Conjugació en català del verb «deflectir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

deflectir

Mode indicatiu

Present
jo deflecteixo (cent.), deflectesc (val., bal.), deflectisc (val.)
tu deflecteixes, deflectixes (val.)
ell, ella, vostè deflecteix, deflectix (val.)
nosaltres deflectim
vosaltres, vós deflectiu
ells, elles, vostès deflecteixen, deflectixen (val.)
Perfet
jo he deflectit
tu has deflectit
ell, ella, vostè ha deflectit
nosaltres hem deflectit
vosaltres, vós heu deflectit
ells, elles, vostès han deflectit
Imperfet
jo deflectia
tu deflecties
ell, ella, vostè deflectia
nosaltres deflectíem
vosaltres, vós deflectíeu
ells, elles, vostès deflectien
Plusquamperfet
jo havia deflectit
tu havies deflectit
ell, ella, vostè havia deflectit
nosaltres havíem deflectit
vosaltres, vós havíeu deflectit
ells, elles, vostès havien deflectit
Passat simple
jo deflectí
tu deflectires
ell, ella, vostè deflectí
nosaltres deflectírem
vosaltres, vós deflectíreu
ells, elles, vostès deflectiren
Passat perifràstic
jo vaig deflectir
tu vas (vares) deflectir
ell, ella, vostè va deflectir
nosaltres vam (vàrem) deflectir
vosaltres, vós vau (vàreu) deflectir
ells, elles, vostès van (varen) deflectir
Passat anterior
jo haguí deflectit
tu hagueres deflectit
ell, ella, vostè hagué deflectit
nosaltres haguérem deflectit
vosaltres, vós haguéreu deflectit
ells, elles, vostès hagueren deflectit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver deflectit
tu vas haver deflectit
ell, ella, vostè va haver deflectit
nosaltres vam haver deflectit
vosaltres, vós vau haver deflectit
ells, elles, vostès van haver deflectit
Futur
jo deflectiré
tu deflectiràs
ell, ella, vostè deflectirà
nosaltres deflectirem
vosaltres, vós deflectireu
ells, elles, vostès deflectiran
Futur perfet
jo hauré deflectit
tu hauràs deflectit
ell, ella, vostè haurà deflectit
nosaltres haurem deflectit
vosaltres, vós haureu deflectit
ells, elles, vostès hauran deflectit
Condicional
jo deflectiria
tu deflectiries
ell, ella, vostè deflectiria
nosaltres deflectiríem
vosaltres, vós deflectiríeu
ells, elles, vostès deflectirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) deflectit
tu hauries (hagueres) deflectit
ell, ella, vostè hauria (haguera) deflectit
nosaltres hauríem (haguérem) deflectit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) deflectit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) deflectit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

deflectir

Mode subjuntiu

Present
jo deflecteixi, deflectesca / deflectisca (val.), deflectesqui (bal.)
tu deflecteixis, deflectesques / deflectisques (val.), deflectesquis (bal.)
ell, ella, vostè deflecteixi, deflectesca / deflectisca (val.), deflectesqui (bal.)
nosaltres deflectim, deflectiguem (bal.)
vosaltres, vós deflectiu, deflectigueu (bal.)
ells, elles, vostès deflecteixin, deflectesquen / deflectisquen (val.), deflectesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) deflectit
tu hagis (hages) deflectit
ell, ella, vostè hagi (haja) deflectit
nosaltres hàgim (hàgem) deflectit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) deflectit
ells, elles, vostès hagin (hagen) deflectit
Imperfet
jo deflectís, deflectira (val.)
tu deflectissis, deflectires (val.), deflectisses
ell, ella, vostè deflectís, deflectira (val.)
nosaltres deflectíssim, deflectírem (val.), deflectíssem
vosaltres, vós deflectíssiu, deflectíreu (val.), deflectísseu
ells, elles, vostès deflectissin, deflectiren (val.), deflectissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) deflectit
tu haguessis (hagueres) deflectit
ell, ella, vostè hagués (haguera) deflectit
nosaltres haguéssim (haguérem) deflectit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) deflectit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) deflectit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

deflectir

Mode imperatiu

Present
tu deflecteix, deflectix (val.)
ell, ella, vostè deflecteixi, deflectesca / deflectisca (val.), deflectesqui (bal.)
nosaltres deflectim, deflectiguem (bal.)
vosaltres, vós deflectiu
ells, elles, vostès deflecteixin, deflectesquen / deflectisquen (val.), deflectesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

deflectir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu deflectir
Infinitiu compost haver deflectit
Gerundi deflectint
Gerundi compost havent deflectit
Participi deflectit , deflectida , deflectits , deflectides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

deflectir

  1. Fer canviar la direcció d'un raig.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.