desenfrenéssim, desenfrenàrem (val.), desenfrenàssim (bal.), desenfrenéssem, desenfrenàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desenfrenéssiu, desenfrenàreu (val.), desenfrenàssiu (bal.), desenfrenésseu, desenfrenàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desenfrenessin, desenfrenaren (val.), desenfrenassin (bal.), desenfrenessen, desenfrenassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desenfrenat
tu haguessis (hagueres) desenfrenat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desenfrenat
nosaltres haguéssim (haguérem) desenfrenat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desenfrenat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desenfrenat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfrenar

Mode imperatiu

Present
tu desenfrena
ell, ella, vostè desenfreni, desenfrene (val.)
nosaltres desenfrenem
vosaltres, vós desenfreneu, desenfrenau (bal.)
ells, elles, vostès desenfrenin, desenfrenen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfrenar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desenfrenar
Infinitiu compost haver desenfrenat
Gerundi desenfrenant
Gerundi compost havent desenfrenat
Participi desenfrenat , desenfrenada , desenfrenats , desenfrenades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desenfrenar

  1. Treure el fre a una cavalleria, deixar d’estar enfrenat.
  2. Lliurar o lliurar-se als impulsos sense fre.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.