Conjugació en català del verb «assolir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

assolir

Mode indicatiu

Present
jo assoleixo (cent.), assolesc (val., bal.), assolisc (val.)
tu assoleixes, assolixes (val.)
ell, ella, vostè assoleix, assolix (val.)
nosaltres assolim
vosaltres, vós assoliu
ells, elles, vostès assoleixen, assolixen (val.)
Perfet
jo he assolit
tu has assolit
ell, ella, vostè ha assolit
nosaltres hem assolit
vosaltres, vós heu assolit
ells, elles, vostès han assolit
Imperfet
jo assolia
tu assolies
ell, ella, vostè assolia
nosaltres assolíem
vosaltres, vós assolíeu
ells, elles, vostès assolien
Plusquamperfet
jo havia assolit
tu havies assolit
ell, ella, vostè havia assolit
nosaltres havíem assolit
vosaltres, vós havíeu assolit
ells, elles, vostès havien assolit
Passat simple
jo assolí
tu assolires
ell, ella, vostè assolí
nosaltres assolírem
vosaltres, vós assolíreu
ells, elles, vostès assoliren
Passat perifràstic
jo vaig assolir
tu vas (vares) assolir
ell, ella, vostè va assolir
nosaltres vam (vàrem) assolir
vosaltres, vós vau (vàreu) assolir
ells, elles, vostès van (varen) assolir
Passat anterior
jo haguí assolit
tu hagueres assolit
ell, ella, vostè hagué assolit
nosaltres haguérem assolit
vosaltres, vós haguéreu assolit
ells, elles, vostès hagueren assolit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver assolit
tu vas haver assolit
ell, ella, vostè va haver assolit
nosaltres vam haver assolit
vosaltres, vós vau haver assolit
ells, elles, vostès van haver assolit
Futur
jo assoliré
tu assoliràs
ell, ella, vostè assolirà
nosaltres assolirem
vosaltres, vós assolireu
ells, elles, vostès assoliran
Futur perfet
jo hauré assolit
tu hauràs assolit
ell, ella, vostè haurà assolit
nosaltres haurem assolit
vosaltres, vós haureu assolit
ells, elles, vostès hauran assolit
Condicional
jo assoliria
tu assoliries
ell, ella, vostè assoliria
nosaltres assoliríem
vosaltres, vós assoliríeu
ells, elles, vostès assolirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) assolit
tu hauries (hagueres) assolit
ell, ella, vostè hauria (haguera) assolit
nosaltres hauríem (haguérem) assolit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) assolit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) assolit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assolir

Mode subjuntiu

Present
jo assoleixi, assolesca / assolisca (val.), assolesqui (bal.)
tu assoleixis, assolesques / assolisques (val.), assolesquis (bal.)
ell, ella, vostè assoleixi, assolesca / assolisca (val.), assolesqui (bal.)
nosaltres assolim, assoliguem (bal.)
vosaltres, vós assoliu, assoligueu (bal.)
ells, elles, vostès assoleixin, assolesquen / assolisquen (val.), assolesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) assolit
tu hagis (hages) assolit
ell, ella, vostè hagi (haja) assolit
nosaltres hàgim (hàgem) assolit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) assolit
ells, elles, vostès hagin (hagen) assolit
Imperfet
jo assolís, assolira (val.)
tu assolissis, assolires (val.), assolisses
ell, ella, vostè assolís, assolira (val.)
nosaltres assolíssim, assolírem (val.), assolíssem
vosaltres, vós assolíssiu, assolíreu (val.), assolísseu
ells, elles, vostès assolissin, assoliren (val.), assolissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) assolit
tu haguessis (hagueres) assolit
ell, ella, vostè hagués (haguera) assolit
nosaltres haguéssim (haguérem) assolit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) assolit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) assolit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assolir

Mode imperatiu

Present
tu assoleix, assolix (val.)
ell, ella, vostè assoleixi, assolesca / assolisca (val.), assolesqui (bal.)
nosaltres assolim, assoliguem (bal.)
vosaltres, vós assoliu
ells, elles, vostès assoleixin, assolesquen / assolisquen (val.), assolesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assolir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu assolir
Infinitiu compost haver assolit
Gerundi assolint
Gerundi compost havent assolit
Participi assolit, assolida, assolits, assolides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assolir

  1. Atrapar algú desprevingut.
  2. Aconseguir alguna cosa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.