Conjugació en català del verb «atorgar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

atorgar

Mode indicatiu

Present
jo atorgo (cent.), atorgue (val.), atorg (bal.)
tu atorgues
ell, ella, vostè atorga
nosaltres atorguem, atorgam (bal.)
vosaltres, vós atorgueu, atorgau (bal.)
ells, elles, vostès atorguen
Perfet
jo he atorgat
tu has atorgat
ell, ella, vostè ha atorgat
nosaltres hem atorgat
vosaltres, vós heu atorgat
ells, elles, vostès han atorgat
Imperfet
jo atorgava
tu atorgaves
ell, ella, vostè atorgava
nosaltres atorgàvem
vosaltres, vós atorgàveu
ells, elles, vostès atorgaven
Plusquamperfet
jo havia atorgat
tu havies atorgat
ell, ella, vostè havia atorgat
nosaltres havíem atorgat
vosaltres, vós havíeu atorgat
ells, elles, vostès havien atorgat
Passat simple
jo atorguí
tu atorgares
ell, ella, vostè atorgà
nosaltres atorgàrem
vosaltres, vós atorgàreu
ells, elles, vostès atorgaren
Passat perifràstic
jo vaig atorgar
tu vas (vares) atorgar
ell, ella, vostè va atorgar
nosaltres vam (vàrem) atorgar
vosaltres, vós vau (vàreu) atorgar
ells, elles, vostès van (varen) atorgar
Passat anterior
jo haguí atorgat
tu hagueres atorgat
ell, ella, vostè hagué atorgat
nosaltres haguérem atorgat
vosaltres, vós haguéreu atorgat
ells, elles, vostès hagueren atorgat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver atorgat
tu vas haver atorgat
ell, ella, vostè va haver atorgat
nosaltres vam haver atorgat
vosaltres, vós vau haver atorgat
ells, elles, vostès van haver atorgat
Futur
jo atorgaré
tu atorgaràs
ell, ella, vostè atorgarà
nosaltres atorgarem
vosaltres, vós atorgareu
ells, elles, vostès atorgaran
Futur perfet
jo hauré atorgat
tu hauràs atorgat
ell, ella, vostè haurà atorgat
nosaltres haurem atorgat
vosaltres, vós haureu atorgat
ells, elles, vostès hauran atorgat
Condicional
jo atorgaria
tu atorgaries
ell, ella, vostè atorgaria
nosaltres atorgaríem
vosaltres, vós atorgaríeu
ells, elles, vostès atorgarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) atorgat
tu hauries (hagueres) atorgat
ell, ella, vostè hauria (haguera) atorgat
nosaltres hauríem (haguérem) atorgat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) atorgat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) atorgat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

atorgar

Mode subjuntiu

Present
jo atorgui, atorgue (val.)
tu atorguis, atorgues (val.)
ell, ella, vostè atorgui, atorgue (val.)
nosaltres atorguem
vosaltres, vós atorgueu
ells, elles, vostès atorguin, atorguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) atorgat
tu hagis (hages) atorgat
ell, ella, vostè hagi (haja) atorgat
nosaltres hàgim (hàgem) atorgat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) atorgat
ells, elles, vostès hagin (hagen) atorgat
Imperfet
jo atorgués, atorgara (val.), atorgàs (val., bal.)
tu atorguessis, atorgares (val.), atorgassis (bal.), atorguesses, atorgasses (val., bal.)
ell, ella, vostè atorgués, atorgara (val.), atorgàs (val., bal.)
nosaltres atorguéssim, atorgàrem (val.), atorgàssim (bal.), atorguéssem, atorgàssem (val., bal.)
vosaltres, vós atorguéssiu, atorgàreu (val.), atorgàssiu (bal.), atorguésseu, atorgàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès atorguessin, atorgaren (val.), atorgassin (bal.), atorguessen, atorgassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) atorgat
tu haguessis (hagueres) atorgat
ell, ella, vostè hagués (haguera) atorgat
nosaltres haguéssim (haguérem) atorgat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) atorgat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) atorgat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

atorgar

Mode imperatiu

Present
tu atorga
ell, ella, vostè atorgui, atorgue (val.)
nosaltres atorguem
vosaltres, vós atorgueu, atorgau (bal.)
ells, elles, vostès atorguin, atorguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

atorgar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu atorgar
Infinitiu compost haver atorgat
Gerundi atorgant
Gerundi compost havent atorgat
Participi atorgat, atorgada, atorgats, atorgades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

atorgar

  1. Concedir una cosa que es demana.
  2. Reconèixer que algú té la raó.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.