esbrancar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| esbranco (cent.), esbranque (val.), esbranc (bal.) |
| esbranques |
| esbranca |
| esbranquem, esbrancam (bal.) |
| esbranqueu, esbrancau (bal.) |
| esbranquen |
Perfet
| he esbrancat |
| has esbrancat |
| ha esbrancat |
| hem esbrancat |
| heu esbrancat |
| han esbrancat |
Imperfet
| esbrancava |
| esbrancaves |
| esbrancava |
| esbrancàvem |
| esbrancàveu |
| esbrancaven |
Plusquamperfet
| havia esbrancat |
| havies esbrancat |
| havia esbrancat |
| havíem esbrancat |
| havíeu esbrancat |
| havien esbrancat |
Passat simple
| esbranquí |
| esbrancares |
| esbrancà |
| esbrancàrem |
| esbrancàreu |
| esbrancaren |
Passat perifràstic
| vaig esbrancar |
| vas (vares) esbrancar |
| va esbrancar |
| vam (vàrem) esbrancar |
| vau (vàreu) esbrancar |
| van (varen) esbrancar |
Passat anterior
| haguí esbrancat |
| hagueres esbrancat |
| hagué esbrancat |
| haguérem esbrancat |
| haguéreu esbrancat |
| hagueren esbrancat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esbrancat |
| vas haver esbrancat |
| va haver esbrancat |
| vam haver esbrancat |
| vau haver esbrancat |
| van haver esbrancat |
Futur
| esbrancaré |
| esbrancaràs |
| esbrancarà |
| esbrancarem |
| esbrancareu |
| esbrancaran |
Futur perfet
| hauré esbrancat |
| hauràs esbrancat |
| haurà esbrancat |
| haurem esbrancat |
| haureu esbrancat |
| hauran esbrancat |
Condicional
| esbrancaria |
| esbrancaries |
| esbrancaria |
| esbrancaríem |
| esbrancaríeu |
| esbrancarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esbrancat |
| hauries (hagueres) esbrancat |
| hauria (haguera) esbrancat |
| hauríem (haguérem) esbrancat |
| hauríeu (haguéreu) esbrancat |
| haurien (hagueren) esbrancat |
Mode subjuntiu
Present
| esbranqui, esbranque (val.) |
| esbranquis, esbranques (val.) |
| esbranqui, esbranque (val.) |
| esbranquem |
| esbranqueu |
| esbranquin, esbranquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esbrancat |
| hagis (hages) esbrancat |
| hagi (haja) esbrancat |
| hàgim (hàgem) esbrancat |
| hàgiu (hàgeu) esbrancat |
| hagin (hagen) esbrancat |
Imperfet
| esbranqués, esbrancara (val.), esbrancàs (val., bal.) |
| esbranquessis, esbrancares (val.), esbrancassis (bal.), esbranquesses, esbrancasses (val., bal.) |
| esbranqués, esbrancara (val.), esbrancàs (val., bal.) |
| esbranquéssim, esbrancàrem (val.), esbrancàssim (bal.), esbranquéssem, esbrancàssem (val., bal.) |
| esbranquéssiu, esbrancàreu (val.), esbrancàssiu (bal.), esbranquésseu, esbrancàsseu (val., bal.) |
| esbranquessin, esbrancaren (val.), esbrancassin (bal.), esbranquessen, esbrancassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esbrancat |
| haguessis (hagueres) esbrancat |
| hagués (haguera) esbrancat |
| haguéssim (haguérem) esbrancat |
| haguéssiu (haguéreu) esbrancat |
| haguessin (hagueren) esbrancat |
Mode imperatiu
Present
| esbranca |
| esbranqui, esbranque (val.) |
| esbranquem |
| esbranqueu, esbrancau (bal.) |
| esbranquin, esbranquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esbrancar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esbrancat |
| Gerundi | esbrancant |
| Gerundi compost | havent esbrancat |
| Participi | esbrancat , esbrancada , esbrancats , esbrancades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017