Conjugació en català del verb «desarmar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desarmar

Mode indicatiu

Present
jo desarmo (cent.), desarme (val.), desarm (bal.)
tu desarmes
ell, ella, vostè desarma
nosaltres desarmem, desarmam (bal.)
vosaltres, vós desarmeu, desarmau (bal.)
ells, elles, vostès desarmen
Perfet
jo he desarmat
tu has desarmat
ell, ella, vostè ha desarmat
nosaltres hem desarmat
vosaltres, vós heu desarmat
ells, elles, vostès han desarmat
Imperfet
jo desarmava
tu desarmaves
ell, ella, vostè desarmava
nosaltres desarmàvem
vosaltres, vós desarmàveu
ells, elles, vostès desarmaven
Plusquamperfet
jo havia desarmat
tu havies desarmat
ell, ella, vostè havia desarmat
nosaltres havíem desarmat
vosaltres, vós havíeu desarmat
ells, elles, vostès havien desarmat
Passat simple
jo desarmí
tu desarmares
ell, ella, vostè desarmà
nosaltres desarmàrem
vosaltres, vós desarmàreu
ells, elles, vostès desarmaren
Passat perifràstic
jo vaig desarmar
tu vas (vares) desarmar
ell, ella, vostè va desarmar
nosaltres vam (vàrem) desarmar
vosaltres, vós vau (vàreu) desarmar
ells, elles, vostès van (varen) desarmar
Passat anterior
jo haguí desarmat
tu hagueres desarmat
ell, ella, vostè hagué desarmat
nosaltres haguérem desarmat
vosaltres, vós haguéreu desarmat
ells, elles, vostès hagueren desarmat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desarmat
tu vas haver desarmat
ell, ella, vostè va haver desarmat
nosaltres vam haver desarmat
vosaltres, vós vau haver desarmat
ells, elles, vostès van haver desarmat
Futur
jo desarmaré
tu desarmaràs
ell, ella, vostè desarmarà
nosaltres desarmarem
vosaltres, vós desarmareu
ells, elles, vostès desarmaran
Futur perfet
jo hauré desarmat
tu hauràs desarmat
ell, ella, vostè haurà desarmat
nosaltres haurem desarmat
vosaltres, vós haureu desarmat
ells, elles, vostès hauran desarmat
Condicional
jo desarmaria
tu desarmaries
ell, ella, vostè desarmaria
nosaltres desarmaríem
vosaltres, vós desarmaríeu
ells, elles, vostès desarmarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desarmat
tu hauries (hagueres) desarmat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desarmat
nosaltres hauríem (haguérem) desarmat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desarmat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desarmat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desarmar

Mode subjuntiu

Present
jo desarmi, desarme (val.)
tu desarmis, desarmes (val.)
ell, ella, vostè desarmi, desarme (val.)
nosaltres desarmem
vosaltres, vós desarmeu
ells, elles, vostès desarmin, desarmen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desarmat
tu hagis (hages) desarmat
ell, ella, vostè hagi (haja) desarmat
nosaltres hàgim (hàgem) desarmat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desarmat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desarmat
Imperfet
jo desarmés, desarmara (val.), desarmàs (val., bal.)
tu desarmessis, desarmares (val.), desarmassis (bal.), desarmesses, desarmasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desarmés, desarmara (val.), desarmàs (val., bal.)
nosaltres desarméssim, desarmàrem (val.), desarmàssim (bal.), desarméssem, desarmàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desarméssiu, desarmàreu (val.), desarmàssiu (bal.), desarmésseu, desarmàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desarmessin, desarmaren (val.), desarmassin (bal.), desarmessen, desarmassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desarmat
tu haguessis (hagueres) desarmat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desarmat
nosaltres haguéssim (haguérem) desarmat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desarmat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desarmat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desarmar

Mode imperatiu

Present
tu desarma
ell, ella, vostè desarmi, desarme (val.)
nosaltres desarmem
vosaltres, vós desarmeu, desarmau (bal.)
ells, elles, vostès desarmin, desarmen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desarmar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desarmar
Infinitiu compost haver desarmat
Gerundi desarmant
Gerundi compost havent desarmat
Participi desarmat , desarmada , desarmats , desarmades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desarmar

  1. Prendre les armes a algú.
    2. Acabats d'entrar , l'acte obligat era desarmar l'exèrcit . A la cridòria anterior , l' havia seguit un silenci asfixiant ; tothom passava per les mans de la gendarmeria o dels senegalesos. Elisa Reverter, Dones a l'infern, 1995

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.