Conjugació en català del verb «autoanomenar-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

autoanomenar-se

Mode indicatiu

Present
jo autoanomeno (cent.), autoanomene (val.), autoanomèn (bal.)
tu autoanomenes
ell, ella, vostè autoanomena
nosaltres autoanomenem, autoanomenam (bal.)
vosaltres, vós autoanomeneu, autoanomenau (bal.)
ells, elles, vostès autoanomenen
Perfet
jo he autoanomenat
tu has autoanomenat
ell, ella, vostè ha autoanomenat
nosaltres hem autoanomenat
vosaltres, vós heu autoanomenat
ells, elles, vostès han autoanomenat
Imperfet
jo autoanomenava
tu autoanomenaves
ell, ella, vostè autoanomenava
nosaltres autoanomenàvem
vosaltres, vós autoanomenàveu
ells, elles, vostès autoanomenaven
Plusquamperfet
jo havia autoanomenat
tu havies autoanomenat
ell, ella, vostè havia autoanomenat
nosaltres havíem autoanomenat
vosaltres, vós havíeu autoanomenat
ells, elles, vostès havien autoanomenat
Passat simple
jo autoanomení
tu autoanomenares
ell, ella, vostè autoanomenà
nosaltres autoanomenàrem
vosaltres, vós autoanomenàreu
ells, elles, vostès autoanomenaren
Passat perifràstic
jo vaig autoanomenar
tu vas (vares) autoanomenar
ell, ella, vostè va autoanomenar
nosaltres vam (vàrem) autoanomenar
vosaltres, vós vau (vàreu) autoanomenar
ells, elles, vostès van (varen) autoanomenar
Passat anterior
jo haguí autoanomenat
tu hagueres autoanomenat
ell, ella, vostè hagué autoanomenat
nosaltres haguérem autoanomenat
vosaltres, vós haguéreu autoanomenat
ells, elles, vostès hagueren autoanomenat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver autoanomenat
tu vas haver autoanomenat
ell, ella, vostè va haver autoanomenat
nosaltres vam haver autoanomenat
vosaltres, vós vau haver autoanomenat
ells, elles, vostès van haver autoanomenat
Futur
jo autoanomenaré
tu autoanomenaràs
ell, ella, vostè autoanomenarà
nosaltres autoanomenarem
vosaltres, vós autoanomenareu
ells, elles, vostès autoanomenaran
Futur perfet
jo hauré autoanomenat
tu hauràs autoanomenat
ell, ella, vostè haurà autoanomenat
nosaltres haurem autoanomenat
vosaltres, vós haureu autoanomenat
ells, elles, vostès hauran autoanomenat
Condicional
jo autoanomenaria
tu autoanomenaries
ell, ella, vostè autoanomenaria
nosaltres autoanomenaríem
vosaltres, vós autoanomenaríeu
ells, elles, vostès autoanomenarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) autoanomenat
tu hauries (hagueres) autoanomenat
ell, ella, vostè hauria (haguera) autoanomenat
nosaltres hauríem (haguérem) autoanomenat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) autoanomenat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) autoanomenat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

autoanomenar-se

Mode subjuntiu

Present
jo autoanomeni, autoanomene (val.)
tu autoanomenis, autoanomenes (val.)
ell, ella, vostè autoanomeni, autoanomene (val.)
nosaltres autoanomenem
vosaltres, vós autoanomeneu
ells, elles, vostès autoanomenin, autoanomenen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) autoanomenat
tu hagis (hages) autoanomenat
ell, ella, vostè hagi (haja) autoanomenat
nosaltres hàgim (hàgem) autoanomenat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) autoanomenat
ells, elles, vostès hagin (hagen) autoanomenat
Imperfet
jo autoanomenés, autoanomenara (val.), autoanomenàs (val., bal.)
tu autoanomenessis, autoanomenares (val.), autoanomenassis (bal.), autoanomenesses, autoanomenasses (val., bal.)
ell, ella, vostè autoanomenés, autoanomenara (val.), autoanomenàs (val., bal.)
nosaltres autoanomenéssim, autoanomenàrem (val.), autoanomenàssim (bal.), autoanomenéssem, autoanomenàssem (val., bal.)
vosaltres, vós autoanomenéssiu, autoanomenàreu (val.), autoanomenàssiu (bal.), autoanomenésseu, autoanomenàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès autoanomenessin, autoanomenaren (val.), autoanomenassin (bal.), autoanomenessen, autoanomenassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) autoanomenat
tu haguessis (hagueres) autoanomenat
ell, ella, vostè hagués (haguera) autoanomenat
nosaltres haguéssim (haguérem) autoanomenat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) autoanomenat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) autoanomenat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

autoanomenar-se

Mode imperatiu

Present
tu autoanomena
ell, ella, vostè autoanomeni, autoanomene (val.)
nosaltres autoanomenem
vosaltres, vós autoanomeneu, autoanomenau (bal.)
ells, elles, vostès autoanomenin, autoanomenen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

autoanomenar-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu autoanomenar-se
Infinitiu compost haver autoanomenat
Gerundi autoanomenant
Gerundi compost havent autoanomenat
Participi autoanomenat, autoanomenada, autoanomenats, autoanomenades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.