Conjugació en català del verb «autodissoldre's»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

autodissoldre's

Mode indicatiu

Present
jo autodissolc
tu autodissols
ell, ella, vostè autodissol
nosaltres autodissolem
vosaltres, vós autodissoleu
ells, elles, vostès autodissolen
Perfet
jo he autodissolt
tu has autodissolt
ell, ella, vostè ha autodissolt
nosaltres hem autodissolt
vosaltres, vós heu autodissolt
ells, elles, vostès han autodissolt
Imperfet
jo autodissolia
tu autodissolies
ell, ella, vostè autodissolia
nosaltres autodissolíem
vosaltres, vós autodissolíeu
ells, elles, vostès autodissolien
Plusquamperfet
jo havia autodissolt
tu havies autodissolt
ell, ella, vostè havia autodissolt
nosaltres havíem autodissolt
vosaltres, vós havíeu autodissolt
ells, elles, vostès havien autodissolt
Passat simple
jo autodissolguí
tu autodissolgueres
ell, ella, vostè autodissolgué
nosaltres autodissolguérem
vosaltres, vós autodissolguéreu
ells, elles, vostès autodissolgueren
Passat perifràstic
jo vaig autodissoldre
tu vas (vares) autodissoldre
ell, ella, vostè va autodissoldre
nosaltres vam (vàrem) autodissoldre
vosaltres, vós vau (vàreu) autodissoldre
ells, elles, vostès van (varen) autodissoldre
Passat anterior
jo haguí autodissolt
tu hagueres autodissolt
ell, ella, vostè hagué autodissolt
nosaltres haguérem autodissolt
vosaltres, vós haguéreu autodissolt
ells, elles, vostès hagueren autodissolt
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver autodissolt
tu vas haver autodissolt
ell, ella, vostè va haver autodissolt
nosaltres vam haver autodissolt
vosaltres, vós vau haver autodissolt
ells, elles, vostès van haver autodissolt
Futur
jo autodissoldré
tu autodissoldràs
ell, ella, vostè autodissoldrà
nosaltres autodissoldrem
vosaltres, vós autodissoldreu
ells, elles, vostès autodissoldran
Futur perfet
jo hauré autodissolt
tu hauràs autodissolt
ell, ella, vostè haurà autodissolt
nosaltres haurem autodissolt
vosaltres, vós haureu autodissolt
ells, elles, vostès hauran autodissolt
Condicional
jo autodissoldria
tu autodissoldries
ell, ella, vostè autodissoldria
nosaltres autodissoldríem
vosaltres, vós autodissoldríeu
ells, elles, vostès autodissoldrien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) autodissolt
tu hauries (hagueres) autodissolt
ell, ella, vostè hauria (haguera) autodissolt
nosaltres hauríem (haguérem) autodissolt
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) autodissolt
ells, elles, vostès haurien (hagueren) autodissolt
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

autodissoldre's

Mode subjuntiu

Present
jo autodissolgui, autodissolga (val.)
tu autodissolguis, autodissolgues (val.)
ell, ella, vostè autodissolgui, autodissolga (val.)
nosaltres autodissolguem
vosaltres, vós autodissolgueu
ells, elles, vostès autodissolguin, autodissolguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) autodissolt
tu hagis (hages) autodissolt
ell, ella, vostè hagi (haja) autodissolt
nosaltres hàgim (hàgem) autodissolt
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) autodissolt
ells, elles, vostès hagin (hagen) autodissolt
Imperfet
jo autodissolgués, autodissolguera (val.)
tu autodissolguessis, autodissolgueres (val.), autodissolguesses
ell, ella, vostè autodissolgués, autodissolguera (val.)
nosaltres autodissolguéssim, autodissolguérem (val.), autodissolguéssem
vosaltres, vós autodissolguéssiu, autodissolguéreu (val.), autodissolguésseu
ells, elles, vostès autodissolguessin, autodissolgueren (val.), autodissolguessen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) autodissolt
tu haguessis (hagueres) autodissolt
ell, ella, vostè hagués (haguera) autodissolt
nosaltres haguéssim (haguérem) autodissolt
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) autodissolt
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) autodissolt
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

autodissoldre's

Mode imperatiu

Present
tu autodissol
ell, ella, vostè autodissolgui, autodissolga (val.)
nosaltres autodissolguem
vosaltres, vós autodissoleu
ells, elles, vostès autodissolguin, autodissolguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

autodissoldre's

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu autodissoldre's
Infinitiu compost haver autodissolt
Gerundi autodissolent
Gerundi compost havent autodissolt
Participi autodissolt, autodissolta, autodissolts, autodissoltes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.