Conjugació en català del verb «congeniar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

congeniar

Mode indicatiu

Present
jo congenio (cent.), congenie (val.), congenii (bal.)
tu congenies
ell, ella, vostè congenia
nosaltres congeniem, congeniam (bal.)
vosaltres, vós congenieu, congeniau (bal.)
ells, elles, vostès congenien
Perfet
jo he congeniat
tu has congeniat
ell, ella, vostè ha congeniat
nosaltres hem congeniat
vosaltres, vós heu congeniat
ells, elles, vostès han congeniat
Imperfet
jo congeniava
tu congeniaves
ell, ella, vostè congeniava
nosaltres congeniàvem
vosaltres, vós congeniàveu
ells, elles, vostès congeniaven
Plusquamperfet
jo havia congeniat
tu havies congeniat
ell, ella, vostè havia congeniat
nosaltres havíem congeniat
vosaltres, vós havíeu congeniat
ells, elles, vostès havien congeniat
Passat simple
jo congenií
tu congeniares
ell, ella, vostè congenià
nosaltres congeniàrem
vosaltres, vós congeniàreu
ells, elles, vostès congeniaren
Passat perifràstic
jo vaig congeniar
tu vas (vares) congeniar
ell, ella, vostè va congeniar
nosaltres vam (vàrem) congeniar
vosaltres, vós vau (vàreu) congeniar
ells, elles, vostès van (varen) congeniar
Passat anterior
jo haguí congeniat
tu hagueres congeniat
ell, ella, vostè hagué congeniat
nosaltres haguérem congeniat
vosaltres, vós haguéreu congeniat
ells, elles, vostès hagueren congeniat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver congeniat
tu vas haver congeniat
ell, ella, vostè va haver congeniat
nosaltres vam haver congeniat
vosaltres, vós vau haver congeniat
ells, elles, vostès van haver congeniat
Futur
jo congeniaré
tu congeniaràs
ell, ella, vostè congeniarà
nosaltres congeniarem
vosaltres, vós congeniareu
ells, elles, vostès congeniaran
Futur perfet
jo hauré congeniat
tu hauràs congeniat
ell, ella, vostè haurà congeniat
nosaltres haurem congeniat
vosaltres, vós haureu congeniat
ells, elles, vostès hauran congeniat
Condicional
jo congeniaria
tu congeniaries
ell, ella, vostè congeniaria
nosaltres congeniaríem
vosaltres, vós congeniaríeu
ells, elles, vostès congeniarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) congeniat
tu hauries (hagueres) congeniat
ell, ella, vostè hauria (haguera) congeniat
nosaltres hauríem (haguérem) congeniat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) congeniat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) congeniat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

congeniar

Mode subjuntiu

Present
jo congeniï, congenie (val.)
tu congeniïs, congenies (val.)
ell, ella, vostè congeniï, congenie (val.)
nosaltres congeniem
vosaltres, vós congenieu
ells, elles, vostès congeniïn, congenien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) congeniat
tu hagis (hages) congeniat
ell, ella, vostè hagi (haja) congeniat
nosaltres hàgim (hàgem) congeniat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) congeniat
ells, elles, vostès hagin (hagen) congeniat
Imperfet
jo congeniés, congeniara (val.), congeniàs (val., bal.)
tu congeniessis, congeniares (val.), congeniassis (bal.), congeniesses, congeniasses (val., bal.)
ell, ella, vostè congeniés, congeniara (val.), congeniàs (val., bal.)
nosaltres congeniéssim, congeniàrem (val.), congeniàssim (bal.), congeniéssem, congeniàssem (val., bal.)
vosaltres, vós congeniéssiu, congeniàreu (val.), congeniàssiu (bal.), congeniésseu, congeniàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès congeniessin, congeniaren (val.), congeniassin (bal.), congeniessen, congeniassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) congeniat
tu haguessis (hagueres) congeniat
ell, ella, vostè hagués (haguera) congeniat
nosaltres haguéssim (haguérem) congeniat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) congeniat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) congeniat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

congeniar

Mode imperatiu

Present
tu congenia
ell, ella, vostè congeniï, congenie (val.)
nosaltres congeniem
vosaltres, vós congenieu, congeniau (bal.)
ells, elles, vostès congeniïn, congenien (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

congeniar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu congeniar
Infinitiu compost haver congeniat
Gerundi congeniant
Gerundi compost havent congeniat
Participi congeniat, congeniada, congeniats, congeniades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

congeniar

  1. Agradar algú perquè té el mateix caràcter o tipus de personalitat.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.