Conjugació en català del verb «desencordar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desencordar

Mode indicatiu

Present
jo desencordo (cent.), desencorde (val.), desencord (bal.)
tu desencordes
ell, ella, vostè desencorda
nosaltres desencordem, desencordam (bal.)
vosaltres, vós desencordeu, desencordau (bal.)
ells, elles, vostès desencorden
Perfet
jo he desencordat
tu has desencordat
ell, ella, vostè ha desencordat
nosaltres hem desencordat
vosaltres, vós heu desencordat
ells, elles, vostès han desencordat
Imperfet
jo desencordava
tu desencordaves
ell, ella, vostè desencordava
nosaltres desencordàvem
vosaltres, vós desencordàveu
ells, elles, vostès desencordaven
Plusquamperfet
jo havia desencordat
tu havies desencordat
ell, ella, vostè havia desencordat
nosaltres havíem desencordat
vosaltres, vós havíeu desencordat
ells, elles, vostès havien desencordat
Passat simple
jo desencordí
tu desencordares
ell, ella, vostè desencordà
nosaltres desencordàrem
vosaltres, vós desencordàreu
ells, elles, vostès desencordaren
Passat perifràstic
jo vaig desencordar
tu vas (vares) desencordar
ell, ella, vostè va desencordar
nosaltres vam (vàrem) desencordar
vosaltres, vós vau (vàreu) desencordar
ells, elles, vostès van (varen) desencordar
Passat anterior
jo haguí desencordat
tu hagueres desencordat
ell, ella, vostè hagué desencordat
nosaltres haguérem desencordat
vosaltres, vós haguéreu desencordat
ells, elles, vostès hagueren desencordat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desencordat
tu vas haver desencordat
ell, ella, vostè va haver desencordat
nosaltres vam haver desencordat
vosaltres, vós vau haver desencordat
ells, elles, vostès van haver desencordat
Futur
jo desencordaré
tu desencordaràs
ell, ella, vostè desencordarà
nosaltres desencordarem
vosaltres, vós desencordareu
ells, elles, vostès desencordaran
Futur perfet
jo hauré desencordat
tu hauràs desencordat
ell, ella, vostè haurà desencordat
nosaltres haurem desencordat
vosaltres, vós haureu desencordat
ells, elles, vostès hauran desencordat
Condicional
jo desencordaria
tu desencordaries
ell, ella, vostè desencordaria
nosaltres desencordaríem
vosaltres, vós desencordaríeu
ells, elles, vostès desencordarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desencordat
tu hauries (hagueres) desencordat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desencordat
nosaltres hauríem (haguérem) desencordat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desencordat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desencordat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencordar

Mode subjuntiu

Present
jo desencordi, desencorde (val.)
tu desencordis, desencordes (val.)
ell, ella, vostè desencordi, desencorde (val.)
nosaltres desencordem
vosaltres, vós desencordeu
ells, elles, vostès desencordin, desencorden (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desencordat
tu hagis (hages) desencordat
ell, ella, vostè hagi (haja) desencordat
nosaltres hàgim (hàgem) desencordat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desencordat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desencordat
Imperfet
jo desencordés, desencordara (val.), desencordàs (val., bal.)
tu desencordessis, desencordares (val.), desencordassis (bal.), desencordesses, desencordasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desencordés, desencordara (val.), desencordàs (val., bal.)
nosaltres desencordéssim, desencordàrem (val.), desencordàssim (bal.), desencordéssem, desencordàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desencordéssiu, desencordàreu (val.), desencordàssiu (bal.), desencordésseu, desencordàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desencordessin, desencordaren (val.), desencordassin (bal.), desencordessen, desencordassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desencordat
tu haguessis (hagueres) desencordat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desencordat
nosaltres haguéssim (haguérem) desencordat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desencordat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desencordat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencordar

Mode imperatiu

Present
tu desencorda
ell, ella, vostè desencordi, desencorde (val.)
nosaltres desencordem
vosaltres, vós desencordeu, desencordau (bal.)
ells, elles, vostès desencordin, desencorden (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencordar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desencordar
Infinitiu compost haver desencordat
Gerundi desencordant
Gerundi compost havent desencordat
Participi desencordat , desencordada , desencordats , desencordades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencordar

  1. Deixar d’estar encordat, desfer l’encordada.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.