Conjugació en català del verb «concitar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

concitar

Mode indicatiu

Present
jo concito (cent.), concite (val.), concit (bal.)
tu concites
ell, ella, vostè concita
nosaltres concitem, concitam (bal.)
vosaltres, vós conciteu, concitau (bal.)
ells, elles, vostès conciten
Perfet
jo he concitat
tu has concitat
ell, ella, vostè ha concitat
nosaltres hem concitat
vosaltres, vós heu concitat
ells, elles, vostès han concitat
Imperfet
jo concitava
tu concitaves
ell, ella, vostè concitava
nosaltres concitàvem
vosaltres, vós concitàveu
ells, elles, vostès concitaven
Plusquamperfet
jo havia concitat
tu havies concitat
ell, ella, vostè havia concitat
nosaltres havíem concitat
vosaltres, vós havíeu concitat
ells, elles, vostès havien concitat
Passat simple
jo concití
tu concitares
ell, ella, vostè concità
nosaltres concitàrem
vosaltres, vós concitàreu
ells, elles, vostès concitaren
Passat perifràstic
jo vaig concitar
tu vas (vares) concitar
ell, ella, vostè va concitar
nosaltres vam (vàrem) concitar
vosaltres, vós vau (vàreu) concitar
ells, elles, vostès van (varen) concitar
Passat anterior
jo haguí concitat
tu hagueres concitat
ell, ella, vostè hagué concitat
nosaltres haguérem concitat
vosaltres, vós haguéreu concitat
ells, elles, vostès hagueren concitat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver concitat
tu vas haver concitat
ell, ella, vostè va haver concitat
nosaltres vam haver concitat
vosaltres, vós vau haver concitat
ells, elles, vostès van haver concitat
Futur
jo concitaré
tu concitaràs
ell, ella, vostè concitarà
nosaltres concitarem
vosaltres, vós concitareu
ells, elles, vostès concitaran
Futur perfet
jo hauré concitat
tu hauràs concitat
ell, ella, vostè haurà concitat
nosaltres haurem concitat
vosaltres, vós haureu concitat
ells, elles, vostès hauran concitat
Condicional
jo concitaria
tu concitaries
ell, ella, vostè concitaria
nosaltres concitaríem
vosaltres, vós concitaríeu
ells, elles, vostès concitarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) concitat
tu hauries (hagueres) concitat
ell, ella, vostè hauria (haguera) concitat
nosaltres hauríem (haguérem) concitat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) concitat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) concitat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

concitar

Mode subjuntiu

Present
jo conciti, concite (val.)
tu concitis, concites (val.)
ell, ella, vostè conciti, concite (val.)
nosaltres concitem
vosaltres, vós conciteu
ells, elles, vostès concitin, conciten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) concitat
tu hagis (hages) concitat
ell, ella, vostè hagi (haja) concitat
nosaltres hàgim (hàgem) concitat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) concitat
ells, elles, vostès hagin (hagen) concitat
Imperfet
jo concités, concitara (val.), concitàs (val., bal.)
tu concitessis, concitares (val.), concitassis (bal.), concitesses, concitasses (val., bal.)
ell, ella, vostè concités, concitara (val.), concitàs (val., bal.)
nosaltres concitéssim, concitàrem (val.), concitàssim (bal.), concitéssem, concitàssem (val., bal.)
vosaltres, vós concitéssiu, concitàreu (val.), concitàssiu (bal.), concitésseu, concitàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès concitessin, concitaren (val.), concitassin (bal.), concitessen, concitassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) concitat
tu haguessis (hagueres) concitat
ell, ella, vostè hagués (haguera) concitat
nosaltres haguéssim (haguérem) concitat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) concitat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) concitat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

concitar

Mode imperatiu

Present
tu concita
ell, ella, vostè conciti, concite (val.)
nosaltres concitem
vosaltres, vós conciteu, concitau (bal.)
ells, elles, vostès concitin, conciten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

concitar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu concitar
Infinitiu compost haver concitat
Gerundi concitant
Gerundi compost havent concitat
Participi concitat, concitada, concitats, concitades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

concitar

  1. Empènyer algú a fer una cosa, excitant els seus sentiments.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.