Conjugació del verb «connotar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

connotar

Mode indicatiu

Present
jo connoto (cent.), connote (val.), connot (bal.)
tu connotes
ell, ella, vostè connota
nosaltres connotem, connotam (bal.)
vosaltres, vós connoteu, connotau (bal.)
ells, elles, vostès connoten
Perfet
jo he connotat
tu has connotat
ell, ella, vostè ha connotat
nosaltres hem connotat
vosaltres, vós heu connotat
ells, elles, vostès han connotat
Imperfet
jo connotava
tu connotaves
ell, ella, vostè connotava
nosaltres connotàvem
vosaltres, vós connotàveu
ells, elles, vostès connotaven
Plusquamperfet
jo havia connotat
tu havies connotat
ell, ella, vostè havia connotat
nosaltres havíem connotat
vosaltres, vós havíeu connotat
ells, elles, vostès havien connotat
Passat simple
jo connotí
tu connotares
ell, ella, vostè connotà
nosaltres connotàrem
vosaltres, vós connotàreu
ells, elles, vostès connotaren
Passat perifràstic
jo vaig connotar
tu vas (vares) connotar
ell, ella, vostè va connotar
nosaltres vam (vàrem) connotar
vosaltres, vós vau (vàreu) connotar
ells, elles, vostès van (varen) connotar
Passat anterior
jo haguí connotat
tu hagueres connotat
ell, ella, vostè hagué connotat
nosaltres haguérem connotat
vosaltres, vós haguéreu connotat
ells, elles, vostès hagueren connotat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver connotat
tu vas haver connotat
ell, ella, vostè va haver connotat
nosaltres vam haver connotat
vosaltres, vós vau haver connotat
ells, elles, vostès van haver connotat
Futur
jo connotaré
tu connotaràs
ell, ella, vostè connotarà
nosaltres connotarem
vosaltres, vós connotareu
ells, elles, vostès connotaran
Futur perfet
jo hauré connotat
tu hauràs connotat
ell, ella, vostè haurà connotat
nosaltres haurem connotat
vosaltres, vós haureu connotat
ells, elles, vostès hauran connotat
Condicional
jo connotaria
tu connotaries
ell, ella, vostè connotaria
nosaltres connotaríem
vosaltres, vós connotaríeu
ells, elles, vostès connotarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) connotat
tu hauries (hagueres) connotat
ell, ella, vostè hauria (haguera) connotat
nosaltres hauríem (haguérem) connotat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) connotat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) connotat

connotar

Mode subjuntiu

Present
jo connoti, connote (val.)
tu connotis, connotes (val.)
ell, ella, vostè connoti, connote (val.)
nosaltres connotem
vosaltres, vós connoteu
ells, elles, vostès connotin, connoten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) connotat
tu hagis (hages) connotat
ell, ella, vostè hagi (haja) connotat
nosaltres hàgim (hàgem) connotat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) connotat
ells, elles, vostès hagin (hagen) connotat
Imperfet
jo connotés, connotara (val.), connotàs (val., bal.)
tu connotessis, connotares (val.), connotassis (bal.), connotesses, connotasses (val., bal.)
ell, ella, vostè connotés, connotara (val.), connotàs (val., bal.)
nosaltres connotéssim, connotàrem (val.), connotàssim (bal.), connotéssem, connotàssem (val., bal.)
vosaltres, vós connotéssiu, connotàreu (val.), connotàssiu (bal.), connotésseu, connotàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès connotessin, connotaren (val.), connotassin (bal.), connotessen, connotassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) connotat
tu haguessis (hagueres) connotat
ell, ella, vostè hagués (haguera) connotat
nosaltres haguéssim (haguérem) connotat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) connotat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) connotat

connotar

Imperatiu

Present
tu connota
ell, ella, vostè connoti, connote (val.)
nosaltres connotem
vosaltres, vós connoteu, connotau (bal.)
ells, elles, vostès connotin, connoten (val.)

connotar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu connotar
Infinitiu compost haver connotat
Gerundi connotant
Gerundi compost havent connotat
Participi connotat, connotada, connotats, connotades