Conjugació en català del verb «cognomenar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

cognomenar

Mode indicatiu

Present
jo cognomeno (cent.), cognomene (val.), cognomèn (bal.)
tu cognomenes
ell, ella, vostè cognomena
nosaltres cognomenem, cognomenam (bal.)
vosaltres, vós cognomeneu, cognomenau (bal.)
ells, elles, vostès cognomenen
Perfet
jo he cognomenat
tu has cognomenat
ell, ella, vostè ha cognomenat
nosaltres hem cognomenat
vosaltres, vós heu cognomenat
ells, elles, vostès han cognomenat
Imperfet
jo cognomenava
tu cognomenaves
ell, ella, vostè cognomenava
nosaltres cognomenàvem
vosaltres, vós cognomenàveu
ells, elles, vostès cognomenaven
Plusquamperfet
jo havia cognomenat
tu havies cognomenat
ell, ella, vostè havia cognomenat
nosaltres havíem cognomenat
vosaltres, vós havíeu cognomenat
ells, elles, vostès havien cognomenat
Passat simple
jo cognomení
tu cognomenares
ell, ella, vostè cognomenà
nosaltres cognomenàrem
vosaltres, vós cognomenàreu
ells, elles, vostès cognomenaren
Passat perifràstic
jo vaig cognomenar
tu vas (vares) cognomenar
ell, ella, vostè va cognomenar
nosaltres vam (vàrem) cognomenar
vosaltres, vós vau (vàreu) cognomenar
ells, elles, vostès van (varen) cognomenar
Passat anterior
jo haguí cognomenat
tu hagueres cognomenat
ell, ella, vostè hagué cognomenat
nosaltres haguérem cognomenat
vosaltres, vós haguéreu cognomenat
ells, elles, vostès hagueren cognomenat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver cognomenat
tu vas haver cognomenat
ell, ella, vostè va haver cognomenat
nosaltres vam haver cognomenat
vosaltres, vós vau haver cognomenat
ells, elles, vostès van haver cognomenat
Futur
jo cognomenaré
tu cognomenaràs
ell, ella, vostè cognomenarà
nosaltres cognomenarem
vosaltres, vós cognomenareu
ells, elles, vostès cognomenaran
Futur perfet
jo hauré cognomenat
tu hauràs cognomenat
ell, ella, vostè haurà cognomenat
nosaltres haurem cognomenat
vosaltres, vós haureu cognomenat
ells, elles, vostès hauran cognomenat
Condicional
jo cognomenaria
tu cognomenaries
ell, ella, vostè cognomenaria
nosaltres cognomenaríem
vosaltres, vós cognomenaríeu
ells, elles, vostès cognomenarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) cognomenat
tu hauries (hagueres) cognomenat
ell, ella, vostè hauria (haguera) cognomenat
nosaltres hauríem (haguérem) cognomenat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) cognomenat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) cognomenat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

cognomenar

Mode subjuntiu

Present
jo cognomeni, cognomene (val.)
tu cognomenis, cognomenes (val.)
ell, ella, vostè cognomeni, cognomene (val.)
nosaltres cognomenem
vosaltres, vós cognomeneu
ells, elles, vostès cognomenin, cognomenen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) cognomenat
tu hagis (hages) cognomenat
ell, ella, vostè hagi (haja) cognomenat
nosaltres hàgim (hàgem) cognomenat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) cognomenat
ells, elles, vostès hagin (hagen) cognomenat
Imperfet
jo cognomenés, cognomenara (val.), cognomenàs (val., bal.)
tu cognomenessis, cognomenares (val.), cognomenassis (bal.), cognomenesses, cognomenasses (val., bal.)
ell, ella, vostè cognomenés, cognomenara (val.), cognomenàs (val., bal.)
nosaltres cognomenéssim, cognomenàrem (val.), cognomenàssim (bal.), cognomenéssem, cognomenàssem (val., bal.)
vosaltres, vós cognomenéssiu, cognomenàreu (val.), cognomenàssiu (bal.), cognomenésseu, cognomenàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès cognomenessin, cognomenaren (val.), cognomenassin (bal.), cognomenessen, cognomenassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) cognomenat
tu haguessis (hagueres) cognomenat
ell, ella, vostè hagués (haguera) cognomenat
nosaltres haguéssim (haguérem) cognomenat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) cognomenat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) cognomenat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

cognomenar

Mode imperatiu

Present
tu cognomena
ell, ella, vostè cognomeni, cognomene (val.)
nosaltres cognomenem
vosaltres, vós cognomeneu, cognomenau (bal.)
ells, elles, vostès cognomenin, cognomenen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

cognomenar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu cognomenar
Infinitiu compost haver cognomenat
Gerundi cognomenant
Gerundi compost havent cognomenat
Participi cognomenat, cognomenada, cognomenats, cognomenades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

cognomenar

  1. Cridar persones pels seus cognoms.
  2. Escriure llistes de persones, incloent els cognoms a més dels noms.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.