Conjugació en català del verb «assonar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

assonar

Mode indicatiu

Present
jo assono (cent.), assone (val.), asson (bal.)
tu assones
ell, ella, vostè assona
nosaltres assonem, assonam (bal.)
vosaltres, vós assoneu, assonau (bal.)
ells, elles, vostès assonen
Perfet
jo he assonat
tu has assonat
ell, ella, vostè ha assonat
nosaltres hem assonat
vosaltres, vós heu assonat
ells, elles, vostès han assonat
Imperfet
jo assonava
tu assonaves
ell, ella, vostè assonava
nosaltres assonàvem
vosaltres, vós assonàveu
ells, elles, vostès assonaven
Plusquamperfet
jo havia assonat
tu havies assonat
ell, ella, vostè havia assonat
nosaltres havíem assonat
vosaltres, vós havíeu assonat
ells, elles, vostès havien assonat
Passat simple
jo assoní
tu assonares
ell, ella, vostè assonà
nosaltres assonàrem
vosaltres, vós assonàreu
ells, elles, vostès assonaren
Passat perifràstic
jo vaig assonar
tu vas (vares) assonar
ell, ella, vostè va assonar
nosaltres vam (vàrem) assonar
vosaltres, vós vau (vàreu) assonar
ells, elles, vostès van (varen) assonar
Passat anterior
jo haguí assonat
tu hagueres assonat
ell, ella, vostè hagué assonat
nosaltres haguérem assonat
vosaltres, vós haguéreu assonat
ells, elles, vostès hagueren assonat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver assonat
tu vas haver assonat
ell, ella, vostè va haver assonat
nosaltres vam haver assonat
vosaltres, vós vau haver assonat
ells, elles, vostès van haver assonat
Futur
jo assonaré
tu assonaràs
ell, ella, vostè assonarà
nosaltres assonarem
vosaltres, vós assonareu
ells, elles, vostès assonaran
Futur perfet
jo hauré assonat
tu hauràs assonat
ell, ella, vostè haurà assonat
nosaltres haurem assonat
vosaltres, vós haureu assonat
ells, elles, vostès hauran assonat
Condicional
jo assonaria
tu assonaries
ell, ella, vostè assonaria
nosaltres assonaríem
vosaltres, vós assonaríeu
ells, elles, vostès assonarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) assonat
tu hauries (hagueres) assonat
ell, ella, vostè hauria (haguera) assonat
nosaltres hauríem (haguérem) assonat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) assonat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) assonat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assonar

Mode subjuntiu

Present
jo assoni, assone (val.)
tu assonis, assones (val.)
ell, ella, vostè assoni, assone (val.)
nosaltres assonem
vosaltres, vós assoneu
ells, elles, vostès assonin, assonen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) assonat
tu hagis (hages) assonat
ell, ella, vostè hagi (haja) assonat
nosaltres hàgim (hàgem) assonat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) assonat
ells, elles, vostès hagin (hagen) assonat
Imperfet
jo assonés, assonara (val.), assonàs (val., bal.)
tu assonessis, assonares (val.), assonassis (bal.), assonesses, assonasses (val., bal.)
ell, ella, vostè assonés, assonara (val.), assonàs (val., bal.)
nosaltres assonéssim, assonàrem (val.), assonàssim (bal.), assonéssem, assonàssem (val., bal.)
vosaltres, vós assonéssiu, assonàreu (val.), assonàssiu (bal.), assonésseu, assonàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès assonessin, assonaren (val.), assonassin (bal.), assonessen, assonassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) assonat
tu haguessis (hagueres) assonat
ell, ella, vostè hagués (haguera) assonat
nosaltres haguéssim (haguérem) assonat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) assonat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) assonat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assonar

Mode imperatiu

Present
tu assona
ell, ella, vostè assoni, assone (val.)
nosaltres assonem
vosaltres, vós assoneu, assonau (bal.)
ells, elles, vostès assonin, assonen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assonar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu assonar
Infinitiu compost haver assonat
Gerundi assonant
Gerundi compost havent assonat
Participi assonat, assonada, assonats, assonades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assonar

  1. Rimar repetint sons vocàlics en uns versos.
    2. Si s'allunya i no et mira,
    si t'és advers l'instant

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.