desbrancar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| desbranco (cent.), desbranque (val.), desbranc (bal.) |
| desbranques |
| desbranca |
| desbranquem, desbrancam (bal.) |
| desbranqueu, desbrancau (bal.) |
| desbranquen |
Perfet
| he desbrancat |
| has desbrancat |
| ha desbrancat |
| hem desbrancat |
| heu desbrancat |
| han desbrancat |
Imperfet
| desbrancava |
| desbrancaves |
| desbrancava |
| desbrancàvem |
| desbrancàveu |
| desbrancaven |
Plusquamperfet
| havia desbrancat |
| havies desbrancat |
| havia desbrancat |
| havíem desbrancat |
| havíeu desbrancat |
| havien desbrancat |
Passat simple
| desbranquí |
| desbrancares |
| desbrancà |
| desbrancàrem |
| desbrancàreu |
| desbrancaren |
Passat perifràstic
| vaig desbrancar |
| vas (vares) desbrancar |
| va desbrancar |
| vam (vàrem) desbrancar |
| vau (vàreu) desbrancar |
| van (varen) desbrancar |
Passat anterior
| haguí desbrancat |
| hagueres desbrancat |
| hagué desbrancat |
| haguérem desbrancat |
| haguéreu desbrancat |
| hagueren desbrancat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver desbrancat |
| vas haver desbrancat |
| va haver desbrancat |
| vam haver desbrancat |
| vau haver desbrancat |
| van haver desbrancat |
Futur
| desbrancaré |
| desbrancaràs |
| desbrancarà |
| desbrancarem |
| desbrancareu |
| desbrancaran |
Futur perfet
| hauré desbrancat |
| hauràs desbrancat |
| haurà desbrancat |
| haurem desbrancat |
| haureu desbrancat |
| hauran desbrancat |
Condicional
| desbrancaria |
| desbrancaries |
| desbrancaria |
| desbrancaríem |
| desbrancaríeu |
| desbrancarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) desbrancat |
| hauries (hagueres) desbrancat |
| hauria (haguera) desbrancat |
| hauríem (haguérem) desbrancat |
| hauríeu (haguéreu) desbrancat |
| haurien (hagueren) desbrancat |
Mode subjuntiu
Present
| desbranqui, desbranque (val.) |
| desbranquis, desbranques (val.) |
| desbranqui, desbranque (val.) |
| desbranquem |
| desbranqueu |
| desbranquin, desbranquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) desbrancat |
| hagis (hages) desbrancat |
| hagi (haja) desbrancat |
| hàgim (hàgem) desbrancat |
| hàgiu (hàgeu) desbrancat |
| hagin (hagen) desbrancat |
Imperfet
| desbranqués, desbrancara (val.), desbrancàs (val., bal.) |
| desbranquessis, desbrancares (val.), desbrancassis (bal.), desbranquesses, desbrancasses (val., bal.) |
| desbranqués, desbrancara (val.), desbrancàs (val., bal.) |
| desbranquéssim, desbrancàrem (val.), desbrancàssim (bal.), desbranquéssem, desbrancàssem (val., bal.) |
| desbranquéssiu, desbrancàreu (val.), desbrancàssiu (bal.), desbranquésseu, desbrancàsseu (val., bal.) |
| desbranquessin, desbrancaren (val.), desbrancassin (bal.), desbranquessen, desbrancassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) desbrancat |
| haguessis (hagueres) desbrancat |
| hagués (haguera) desbrancat |
| haguéssim (haguérem) desbrancat |
| haguéssiu (haguéreu) desbrancat |
| haguessin (hagueren) desbrancat |
Mode imperatiu
Present
| desbranca |
| desbranqui, desbranque (val.) |
| desbranquem |
| desbranqueu, desbrancau (bal.) |
| desbranquin, desbranquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | desbrancar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver desbrancat |
| Gerundi | desbrancant |
| Gerundi compost | havent desbrancat |
| Participi | desbrancat , desbrancada , desbrancats , desbrancades |
Definició
Forma alternativa a esbrancar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017