Conjugació en català del verb «assolellar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

assolellar

Mode indicatiu

Present
jo assolello (cent.), assolelle (val.), assolell (bal.)
tu assolelles
ell, ella, vostè assolella
nosaltres assolellem, assolellam (bal.)
vosaltres, vós assolelleu, assolellau (bal.)
ells, elles, vostès assolellen
Perfet
jo he assolellat
tu has assolellat
ell, ella, vostè ha assolellat
nosaltres hem assolellat
vosaltres, vós heu assolellat
ells, elles, vostès han assolellat
Imperfet
jo assolellava
tu assolellaves
ell, ella, vostè assolellava
nosaltres assolellàvem
vosaltres, vós assolellàveu
ells, elles, vostès assolellaven
Plusquamperfet
jo havia assolellat
tu havies assolellat
ell, ella, vostè havia assolellat
nosaltres havíem assolellat
vosaltres, vós havíeu assolellat
ells, elles, vostès havien assolellat
Passat simple
jo assolellí
tu assolellares
ell, ella, vostè assolellà
nosaltres assolellàrem
vosaltres, vós assolellàreu
ells, elles, vostès assolellaren
Passat perifràstic
jo vaig assolellar
tu vas (vares) assolellar
ell, ella, vostè va assolellar
nosaltres vam (vàrem) assolellar
vosaltres, vós vau (vàreu) assolellar
ells, elles, vostès van (varen) assolellar
Passat anterior
jo haguí assolellat
tu hagueres assolellat
ell, ella, vostè hagué assolellat
nosaltres haguérem assolellat
vosaltres, vós haguéreu assolellat
ells, elles, vostès hagueren assolellat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver assolellat
tu vas haver assolellat
ell, ella, vostè va haver assolellat
nosaltres vam haver assolellat
vosaltres, vós vau haver assolellat
ells, elles, vostès van haver assolellat
Futur
jo assolellaré
tu assolellaràs
ell, ella, vostè assolellarà
nosaltres assolellarem
vosaltres, vós assolellareu
ells, elles, vostès assolellaran
Futur perfet
jo hauré assolellat
tu hauràs assolellat
ell, ella, vostè haurà assolellat
nosaltres haurem assolellat
vosaltres, vós haureu assolellat
ells, elles, vostès hauran assolellat
Condicional
jo assolellaria
tu assolellaries
ell, ella, vostè assolellaria
nosaltres assolellaríem
vosaltres, vós assolellaríeu
ells, elles, vostès assolellarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) assolellat
tu hauries (hagueres) assolellat
ell, ella, vostè hauria (haguera) assolellat
nosaltres hauríem (haguérem) assolellat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) assolellat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) assolellat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assolellar

Mode subjuntiu

Present
jo assolelli, assolelle (val.)
tu assolellis, assolelles (val.)
ell, ella, vostè assolelli, assolelle (val.)
nosaltres assolellem
vosaltres, vós assolelleu
ells, elles, vostès assolellin, assolellen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) assolellat
tu hagis (hages) assolellat
ell, ella, vostè hagi (haja) assolellat
nosaltres hàgim (hàgem) assolellat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) assolellat
ells, elles, vostès hagin (hagen) assolellat
Imperfet
jo assolellés, assolellara (val.), assolellàs (val., bal.)
tu assolellessis, assolellares (val.), assolellassis (bal.), assolellesses, assolellasses (val., bal.)
ell, ella, vostè assolellés, assolellara (val.), assolellàs (val., bal.)
nosaltres assolelléssim, assolellàrem (val.), assolellàssim (bal.), assolelléssem, assolellàssem (val., bal.)
vosaltres, vós assolelléssiu, assolellàreu (val.), assolellàssiu (bal.), assolellésseu, assolellàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès assolellessin, assolellaren (val.), assolellassin (bal.), assolellessen, assolellassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) assolellat
tu haguessis (hagueres) assolellat
ell, ella, vostè hagués (haguera) assolellat
nosaltres haguéssim (haguérem) assolellat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) assolellat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) assolellat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assolellar

Mode imperatiu

Present
tu assolella
ell, ella, vostè assolelli, assolelle (val.)
nosaltres assolellem
vosaltres, vós assolelleu, assolellau (bal.)
ells, elles, vostès assolellin, assolellen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assolellar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu assolellar
Infinitiu compost haver assolellat
Gerundi assolellant
Gerundi compost havent assolellat
Participi assolellat, assolellada, assolellats, assolellades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assolellar

  1. Ficar alguna cosa en un lloc on li toquin els raigs del sol directament.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.