conciliar
Mode indicatiu
Present
jo | concilio (cent.), concilie (val.), concilii (bal.) |
---|---|
tu | concilies |
ell, ella, vostè | concilia |
nosaltres | conciliem, conciliam (bal.) |
vosaltres, vós | concilieu, conciliau (bal.) |
ells, elles, vostès | concilien |
Perfet
jo | he conciliat |
---|---|
tu | has conciliat |
ell, ella, vostè | ha conciliat |
nosaltres | hem conciliat |
vosaltres, vós | heu conciliat |
ells, elles, vostès | han conciliat |
Imperfet
jo | conciliava |
---|---|
tu | conciliaves |
ell, ella, vostè | conciliava |
nosaltres | conciliàvem |
vosaltres, vós | conciliàveu |
ells, elles, vostès | conciliaven |
Plusquamperfet
jo | havia conciliat |
---|---|
tu | havies conciliat |
ell, ella, vostè | havia conciliat |
nosaltres | havíem conciliat |
vosaltres, vós | havíeu conciliat |
ells, elles, vostès | havien conciliat |
Passat simple
jo | concilií |
---|---|
tu | conciliares |
ell, ella, vostè | concilià |
nosaltres | conciliàrem |
vosaltres, vós | conciliàreu |
ells, elles, vostès | conciliaren |
Passat perifràstic
jo | vaig conciliar |
---|---|
tu | vas (vares) conciliar |
ell, ella, vostè | va conciliar |
nosaltres | vam (vàrem) conciliar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) conciliar |
ells, elles, vostès | van (varen) conciliar |
Passat anterior
jo | haguí conciliat |
---|---|
tu | hagueres conciliat |
ell, ella, vostè | hagué conciliat |
nosaltres | haguérem conciliat |
vosaltres, vós | haguéreu conciliat |
ells, elles, vostès | hagueren conciliat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver conciliat |
---|---|
tu | vas haver conciliat |
ell, ella, vostè | va haver conciliat |
nosaltres | vam haver conciliat |
vosaltres, vós | vau haver conciliat |
ells, elles, vostès | van haver conciliat |
Futur
jo | conciliaré |
---|---|
tu | conciliaràs |
ell, ella, vostè | conciliarà |
nosaltres | conciliarem |
vosaltres, vós | conciliareu |
ells, elles, vostès | conciliaran |
Futur perfet
jo | hauré conciliat |
---|---|
tu | hauràs conciliat |
ell, ella, vostè | haurà conciliat |
nosaltres | haurem conciliat |
vosaltres, vós | haureu conciliat |
ells, elles, vostès | hauran conciliat |
Condicional
jo | conciliaria |
---|---|
tu | conciliaries |
ell, ella, vostè | conciliaria |
nosaltres | conciliaríem |
vosaltres, vós | conciliaríeu |
ells, elles, vostès | conciliarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) conciliat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) conciliat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) conciliat |
nosaltres | hauríem (haguérem) conciliat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) conciliat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) conciliat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conciliar
Mode subjuntiu
Present
jo | conciliï, concilie (val.) |
---|---|
tu | conciliïs, concilies (val.) |
ell, ella, vostè | conciliï, concilie (val.) |
nosaltres | conciliem |
vosaltres, vós | concilieu |
ells, elles, vostès | conciliïn, concilien (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) conciliat |
---|---|
tu | hagis (hages) conciliat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) conciliat |
nosaltres | hàgim (hàgem) conciliat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) conciliat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) conciliat |
Imperfet
jo | conciliés, conciliara (val.), conciliàs (val., bal.) |
---|---|
tu | conciliessis, conciliares (val.), conciliassis (bal.), conciliesses, conciliasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | conciliés, conciliara (val.), conciliàs (val., bal.) |
nosaltres | conciliéssim, conciliàrem (val.), conciliàssim (bal.), conciliéssem, conciliàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | conciliéssiu, conciliàreu (val.), conciliàssiu (bal.), conciliésseu, conciliàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | conciliessin, conciliaren (val.), conciliassin (bal.), conciliessen, conciliassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) conciliat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) conciliat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) conciliat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) conciliat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) conciliat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) conciliat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conciliar
Mode imperatiu
Present
tu | concilia |
---|---|
ell, ella, vostè | conciliï, concilie (val.) |
nosaltres | conciliem |
vosaltres, vós | concilieu, conciliau (bal.) |
ells, elles, vostès | conciliïn, concilien (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conciliar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | conciliar |
---|---|
Infinitiu compost | haver conciliat |
Gerundi | conciliant |
Gerundi compost | havent conciliat |
Participi | conciliat, conciliada, conciliats, conciliades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conciliar
- Acostar discrepàncies mitjançant el diàleg.
- Aconseguir que convisquin diverses activitats sense que cap en surti perjudicada.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.