Conjugació en català del verb «coexistir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

coexistir

Mode indicatiu

Present
jo coexisteixo (cent.), coexistesc (val., bal.), coexistisc (val.)
tu coexisteixes, coexistixes (val.)
ell, ella, vostè coexisteix, coexistix (val.)
nosaltres coexistim
vosaltres, vós coexistiu
ells, elles, vostès coexisteixen, coexistixen (val.)
Perfet
jo he coexistit
tu has coexistit
ell, ella, vostè ha coexistit
nosaltres hem coexistit
vosaltres, vós heu coexistit
ells, elles, vostès han coexistit
Imperfet
jo coexistia
tu coexisties
ell, ella, vostè coexistia
nosaltres coexistíem
vosaltres, vós coexistíeu
ells, elles, vostès coexistien
Plusquamperfet
jo havia coexistit
tu havies coexistit
ell, ella, vostè havia coexistit
nosaltres havíem coexistit
vosaltres, vós havíeu coexistit
ells, elles, vostès havien coexistit
Passat simple
jo coexistí
tu coexistires
ell, ella, vostè coexistí
nosaltres coexistírem
vosaltres, vós coexistíreu
ells, elles, vostès coexistiren
Passat perifràstic
jo vaig coexistir
tu vas (vares) coexistir
ell, ella, vostè va coexistir
nosaltres vam (vàrem) coexistir
vosaltres, vós vau (vàreu) coexistir
ells, elles, vostès van (varen) coexistir
Passat anterior
jo haguí coexistit
tu hagueres coexistit
ell, ella, vostè hagué coexistit
nosaltres haguérem coexistit
vosaltres, vós haguéreu coexistit
ells, elles, vostès hagueren coexistit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver coexistit
tu vas haver coexistit
ell, ella, vostè va haver coexistit
nosaltres vam haver coexistit
vosaltres, vós vau haver coexistit
ells, elles, vostès van haver coexistit
Futur
jo coexistiré
tu coexistiràs
ell, ella, vostè coexistirà
nosaltres coexistirem
vosaltres, vós coexistireu
ells, elles, vostès coexistiran
Futur perfet
jo hauré coexistit
tu hauràs coexistit
ell, ella, vostè haurà coexistit
nosaltres haurem coexistit
vosaltres, vós haureu coexistit
ells, elles, vostès hauran coexistit
Condicional
jo coexistiria
tu coexistiries
ell, ella, vostè coexistiria
nosaltres coexistiríem
vosaltres, vós coexistiríeu
ells, elles, vostès coexistirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) coexistit
tu hauries (hagueres) coexistit
ell, ella, vostè hauria (haguera) coexistit
nosaltres hauríem (haguérem) coexistit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) coexistit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) coexistit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

coexistir

Mode subjuntiu

Present
jo coexisteixi, coexistesca / coexistisca (val.), coexistesqui (bal.)
tu coexisteixis, coexistesques / coexistisques (val.), coexistesquis (bal.)
ell, ella, vostè coexisteixi, coexistesca / coexistisca (val.), coexistesqui (bal.)
nosaltres coexistim, coexistiguem (bal.)
vosaltres, vós coexistiu, coexistigueu (bal.)
ells, elles, vostès coexisteixin, coexistesquen / coexistisquen (val.), coexistesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) coexistit
tu hagis (hages) coexistit
ell, ella, vostè hagi (haja) coexistit
nosaltres hàgim (hàgem) coexistit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) coexistit
ells, elles, vostès hagin (hagen) coexistit
Imperfet
jo coexistís, coexistira (val.)
tu coexistissis, coexistires (val.), coexistisses
ell, ella, vostè coexistís, coexistira (val.)
nosaltres coexistíssim, coexistírem (val.), coexistíssem
vosaltres, vós coexistíssiu, coexistíreu (val.), coexistísseu
ells, elles, vostès coexistissin, coexistiren (val.), coexistissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) coexistit
tu haguessis (hagueres) coexistit
ell, ella, vostè hagués (haguera) coexistit
nosaltres haguéssim (haguérem) coexistit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) coexistit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) coexistit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

coexistir

Mode imperatiu

Present
tu coexisteix, coexistix (val.)
ell, ella, vostè coexisteixi, coexistesca / coexistisca (val.), coexistesqui (bal.)
nosaltres coexistim, coexistiguem (bal.)
vosaltres, vós coexistiu
ells, elles, vostès coexisteixin, coexistesquen / coexistisquen (val.), coexistesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

coexistir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu coexistir
Infinitiu compost haver coexistit
Gerundi coexistint
Gerundi compost havent coexistit
Participi coexistit, coexistida, coexistits, coexistides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

coexistir

  1. Existir un ésser al mateix temps que un altre.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.