confessar
Mode indicatiu
Present
| jo | confesso (cent.), confesse (val.), confés (bal.) |
|---|---|
| tu | confesses |
| ell, ella, vostè | confessa |
| nosaltres | confessem, confessam (bal.) |
| vosaltres, vós | confesseu, confessau (bal.) |
| ells, elles, vostès | confessen |
Perfet
| jo | he confessat |
|---|---|
| tu | has confessat |
| ell, ella, vostè | ha confessat |
| nosaltres | hem confessat |
| vosaltres, vós | heu confessat |
| ells, elles, vostès | han confessat |
Imperfet
| jo | confessava |
|---|---|
| tu | confessaves |
| ell, ella, vostè | confessava |
| nosaltres | confessàvem |
| vosaltres, vós | confessàveu |
| ells, elles, vostès | confessaven |
Plusquamperfet
| jo | havia confessat |
|---|---|
| tu | havies confessat |
| ell, ella, vostè | havia confessat |
| nosaltres | havíem confessat |
| vosaltres, vós | havíeu confessat |
| ells, elles, vostès | havien confessat |
Passat simple
| jo | confessí |
|---|---|
| tu | confessares |
| ell, ella, vostè | confessà |
| nosaltres | confessàrem |
| vosaltres, vós | confessàreu |
| ells, elles, vostès | confessaren |
Passat perifràstic
| jo | vaig confessar |
|---|---|
| tu | vas (vares) confessar |
| ell, ella, vostè | va confessar |
| nosaltres | vam (vàrem) confessar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) confessar |
| ells, elles, vostès | van (varen) confessar |
Passat anterior
| jo | haguí confessat |
|---|---|
| tu | hagueres confessat |
| ell, ella, vostè | hagué confessat |
| nosaltres | haguérem confessat |
| vosaltres, vós | haguéreu confessat |
| ells, elles, vostès | hagueren confessat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver confessat |
|---|---|
| tu | vas haver confessat |
| ell, ella, vostè | va haver confessat |
| nosaltres | vam haver confessat |
| vosaltres, vós | vau haver confessat |
| ells, elles, vostès | van haver confessat |
Futur
| jo | confessaré |
|---|---|
| tu | confessaràs |
| ell, ella, vostè | confessarà |
| nosaltres | confessarem |
| vosaltres, vós | confessareu |
| ells, elles, vostès | confessaran |
Futur perfet
| jo | hauré confessat |
|---|---|
| tu | hauràs confessat |
| ell, ella, vostè | haurà confessat |
| nosaltres | haurem confessat |
| vosaltres, vós | haureu confessat |
| ells, elles, vostès | hauran confessat |
Condicional
| jo | confessaria |
|---|---|
| tu | confessaries |
| ell, ella, vostè | confessaria |
| nosaltres | confessaríem |
| vosaltres, vós | confessaríeu |
| ells, elles, vostès | confessarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) confessat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) confessat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) confessat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) confessat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) confessat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) confessat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
confessar
Mode subjuntiu
Present
| jo | confessi, confesse (val.) |
|---|---|
| tu | confessis, confesses (val.) |
| ell, ella, vostè | confessi, confesse (val.) |
| nosaltres | confessem |
| vosaltres, vós | confesseu |
| ells, elles, vostès | confessin, confessen (val.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) confessat |
|---|---|
| tu | hagis (hages) confessat |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) confessat |
| nosaltres | hàgim (hàgem) confessat |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) confessat |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) confessat |
Imperfet
| jo | confessés, confessara (val.), confessàs (val., bal.) |
|---|---|
| tu | confessessis, confessares (val.), confessassis (bal.), confessesses, confessasses (val., bal.) |
| ell, ella, vostè | confessés, confessara (val.), confessàs (val., bal.) |
| nosaltres | confesséssim, confessàrem (val.), confessàssim (bal.), confesséssem, confessàssem (val., bal.) |
| vosaltres, vós | confesséssiu, confessàreu (val.), confessàssiu (bal.), confessésseu, confessàsseu (val., bal.) |
| ells, elles, vostès | confessessin, confessaren (val.), confessassin (bal.), confessessen, confessassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) confessat |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) confessat |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) confessat |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) confessat |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) confessat |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) confessat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
confessar
Mode imperatiu
Present
| tu | confessa |
|---|---|
| ell, ella, vostè | confessi, confesse (val.) |
| nosaltres | confessem |
| vosaltres, vós | confesseu, confessau (bal.) |
| ells, elles, vostès | confessin, confessen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
confessar
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | confessar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver confessat |
| Gerundi | confessant |
| Gerundi compost | havent confessat |
| Participi | confessat, confessada, confessats, confessades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
confessar
- Reconèixer els pecats davant Déu o un sacerdot per rebre’n l’absolució.
- Admetre la culpabilitat, un fet blasmable o tingut per secret.
- Un sacerdot, oir de confessió i administrar el sagrament de la penitència.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.